X legislatura del Parlament Europeu

X legislatura del Parlament Europeu

Tipus	legislatura de Parlament Europeu
Interval de temps	16 juliol 2024 - 2029
← IX legislatura del Parlament Europeu
Estat	Unió Europea
Causa	eleccions al Parlament Europeu de 2024

Parlament Europeu

X Legislatura
Líders
Roberta Metsola, PPE des del dia 16 de juliol de 2024
Estructura
Membres	720
Grups polítics (a la constitució)	PPE: 188      S&D: 136      Patriotes: 84      CRE: 78      RE: 77      Verds/ALE: 53      L'Esquerra: 46      ENS: 25      NI: 32      Altres: 1
Lloc de reunió
Edifici Louise Weiss, Estrasburg (França) Secundari: Espai Léopold, Brussel·les (Bèlgica)
Lloc web
https://www.europarl.europa.eu/

La X legislatura del Parlament Europeu és un cicle parlamentari que va començar l'1 de juliol de 2024, després de les eleccions europees celebrades entre el 6 i el 9 de juny, i que ha de durar fins el juny de 2029, una vegada finalitzada les eleccions al Parlament Europeu de 2029. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, elegint al president i la resta de la Mesa de l'Eurocambra, i es van dividir en comissions de treball.

6-9 de juny de 2024:

• Eleccions al Parlament Europeu de 2024.

16 de juliol de 2024:

• Sessió constitutiva del 10è Parlament Europeu.
  • Sessió presidida per Roberta Metsola, en virtut de presidenta del 9è Parlament Europeu.
  • Grups constituïts: PPE (188), S&D (136), Patriotes (84), CRE (78), RE (77), Verds/ALE (53), L'Esquerra (46), ENS (25), NI (32) i Altres (1).
  • Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per la primera meitat de la legislatura.
    • Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida presidenta.
    • Sabine Verheyen (PPE) d'Alemanya, és elegida vicepresidenta primera.

18 de juliol de 2024:

• Votació per l'elecció del president de la Comissió Europea.
  • Ursula von der Leyen (PPE) d'Alemanya, és reelegida com a presidenta.

Les eleccions van donar com a resultat l'entrada de més d'una cinquantena de nous partits, especialment partits populistes i d'extrema dreta, com l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya, la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Reconquesta de França o l'Aliança per a la Unió dels Romanesos. També es va beneficiar Volt Europa, que va aconseguir entrada a dos estats.

Per formacions, el Partit Popular Europeu va ser una vegada més el guanyador de les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus. La unió d'ALDE, el PDE i Renaixement en la plataforma liberal Renovar Europa va aconseguir 74 escons, perdent 30 sobre les anteriors eleccions, però permetent mantenir la tercera plaça enfront del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i el Partit Identitat i Democràcia que en van aconseguir 58. El Partit Verd Europeu i el Partit de l'Esquerra Europea els van seguir amb 42 i 26 escons respectivament.^[1][2]

Durant els mesos de juny i juliol de 2024, els diferents diputats electes van negociar per a formar els grups polítics del Parlament Europeu, que necessiten un mínim de 23 eurodiputats de set estats membre de la Unió Europea.^[3] Va ser un dels processos de constitució de grups amb més moviments entre faccions de la història del Parlament Europeu, i dels 7 grups que van finalitzar la 9a legislatura, 6 d'ells es van constituir amb el mateix nom, un va desaparèixer i van néixer dos nous.^[4]

El Grup del Partit Popular Europeu va tornar a ser el grup més important pujant fins els 188 escons, 12 més que a la finalització de la 9a legislatura i 6 més que a la constitució de la mateixa. Si bé, el 18 de juny de 2024, Partit Popular Demòcrata Cristià (KDNP) d'Hongria va abandonar oficialment el grup i el Partit Popular Europeu per la decisió d'admetre el partit Tisza a les seves files, amb crítiques a la pèrdua dels valors democristians del PPE.^[5][6][7] Malgrat aquesta sortida, el grup va créixer gràcies a nous partits com el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) i el Nou Contracte Social (NSC) dels Països Baixos, així com el Partit Ecològic Democràtic, provinent del grup dels Verds.^[8][9]

L'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates es va mantenir estable amb la participació de tots els membres del Partit dels Socialistes Europeus, i de nou, apartant a Direcció - Socialdemocràcia i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia pel seu pacte amb el Partit Nacional Eslovac, considerat ultranacionalista i d'extrema dreta, per a la constitució del nou govern al seu estat.^[10] Si bé, el partit liderat per Robert Fico va decidir, a l'inici de la legislatura, no sumar-se ni construir cap grup al Parlament Europeu, amb l'objectiu de tornar a l'Aliança.^[11][12]

El 30 de juny de 2024, el primer ministre d'Hongria i líder del partit Fidesz, Viktor Orbán, va anunciar públicament la seva intenció de formar un nou grup parlamentari, anomenat Patriotes per Europa, juntament amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), anteriorment al Grup d'Identitat i Democràcia, i l'ANO 2011 txec, que va deixar una setmana abans el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa per diferències amb els posicionaments actuals del partit.^{[13][14][15][16][17]}

