Zoel García de Galdeano
 Fotografia de García de Galdeno a la portada del seu llibre de Càlcul Infinitesimal (1914). (1914)  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1846 Pamplona (Navarra) | ||||
| Mort | 28 març 1924 (77 anys) Saragossa (Espanya) | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Universitat de Saragossa | ||||
| Activitat | |||||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||||
| Ocupació | Matemàtiques | ||||
| Organització | Universitat de Saragossa | ||||
| Membre de | Reial Societat Matemàtica Espanyola Societat Americana de Matemàtiques Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de Saragossa | ||||
| Influències en | Julio Rey Pastor | ||||
Signatura  | |||||
Zoel García de Galdeano y Yanguas va ser un matemàtic espanyol del segle xix i començaments del XX.
Biografia
García de Galdeano va néixer a Pamplona, fill d'un tinent coronel de l'exèrcit que va morir durant la insurrecció de Santo Domingo. En veure’s privat dels mitjans econòmics suficients per a estudiar per la mort del pare, la família es va traslladar a Saragossa el 1863 i, només a base d'esforç, va aconseguir els títols de magisteri i de pèrit agrimensor.
El 1869 va obtenir el títol de Batxiller, examinant-se per lliure, i va començar els seus estudis de Filosofia i Lletres i de Ciències a la Universitat de Saragossa, graduant-se en ambdues especialitats l'any 1871.[1]
Des de 1872 fins a 1889 va exercir com a professor de matemàtiques a diverses escoles i instituts (Calahorra, Logroño, Ciudad Real, Toledo i Almeria). Serà precisament a Toledo on iniciarà la seva faceta d'autor de treballs matemàtics, introduint a Espanya els més moderns conceptes de la Matemàtica Europea.[2]
El 1889 va obtenir per oposició la càtedra de Geometria analítica a la Universitat de Saragossa, institució que ja no abandonaria fins a la seva jubilació el 1918, tot i que el 1896 va passar a la càtedra de Càlcul infinitesimal.[3]
El 1891 va fundar la primera revista estrictament matemàtica publicada a Espanya: El Progreso Matemático,[4] sent-ne l'editor principal en els dos períodes en què es va publicar (1891-1895 i 1899-1900). També va ser el primer matemàtic espanyol contemporani que va participar de forma asídua a congressos internacionals de matemàtiques.
La seva qualificació tècnica i la seva experiència internacional el van portar a presidir la Sociedad Matemática Española (avui RSME) des del 1916 fins a la seva mort. També va ser un actiu membre de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias i de la Academia de Ciencias Exactas, Físico-Químicas y Naturales de Zaragoza, de la que també en va ser fundador.
Principals Obres
García de Galdeano va publicar uns dos-cents treballs[5] entre llibres, articles, conferències i ressenyes. Només es destaquen els seus llibres més importants.
- Geometria Elemental (1882; 2a edició ampliada: 1888)
- Crítica y síntesis de álgebra (1888)
- Geometria General (1892, 1r volum; 1895, 2n volum)
- Estudios de crítica y pedagogía matemática (1900)
- Tratado de Análisis Matemático (1904, Volums 1, 2 i 3; 1905, Volums 4 i 5)
- Teoría de las ecuaciones diferenciales (1906)
Referències
Bibliografia
- Ausejo Martínez, Elena. Zoel García de Galdeano y Yanguas (Pamplona, 1846 - Zaragoza, 1924). Números, Vol. 73 (2010). ISSN 0212-3096. Pàgines 5-22.
- Diaz Diaz, Gonzalo. Hombres y Documentos de la Filosofía Española. Volum III. CSIC. Madrid, 1987. ISBN 84-00-04725-7. Pàgines 401-403. (castellà)
- Hormigón, Mariano. Las Matemáticas en el siglo XIX. Akal. Madrid, 1991. ISBN 84-7600-746-9. (castellà)
- Hormigón, Mariano. García de Galdeano (1846- 1924) y la modernización de la Geometría en España. Dynamis. Vol. 3 (1983). ISSN 0211-9536. Pàgines 199-229. (castellà)
- Hormigón, Mariano. El Progreso Matemático (1891-1900): Un estudio sobre la primera revista matemática española. Llull. Vol. 4 (1981). ISSN 0210-8615. Pàgines 87-115. (castellà)
Enllaços externs
- «The Mathematics Genealogy Project – Zoel García de Galdeano». [Consulta: 12 maig 2013].
- Zoel García de Galdeano Arxivat 2014-01-10 a Wayback Machine. a Divulgamat de la Real Sociedad Matemàtica Española.
| Precedit per: José Echegaray y Eizaguirre | President de la Reial Societat Matemàtica Espanyola 1916-1920 | Succeït per: Leonardo Torres Quevedo |
