Gabino Bugallal Araújo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 febrer 1861 Ponteareas (Pontevedra) |
Mort | 31 maig 1932 (71 anys) París |
Sepultura | Thiais Cemetery (en) (1960–) |
Ministre d'Economia Nacional | |
18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Amalio Gimeno Cabañas – Luis Rodríguez de Viguri Seoane → | |
President del Govern d'Espanya | |
8 novembre 1921 – 13 març 1921 ← Eduardo Dato e Iradier – Manuel Allendesalazar Muñoz → | |
Ministre de la Governació | |
1r setembre 1920 – 14 agost 1921 ← Francisco Bergamín y García – Rafael Coello y Oliván → | |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
6 maig 1920 – 1r setembre 1920 ← Pablo Garnica y Echevarría – Mariano Ordóñez García → | |
Ministre d'Hisenda | |
20 juliol 1919 – 5 maig 1920 ← Juan de la Cierva y Peñafiel – Lorenzo Domínguez Pascual → | |
Ministre d'Hisenda | |
11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Santiago Alba Bonifaz – Joan Ventosa i Calvell → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
4 març 1914 – 16 març 1916 ← Alejandro Saint Aubin Bonnefon – Carlos Regino Soler Mora → Circumscripció electoral: Villena | |
Ministre d'Hisenda | |
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915 ← Amalio Gimeno Cabañas – Ángel Urzáiz y Cuesta → | |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | |
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903 ← Manuel Allendesalazar Muñoz – Lorenzo Domínguez Pascual → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat |
Partit | Partit Liberal Conservador Partit Liberal Fusionista |
Membre de | |
Família | |
Fills | Matilde Bugallal, María del Carmen Bugallal |
Pare | José Ramón Bugallal |
Germans | Isidoro Bugallal Darío Bugallal Araújo |
Signatura |
Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Biografia
Fou elegit diputat dins de les files del Partit Conservador per primer cop a les eleccions generals espanyoles de 1886, amb només 25 anys.[1] Alineat en el grup de Raimundo Fernández Villaverde, va ser nomenat ministre en diverses ocasions entre 1902 i 1920 i diputat per Pontevedra i Ourense entre 1886 i 1923 (a les eleccions de 1914 ho fou pel districte de Villena, a Alacant). Fou nomenat ministre al Govern de Fernández Villaverde, de juliol de 1903, amb la cartera d'Instrucció Pública i Belles Artes, que va ocupar fins al 5 de desembre d'aquell any. Ministre d'Hisenda al Govern d'Eduardo Dato de 1912 (27 d'octubre al 31 de desembre), de nou de l'11 de juny al 3 de novembre de 1917, i per última vegada, del 2 de juliol de 1919 al 5 de maig de 1920, al Govern de Sánchez Toca.[2]
En 1920 va substituir Bergamín com a ministre de Governació i va adoptar una política de mà dura contra la conflictivitat social. Partidari de mesures repressives, va arribar a tolerar l'aplicació de la llei de fugides i envià a Barcelona com a governador civil Severiano Martínez Anido.
Va ocupar interinament la prefectura del Govern després de l'assassinat de Eduardo Dato e Iradier i, en contra de la voluntat de Maura, va intentar crear un Govern conservador homogeni. Monàrquic conservador, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va mantenir la seva adhesió al rei Alfons XIII d'Espanya. Ministre d'Economia en 1931, davant el massiu suport electoral a la República, fou l'únic que va donar suport l'ús de la força per a defensar la monarquia.
Va morir a l'Hotel Savoy de París i fou enterrat provisionalment en una església de la rue de la Pompe, fins que en 1960 la seva filla traslladà les seves restes al cementiri de Thiais, on reposa.[3]
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Eduardo Dato Iradier | President del Consell de Ministres d'Espanya 1921 | Succeït per: Manuel Allendesalazar Muñoz |
Precedit per: Manuel Allendesalazar Muñoz | Ministre d'Instrucció Pública 1903 | Succeït per: Lorenzo Domínguez Pascual |
Precedit per: Amalio Gimeno Cabañas Santiago Alba Bonifaz Juan de la Cierva y Peñafiel | Ministre d'Hisenda 1913-1915 1917 1919-1920 | Succeït per: Ángel Urzáiz y Cuesta Joan Ventosa i Calvell Lorenzo Domínguez Pascual |
Precedit per: Pablo Garnica y Echevarría | Ministre de Gràcia i Justícia 1920 | Succeït per: Mariano Ordóñez García |
Precedit per: Francisco Bergamín García | Ministre de Governació 1920-1921 | Succeït per: Rafael Coello y Oliván |
Precedit per: Luis Rodríguez de Viguri | Ministre d'Economia Nacional (febrer-abril) 1931 | Succeït per: Lluís Nicolau i d'Olwer |
Premis i fites | ||
Precedit per: Augusto González-Besada y Mein | Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 11 1919-1932 | Succeït per: Julián Besteiro |