Prou! de Portugal va entrar oficialment a l'aliança el 2 de juliol,^[18] mentre que la Lliga d'Itàlia va expressar públicament el seu interès a unir-se al nou grup.^[13][19] El 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva entrada al grup després de deixar el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus,^[20][21] el mateix dia que el Partit per la Llibertat dels Països Baixos, anteriorment a Identitat i Democràcia.^[22] L'endemà, tant el Partit Popular Danès (DF), que va declarar que la condició per participar era que el partit pogués seguir la seva pròpia política exterior, fins i tot en assumptes com la invasió russa d'Ucraïna,^[23] com Interès Flamenc de Bèlgica van passar d'ID al nou grup.^[24] Com a resultat, Patriotes per Europa va complir el llindar mínim del Parlament Europeu per al reconeixement formal.^[19]

El 7 de juliol, una vegada acabada la segona volta de les eleccions legislatives franceses, el president de Reagrupament Nacional (RN) de França, Jordan Bardella, va anunciar l'entrada del partit a Patriotes per Europa; com a resultat, RN es va convertir en la delegació més gran dins de l'aliança, amb 30 eurodiputats.^[25] L'endemà, el grup es va establir oficialment al Parlament amb 84 escons, convertint-lo en el tercer grup més gran de l'hemicicle.^[26] Bardella va ser nomenat president de Patriotes per Europa, mentre que Vistisen va ser nomenat com a cap de files.^[27]

La creació d'aquesta nova facció al Parlament Europeu va suposar la dissolució del grup d'Identitat i Democràcia, que va funcionar al llarg de la 9a legislatura del Parlament, i que al seu torn, va ser el substitut del grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat de la 8a legislatura. Aquesta dissolució es va fer efectiva el 8 de juliol de 2024, una vegada constituït oficialment el nou grup parlamentari.^[28]

El 19 de juny de 2024, el grup de Conservadors i Reformistes Europeus va anunciar en un comunicat de premsa que els diputats electes de l'Aliança per a la Unió de Romanesos (AUR), així com els quatre antics membres del partit Reconquesta de França (inclosa Marion Maréchal), s'havien unit al grup. Com a resultat, CRE es va convertir en la tercera facció més gran del Parlament Europeu, superant a Renovar Europa.^[29][30] No obstant això, el 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva intenció d'abandonar el ECR, per unir-se al grup dels Patriotes per Europa;^[20][21] com a resultat, la pertinença del grup va caure a 78 diputats, només un escó més que el grup liberal, i sent superat pel nou grup de Viktor Orbán.^[31]

A la caiguda electoral dels partits que formen part de Renovar Europa (Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Partit Demòcrata Europeu i Renaixement de França) es va sumar la sortida, el 21 de juny de 2024, de l'ANO 2011 de Txèquia.^[32][17] El partit va anunciar la seva decisió de retirar-se unilateralment d'ALDE, així com del grup Renovar Europa, a causa de "diferents posicions" sobre el Pacte Verd Europeu i la política de migració de la UE.^[16][33] Si bé, el 2 de juliol, l'eurodiputat independent irlandès Michael McNamara, es va sumar al grup per aconseguir 77 diputats.^[34]

El grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea també va patir una important davallada a les eleccions europees, que es va fer més gran amb la sortida de Partit Ecològic Democràtic d'Alemanya i la Unió Lituana d'Agricultors i Verds, els partits més conservadors, cap al Grup del Partit Popular i els Conservadors i Reformistes respectivament.^[8][30] Si bé, el partit Volt Europa va decidir, amb la recomanació dels seus cinc eurodiputats i un 87% del suport de la seva militància, sumar-se al grup i no entrar a Renovar Europa, especialment per la presència, en aquell moment, d'ANO 2011 de Txèquia i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) dels Països Baixos, que havien acordat unir-se a una coalició amb el Partit Popular per la Llibertat (PVV) per formar el gabinet d'Schoof.^[35][36][37]

El grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu es va mantenir en nombre d'escons en acabar les eleccions europees. Si bé, el 3 de juliol el Moviment 5 Estrelles, que a la 9a legislatura formava part dels No Inscrits, va sol·licitar la seva adhesió al grup, abandonant la idea de sumar-se a una possible facció amb l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya.^[38][39] Malgrat les preocupacions inicials entre els partits, principalment relacionades amb les aliances passades del moviment amb el Partit per la Independència del Regne Unit, a la 8a legislatura, i amb la Lliga durant el primer govern de Giuseppe Conte,^[40] el grup va admetre oficialment el partit el 4 de juliol, convertint-se en el segon amb més representació, només per darrere de França Insubmisa.^[41][42]

