Auricuprur
 Auricuprur | |
|---|---|
 Auricuprur de Zolotaya Gora, Vall Soimon, Karabash, Chelyabinsk Oblast, Urals, Rússia | |
| Fórmula química | Cu₃Au |
| Epònim | or, coure i composició química  |
| Localitat tipus | Zolotaya Gora gold deposit (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 01.AA.10a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.10a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.01 |
| Dana | 1.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup espacial | grup espacial 221 |
| Massa molar | 387.60 gm |
| Color | groc, blanc rogenc, roig coure, groc bronze |
| Fractura | mal·leable |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | groc pàl·lid |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 11.5-13.77 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Auc |
| Referències | [1] |
L'auricuprur[2] és un mineral de la classe dels aliatges que pertany al subgrup de l'auricuprur. El seu nom fa referència a la seva composició, del llatí aurum ('or') i cuprum ('coure'). Fou descobert el 1950 a la mina Oktyabr, Talnakh, regió de Norilsk, a l'oest de Sibèria, Rússia, i fou descrit per P. Ramdohr.[3][4]
Característiques
És un mineral rar de coure i or; químicament és un aliatge de fórmula Cu₃Au, de color groc o roig coure. La seva duresa és de 3,5 en l'escala de Mohs, i té una alta densitat (11,5-13.77 g/cm³). Cristal·litza en el sistema cúbic. És molt similar en composició química al tetraauricuprur (CuAu), del mateix grup però del sistema cristal·lí tetragonal. Pot portar com a impureses: plata o pal·ladi. Pot ser extret com a mena del valuós or.
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'auricuprur pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i jaciments
S'ha trobat en roques serpentinites, formant-se l'aliatge a baixa temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: or, coure o altres aliatges entre tots dos.
Varietats
Es coneixen dues varietats d'auricuprur:
- L'auricuprur argèntic, una varietat que conté plata, amb fórmula Cu₃(Au,Ag).[5]
- La rozhkovita, una varietat que conté pal·ladi.[6]
Referències
- ↑ «Auricupride» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Auricupride». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Auricupride» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Argentocuproauride» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].
- ↑ «Rozhkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].
| Perovskites estequiomètriques |
|  | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perovskites no estequiomètriques |
| ||||||||||||||||||||
| Altres minerals no agrupats | |||||||||||||||||||||