El juny de 2024, es va informar que el partit Alternativa per Alemanya (AfD), que havia estat expulsat d'Identitat i Democràcia abans de les eleccions, estava mantenint converses amb altres partits d'extrema dreta per a la creació d'un nou grup parlamentari, anomenat provisionalment "Els Sobiranistes". Segons els informes, el grup també podria incloure la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Renaixement de Bulgària, S'ha Acabat la Festa (SALF) d'Espanya, SOS Romania, República d'Eslovàquia, Reconquesta de França, el Moviment La Nostra Pàtria d'Hongria, Victòria (NIKI) de Grècia i el Llibertat i Democràcia Directa (SPD) de Txèquia.^[43][44]

El 10 de juliol, es va informar que s'havia format oficialment un nou grup parlamentari, anomenat Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), amb 14 eurodiputats de l'Alternativa per Alemanya (el partit més gran del grup), la Confederació de Llibertat i Independència, Renaixement, l'únic diputat que mantenia Reconquesta, el partit Llibertat i Democràcia Directa, el Moviment La Nostra Pàtria, República i la Unió de Persones i Justícia (TTS) de Lituània amb un total de 25 diputats. René Aust (AfD) i Stanisawaw Tyszka (NN) van ser elegits copresidents del grup parlamentari.^[45][46]

S'esperava inicialment que els membres del SALF i NIKI també s'unissin, però es van retirar en l'últim minut.^[45] Tres membres de l'AfD i República no es van unir al grup per les seves declaracions antisemites,^[46] mentre que només els diputats de Nova Esperança (NN) de la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia van entrar al grup, confirmant la divisió entre els partits integrants de la coalició.^[47] Tampoc no va poder accedir SOS Romania per l'objectiu del partit de "redissenyar el mapa d'Europa de l'Est" per establir l'anomenada "Gran Romania", un hipotètic estat nació que s'assembla més o menys al Regne de Romania en el període d'entreguerres.^[45][47]

Durant mesos, i especialment després de les eleccions, es va especular amb un possible grup d'esquerra conservadora liderat per l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia d'Alemanya i amb la participació d'altres partits com el Direcció - Socialdemocràcia eslovac de Robert Fico, suspès del Partit dels Socialistes Europeus, la coalició Stačilo! txeca o el Moviment 5 Estrelles d'Itàlia.^[48][49] Aquest nou grup, que seria d'esquerres, però amb valor socioculturals conservadors, contrari a la immigració, el Pacte Verd Europeu o la diversitat de gènere, no es va poder constituir perquè no va sumar els eurodiputats suficients, especialment per l'entrada del Moviment 5 Estrelles al Grup de L'Esquerra i la intenció de Robert Fico de tornar a l'Aliança Progressista.^[12][38][50] Sahra Wagenknecht va culpar als grans grups polítics i als poderosos del fracàs del seu grup.^[39]

Finalment, els grups es van constituir amb la següent composició:^[4]

Grup polític		Partit(s) polític(s)	Posició	Ideologia	Escons
	Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE)	- Partit Popular Europeu: 175 - Moviment Polític Cristià Europeu: 1 - Sense partit europeu: 12	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana Neoliberalisme Europeisme	188 / 720
	Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)	- Partit dels Socialistes Europeus: 133 - Sense partit europeu: 5	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic Progressisme Europeisme	136 / 720
	Grup dels Patriotes per Europa	- Partit Identitat i Democràcia: 56 - Conservadors i Reformistes Europeus: 6 - Moviment Polític Cristià Europeu: 1 - Sense partit europeu: 21	Ultradreta	Populisme de dreta Conservadorisme nacionalista Antiimigració Euroescepticisme	84 / 720
	Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE)	- Conservadors i Reformistes Europeus: 52 - Aliança Lliure Europea: 3 - Moviment Polític Cristià Europeu: 2 - Partit Identitat i Democràcia: 1 - Sense partit europeu: 20	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista Neoliberalisme Populisme Euroescepticisme moderat	78 / 720
	Grup Renovar Europa (RE)	- Liberals i Demòcrates per Europa: 51 - Partit Demòcrata Europeu: 8 - Sense partit europeu: 18	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme Europeisme	77 / 720
	Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE)	- Partit Verd Europeu: 42 - Volt Europa: 5 - Aliança Lliure Europea: 3 - Partit Pirata Europeu: 1 - Sense partit europeu: 2	Centreesquerra Transversalisme	Ecologisme Regionalisme Independentisme Europeisme	53 / 720
	Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE/NGL	- Partit de l'Esquerra Europea: 26 - Animal Politics EU: 2 - Sense partit europeu: 18	Esquerra	Socialisme democràtic Marxisme Anticapitalisme Euroescepticisme moderat	46 / 720
	Grup de l'Europa de les Nacions Sobiranes (ENS)	- Partit Identitat i Democràcia: 1 - Sense partit europeu: 24	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	25 / 720
	No inscrits (NI)	- Partit dels Socialistes Europeus: 6 - Sense partit europeu: 26			32 / 720
	Sense acreditació	- Sense partit europeu: 1			1 / 720
Nota: L'SMER-SD i Hlas-SD estan suspesos de militància al Partit dels Socialistes Europeus, però en el moment de la constitució no havien sigut expulsats.

Estat	Grups del Parlament Europeu																		MEP
	PPE		S&D		Patriotes		CRE		RE		Verds/ALE		Esquerra		ENS		NI/Altres
Alemanya	23 CDU 6 CSU 1 ÖDP 1 Familien	+1	14 SPD	-2				-1	5 FDP 3 FW	+1	12 Grüne 3 Volt	-10	3 Linke 1 PMUT	-1	14 AfD		6 BSW 2 PARTEI 1 PdF 1 Krah	-2	98
França	6 LR	-2	10 PS 3 PP	+6	30 RN		1 Maréchal 1 Peltier 1 Bay 1 Trochu	+3	6 RE 3 MoDem 2 Horizons 1 UDI 1 IV	-10	5 LE	-7	9 FI	+3	1 R!			-4	81
Itàlia	8 FI 1 SVP	-3	21 PD	+6	8 Lega		24 FdI	+14		-4	4 EV	+1	8 M5S 2 SI	+10				-13	76
Espanya	22 PP	+9	20 PSOE	-1	6 Vox			-4	1 PNB	-8	1 ERC 1 BNG 1 Comuns 1 Comprom.	+1	2 Podem 1 EH Bildu 1 Sumar	-2			3 SALF 1 Junts	+1	61
Polònia	21 PO 2 PSL	+7	3 Lewica	-3			18 PiS 2 SP	-7	1 P2050						3 NN		2 RN 1 KKP	+2	52
Romania	8 PNL 2 RMDSZ	-4	11 PSD	+2			5 AUR 1 PNȚCD	+5	2 USR 1 PMP	-4	1 Ștefănuță						2 SOS	+1	33
Països Baixos	3 CDA 2 BBB 1 NSC		4 PvdA	-2	6 PVV		1 SGP	-4	4 VVD 3 D66		4 GL 2 Volt	+3	1 PvdD					-1	31
Bèlgica	2 CDenV 1 CSP	-1	2 PS 2 Vooruit	+2	3 VB		3 NV-A		3 MR 1 VLD 1 LE	+1	1 Ecolo 1 Groen	-1	2 PvdA	+1					22
Txèquia	2 TOP 09 2 STAN 1 KDU-CSL			-1	7 ANO 2 Přísaha		3 ODS	-1		-5	1 Pirati	-2		-1	1 SPD		2 Stačilo!	+1	21
Grècia	7 ND	+1	3 PASOK	+1	1 FL		2 Ellininki	+1		-1		-1	4 Syriza				2 KKE 1 NIKI 1 PE	-2	21
Hongria	7 Tisza	+6	2 DK		10 FIDESZ 1 KDNP					-2					1 MHM			-13	21
Portugal	6 PSD 1 CDS-PP		8 PS	-1	2 Chega				2 IL	+2			1 BE 1 PCP	-2					21
Suècia	4 MOD 1 KD	-1	5 SAP				3 SD		2 CP 1 FP		3 MP		2 V	+1					21
Àustria	5 ÖVP	-2	5 SPO		6 FPÖ				2 NEOS	+1	2 Grünen	-1							20
Bulgària	5 GERB-SDS 1 BD	-1	2 BSP	-2			1 ITN	-1	3 DPS 2 PP	+2					3 V			-1	17
Finlàndia	4 KOK	+1	2 SDP				1 PS	-1	2 KESK 1 SFP		2 Vihr	-1	3 VAS	+2					15
Dinamarca	1 C 1 L	+1	3 SD		1 DF		1 DD	+1	2 V 1 RV 1 M	-1	3 SF	+1	1 Ø						15
Eslovàquia	1 KDH	-3		-1				-1	6 PS	+2					1 Republika		5 SMER 1 Hlas 1 Republika	+3	15
Irlanda	4 FG	-1	1 Lab	+1					4 FF 1 II 1 McNamara	+4		-2	2 SF 1 Ming	-1					14
Croàcia	6 HDZ	+2	4 SDP				1 DP			-1	1 Možemo	+1						-2	12
Lituània	3 TS-LKD	-1	2 LSDP				1 LVŽS 1 LLRA-KŠS	+1	1 LP 1 LRLS	+1	1 DSVL	-1			1 TTS			-1	11
Letònia	2 JV		1 SDP	-1	1 LPV		2 TB/LNNK 1 AS	+1	1 LA	+1	1 P	+1						-1	9
Eslovènia	4 SDS-SLS 1 N.Si	+1	1 SD	-1					2 GS		1 Vesna	+1							9
Estònia	2 Isamaa	+1	2 SDE				1 Madison	+1	1 REF 1 KE	-1									7
Xipre	2 DISi		1 DIKO	-1			1 ELAM	+1					1 AKEL	-1			1 Fidias	+1	6
Luxemburg	2 CSV		1 LSAP				1 ADR	+1	1 DP	-1	1 Gréng								6
Malta	3 PN	+1	3 PL	-1															6
Total	188	+12	136	-3	84	nou	78	+9	77	-25	53	-18	46	+9	25	nou	33	-29	MEP
	PPE		S&D		Patriotes		CRE		RE		Verds/ALE		Esquerra		ENS		NI/Altres
	Grups del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del novè mandat del Parlament Europeu.

En el plenari de constitució del nou Parlament Europeu, del 16 al 19 de juliol de 2024, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president, 14 vicepresidents i 5 qüestors, per la primera meitat de la legislatura.^[51]

Per a la presidència del Parlament, el Grup del Partit Popular Europeu va presentar a la presidència del Parlament Europeu sortint, la maltesa Roberta Metsola, amb el suport del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i de Renovar Europa, mentre que la resta de grups no va presentar candidat alternatiu amb l'excepció del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu que, de manera simbòlica, va presentar a l'exministra espanyola Irene Montero, de Podem.^[52][53] Metsola va ser elegida en primera votació, celebrada el dia 16 de juliol, amb 562 vots.^[54]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu Vots emesos: 669 | Vots blancs o nuls: 46 | Majoria absoluta: 312
Candidat
	Roberta Metsola	Irene Montero
Estat	Malta	Espanya
Partit polític	Partit Nacionalista	Podem
Grup polític	Grup del Partit Popular Europeu	L'Esquerra en el Parlament Europeu
Votació	562	61

Les 14 vicepresidències es van elegir desprès de la votació per a la presidència, amb tres per al Grup del Partit Popular Europeu, inclosa la primera vicepresidència, cinc per al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, dues per al Grup Renovar Europa i per al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i una per al Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea i per a L'Esquerra en el Parlament Europeu.^[55]

Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Primera volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Sabine Verheyen	Alemanya	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya	PPE	604
	Ewa Kopacz	Polònia	Plataforma Cívica	PPE	572
	Esteban González Pons	Espanya	Partit Popular	PPE	478
	Katarina Barley	Alemanya	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya	S&D	450
	Pina Picierno	Itàlia	Partit Democràtic	S&D	405
	Victor Negrescu	Romania	Partit Socialdemòcrata	S&D	394
	Martin Hojsík	Eslovàquia	Eslovàquia Progressista	RE	393
	Christel Schaldemose	Dinamarca	Socialdemòcrates	S&D	378
	Javi López	Espanya	Partit Socialista Obrer Espanyol	S&D	377
	Sophie Wilmès	Bèlgica	Moviment Reformador	RE	371
	Nicolae Ştefănuță	Romania	Partit Demòcrata-Liberal	Verds/ALE	347
Segona volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Antonella Sberna	Itàlia	Germans d'Itàlia	CRE	490
	Roberts Zīle	Letònia	Aliança Nacional	CRE	314
	Younous Omarjee	França	La França Insubmisa	L'Esquerra	311

Els qüestors són els encarregats de les qüestions administratives i financeres que afecten directament els eurodiputats i garanteixen que aquests disposin de les infraestructures necessàries per a dur a terme el seu treball. Són membres de la Mesa del Parlament Europeu, però no tenen dret a vot.^[56] Van ser escollits el 17 de juliol de 2024.^[55]

Votació per als qüestors del Parlament Europeu
Primera volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Andrey Kovatchev	Bulgària	Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària	PPE	559
	Marc Angel	Luxemburg	Partit Socialista dels Treballadors	S&D	461
	Miriam Lexmann	Eslovàquia	Moviment Democràtic Cristià	PPE	459
	Fabienne Keller	França	Renaixement	RE	398
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Kosma Złotowski	Polònia	Llei i Justícia	CRE	335

Una vegada constituït el Parlament Europeu, els eurodiputats es divideixen en vint comissions, i tres subcomissions, per a treballar, de manera individualitzada, temàtiques concretes, que inclouen assumptes com a desenvolupament, comerç internacional, pesca, cultura i educació o drets de la dona.^[57] Cada comissió va escollir un president i quatre vicepresidents per ordenar i moderar els debats.^[58]

Comité		MEP	Presidència			Vicepresidències
Comissió d'Afers Exteriors (AFET)		79		PPE	David McAllister		S&D	Hana Jalloul
							RE	Urmas Paet
							CRE	Alberico Gambino
							PPE	Ioan-Rareș Bogdan
	Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE)	30		RE	Marie-Agnes Strack-Zimmermann		PPE	Christophe Gomart
							S&D	Mihai Tudose
							CRE	Alberico Gambino
							PPE	Riho Terras
	Subcomissió de Drets Humans (DROI)	30		Verds/ALE	Mounir Satouri		S&D	Marta Temido
							PPE	Łukasz Kohut
								[per determinar]
								[per determinar]
Comissió de Desenvolupament (DEVE)		25		RE	Barry Andrews		V/ALE	Isabella Lövin
							PPE	Hildegard Bentele
							RE	Abir Al-Sahlani
							S&D	Robert Biedroń
Comissió de Comerç Internacional (INTA)		43		S&D	Bernd Lange		Esq.	Manon Aubry
							PPE	Iuliu Winkler
							RE	Karin Karlsbro
							S&D	Kathleen Van Brempt
Comissió de Pressupostos (BUDG)		40		CRE	Johan Van Overtveldt		PPE	Monika Hohlmeier
							S&D	Giuseppe Lupo
							PPE	Janusz Lewandowski
							RE	Lucia Yar
Comissió de Control Pressupostari (CONT)		30		PPE	Niclas Herbst		S&D	Caterina Chinnici
							CRE	Cristian Terheş
							S&D	Claudiu Manda
								[per determinar]
Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris (ECON)		60		S&D	Aurore Lalucq		V/ALE	Damian Boeselager
							RE	Ludovit Odor
							PPE	Ludek Niedermayer
								[per determinar]
	Subcomitè de Matèria Fiscal (FISC)	30		Esquerra	Pasquale Tridico		S&D	Kira Marie Peter-Hansen
								Regina Doherty
							PPE	Markus Ferber
							S&D	Matthias Ecke
Comissió d'Ocupació i Afers Socials (EMPL)		60		Esquerra	Li Andersson		S&D	Johan Danielsson
							PPE	Jagna Marczułajtis-Walczak
							V/ALE	Katrin Langensiepen
								[per determinar]
Comissió de Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI)		90		S&D	Antonio Decaro		PPE	Esther Herranz
							CRE	Pietro Fiocchi
							Esq.	Anja Hazekamp
							PPE	András Tivadar Kulja
	Subcomissió de Salut Pública (SANT)	30		PPE	Adam Jarubas		V/ALE	Tilly Metz
							RE	Stine Bosse
							S&D	Romana Jerković
							CRE	Emmanouil Fragkos
Comissió d'Indústria, Investigació i Energia (ITRE)		90		PPE	Borys Budka		S&D	Tsvetelina Penkova
							CRE	Elena Donazzan
							S&D	Giorgio Gori
							RE	Yvan Verougstraete
Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO)		52		Verds/ALE	Anna Cavazzini		PPE	Christian Doleschal
							RE	Nikola Minchev
							S&D	Maria Grapini
							PPE	Kamila Gasiuk-Pihowicz
Comissió de Transports i Turisme (TRAN)		46		PPE	Elissavet Vozemberg-Vrionidi		V/ALE	Virginijus Sinkevičius
							PPE	Sophia Kircher
							Esq.	Elena Kountoura
							S&D	Matteo Ricci
Comissió de Desenvolupament Regional (REGI)		41		S&D	Adrian-Dragoş Benea		PPE	Gabriella Gerzsenyi
							S&D	Nora Mebarek
							CRE	Francesco Ventola
							RE	Ľubica Karvašová
Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI)		49		CRE	Veronika Vrecionová		PPE	Daniel Buda
							PPE	Norbert Lins
							S&D	Eric Sargiacomo
								[per determinar]
Comissió de Pesca (PECH)		27		PPE	Carmen Crespo		PPE	Sander Smit
							CRE	Giuseppe Milazzo
							RE	Stéphanie Yon-Courtin
							PPE	Jessica Polfjärd
Comissió de Cultura i Educació (CULT)		30		Verds/ALE	Nela Riehl		PPE	Bogdan Andrzej Zdrojewski
							S&D	Emma Rafowicz
							V/ALE	Diana Riba
							RE	Hristo Petrov
Comissió d'Afers Jurídics (JURI)		25		RE	Ilhan Kyuchyuk		PPE	Marion Walsmann
							CRE	Mario Mantovani
							S&D	Lara Wolters
							PPE	Emil Radev
Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE)		75		PPE	Javier Zarzalejos		PPE	Marina Kaljurand
							CRE	Charlie Weimers
							S&D	Alessandro Zan
							Esq.	Estrella Galán
Comissió d'Afers Constitucionals (AFCO)		30		PPE	Sven Simon		S&D	Gabriele Bischoff
							PPE	Adrián Vázquez
							RE	Charles Goerens
							PPE	Péter Magyar
Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere (FEMM)		40		S&D	Lina Gálvez		RE	Dainius Žalimas
							Esq.	Irene Montero
							PPE	Rosa Estaràs
							S&D	Predrag Fred Matić
Comissió de Peticions (PETI)		35		CRE	Bogdan Rzońca		PPE	Dolors Montserrat
							PPE	Fredis Beleris
							S&D	Nils Ušakovs
							V/ALE	Cristina Guarda

El Parlament Europeu estableix delegacions per mantenir i desenvolupar relacions amb entitats amb les quals té interès per a cooperar. Entre ells es troben els països amb qui la Unió Europea té relacions estretes (especialment comercials) o els països que sol·liciten l'adhesió a la Unió. L'Eurocambra també coopera amb els òrgans parlamentaris d'altres organitzacions internacionals, com l'OTAN.^[59]

Les comissions es divideixen en quatre tipus, segons els països o entitats amb qui es relacionen i poden ser delegacions permanents o ad hoc.^[59] Aquestes van ser definides, així com la seva composició amb membres plens i substituts a la sessió de constitució del Parlament Europeu el 17 de juliol de 2024,^[60] mentre que les presidències d'aquestes han de ser escollides per la mateixa comissió a la primera reunió a l'ultim trimestre de l'any.

Delegació	Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euro-llatinoamericana
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euronest
Delegació en l'Assemblea Parlamentària de la Unió pel Mediterrani
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Carib-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Pacífic-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Àfrica-UE

Delegació	Presidència
Delegació per a la Cooperació Septentrional i per a les Relacions amb Suïssa i Noruega, en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Islàndia i en la Comissió Parlamentària Mixta de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
Delegació per a les relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo
Delegació per a les Relacions amb els països del Magrib i la Unió del Magreb Àrab, incloses la Comissió Parlamentària Mixta UE-Marroc, la Comissió Parlamentària Mixta UE-Tunísia i la Comissió Parlamentària Mixta UE-Algèria
Delegació en la Comissió Parlamentària Cariforum-UE
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Albània
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Xile
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Mèxic
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Moldàvia
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Montenegro
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Macedònia del Nord
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Sèrbia
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Turquia
Delegació en l'Assemblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Ucraïna

Delegació	Presidència
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Armènia, en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Azerbaidjan i en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Geòrgia
Delegació en les Comissions Parlamentàries de Cooperació UE-Kazakhstan, UE-Kirguizstan, UE-Uzbekistan i UE-Tadjikistan, i per a les Relacions amb Turkmenistan i Mongòlia
Delegació en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Rússia

Delegació	Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Afganistan
Delegació per a les Relacions amb Austràlia i Nova Zelanda
Delegació per a les Relacions amb Bielorússia
Delegació per a les Relacions amb la República Federativa del Brasil
Delegació per a les Relacions amb el Canadà
Delegació per a les Relacions amb l'Índia
Delegació per a les Relacions amb l'Iran
Delegació per a les Relacions amb l'Iraq
Delegació per a les Relacions amb Israel
Delegació per a les Relacions amb el Japó
Delegació per a les Relacions amb Mercosur
Delegació per a les Relacions amb Palestina
Delegació per a les Relacions amb Sud-àfrica
Delegació per a les Relacions amb la Península Aràbiga
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Amèrica Central
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Àsia meridional
Delegació per a les Relacions amb els països del Sud-est Asiàtic i l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN)
Delegació per a les Relacions amb els països de la Comunitat Andina
Delegació per a les Relacions amb la Península de Corea
Delegació per a les Relacions amb els països del Màixriq
Delegació per a les Relacions amb el Parlament Panafricà
Delegació per a les Relacions amb la República Popular de la Xina
Delegació per a les Relacions amb els Estats Units

La Secretaria del Parlament Europeu és l'organisme administratiu encarregat de coordinar els treballs legislatius i d'organitzar les sessions plenàries i d'altres reunions d'aquesta institució legislativa de la Unió Europea. La seu es troba a la ciutat de Luxemburg, no molt lluny de les seus oficial (Estrasburg) i de treball (Brussel·les) de l'Eurocambra. Al cap de la seu es troba un secretari general, nomenat per la Mesa del Parlament, i es divideix en tretze direccions generals.

A l'inici de la legislatura, aquesta era la seva estructura:^[61]

• Secretari General: Alessandro Chiocchetti ( Itàlia)
• Secretari General adjunt: Markus Winkler ( Alemanya)
• Secretari General adjunt: Anders Rasmussen
• Cap dels serveis legals: Freddy Drexler ( França)
• Direccions Generals:
  • Direcció General de la Presidència (DG PRES): Markus Winkler ( Alemanya)
  • Direcció General de Polítiques Internes de la Unió (DG IPOL): Christian Mangold ( Alemanya)
  • Direcció General de Polítiques Exteriors de la Unió (DG EXPO): Pietro Ducci ( Itàlia)
  • Direcció General de Comunicació (DG COMM): Jaume Duch Guillot ( Espanya)
  • Direcció General de Serveis de Recerca Parlamentaris (DG EPRS): Anders Rasmussen
  • Direcció General d'Associacions per a la Democràcia Parlamentaria (DG PART): Sannaleena Lepola-Honig
  • Direcció General de Personal (DG PERS): Kristian Knudsen ( Dinamarca)
  • Direcció General d'Infraestructures i Logística (DG INLO): Leena Maria Linnus ( Finlàndia)
  • Direcció General de Traducció (DG TRAD): Valter Mavrič ( Eslovènia)
  • Direcció General de Logística i Interpretació per a Conferències (DG LINC): Agnieszka Walter-Drop ( Polònia)
  • Direcció General de Finances (DG FINS): Didier Klethi ( França)
  • Direcció General d'Innovació i Suport Tecnològic (DG ITEC): Lorenzo Mannelli ( Itàlia)
  • Direcció General de Seguretat (DG SAFE): María José Martínez Iglesias ( Espanya)

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu es converteix en peça fonamental per a l'elecció de la nova Comissió Europea. El president de la Comissió Europea és proposat per la majoria qualificada del Consell Europeu, sobre la base dels resultats electorals i després de consultar al president de l'Eurocambra, i ha de ser ratificat per la majoria absoluta dels eurodiputats reunits en sessió plenària.

Després d'aquesta elecció, el Consell Europeu nomena, d'acord amb el president electe de la Comissió i amb majoria qualificada, a l'alt representant, que és automàticament un vicepresident de la Comissió, i en el si de la qual s'encarrega de la gestió de les relacions internacionals i coordina, sota la supervisió i l'autoritat del president, l'acció exterior de la Unió Europea.

Una vegada elegits tots dos càrrecs, els governs dels estats membre de la Unió Europea es reuneixen amb el president de la Comissió Europea per a coordinar una adequada composició de la Comissió Europea. Després d'això, el Consell Europeu i el president, presenten una llista de candidats que han de comparèixer davant les comissions del Parlament Europeu perquè aquestes elevin un informe. Posteriorment, el ple de l'Eurocambra vota la llista completa, amb els canvis exigits pel mateix Parlament, amb majoria simple, i la Comissió Europea vota la nova Comissió, per majoria qualificada.^[62][63]

Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions de 2024, la família conservadora va proposar a Ursula von der Leyen per un segon mandat al capdavant de la presidència de la Comissió. En les negociacions posteriors, liderades per Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis pels conservadors i Pedro Sánchez i Olaf Scholz pel Partit dels Socialistes Europeus,^[64] a la que es van sumar posteriorment els liberals, es va acordar proposar a Von der Leyen com a candidata junt amb altres càrrecs importants de la Unió Europea.^[65]

La candidatura d'Ursula es va aprovar el 27 de juny de 2024, al Consell Europeu, amb els vots favorables de la gran majoria d'estats membres de la Unió, amb l'excepció d'Hongria i Itàlia, països liderats per Viktor Orbán i Giorgia Meloni i amb partits d'extrema dreta al govern.^[66][67]

Votació de designació d'Ursula von der Leyen (PPE) com a candidata Necessària majoria qualificada
Posició	Estat	Vots
Sí	Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txèquia i Xipre.	25
No	Hongria i Itàlia.	2
Abstenció		0

El 18 de juliol, i dins la primera sessió de la legislatura, el Parlament Europeu va debatre en plenari la candidatura d'Ursula von der Leyen. La candidata del Partit Popular Europeu va fer un discurs amb l'objectiu d'acontentar al centreesquerra i la dreta per aconseguir els vots de socialistes, verds i conservadors, oferint el manteniment del Pacte Verd Europeu i millores en matèria d'habitatge, però a la vegada, un enduriment de les polítiques migratòries i de defensa comú.^[68]

El Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, així com Renovar Europa i Els Verds/Aliança Lliure Europea van anunciar el seu suport a la candidata, junt amb el PPE, i recomanaven el vot a favor dels partits integrants dels grups. Per contra, L'Esquerra en el Parlament Europeu i Patriotes per Europa van anunciar el seu vot contrari, mentre que els Conservadors i Reformistes Europeus van donar llibertat de vot, encara que els Germans d'Itàlia van anunciar que votarien en bloc contra la candidatura.^[69][70]

Votació d'investidura d'Ursula von der Leyen (PPE) Majoria absoluta: 360 de 719
Posició	Posició prèvia a la votació dels grups polítics i partits estatals									Vots
	PPE	S&D	Patriotes	CRE	RE	V/ALE	Esquerra	ENS	NI
	Sí	Sí	No		Sí	Sí	No	No
Sí	CDU [71] CSU [71] ÖDP [72] ÖVP [73] CD&V[74] BD [75] HDZ [76] N.Si [77] PP [78] I [79] FG [80] FI [81] TS [82][83] PNL [84] MOD [85] KD [85] KDU [86]	SPD [71] SPO [73] Vooruit[74] SDP [76] PSOE[78] PD [87] PvdA [88] PSD [84] SAP [89]		NV-A [90] ODS [91]	NEOS[73] MR [74] VLD [74] LE [74] PP [75] GS [92] PNB [78] LP [93] USR [84] PMP [84] CP [94] FP [85]	Grüne[71] Grün. [73] Groen[95] M! [76] SF [96] Vihr [97] EV [81] DSVL [98] GL [88] MP [85] Pirati [99] Volt [100]				401
No	SDS [101] LR [102]	BSP [103] SD [104] Lab [80] DIKO[105]	FPÖ [73] VB [74] Vox [78] RN [106] Kdnp [107] Lega [108] CH [109] ANO [110] Pris.[111]	ITN [112] DP [113] J.M.[79] Ind. [114] FdI [115] LVŽS[116] ADR [117] SGP [118] PiS [119] AUR [84] SD [120]	FDP [71] FW [71] FF [80] II [80] M.M. [80]	Ecolo [74] V [121] ERC [78] BNG [78] Comu.[78] Comp.[78] LE [122]	Linke [123] PvdA [124] Pod. [78] Sumar[78] Bildu [78] SF [80] Ming [80] M5S [81] SI [81] PCP [125] V [85] Ø [126]	AfD [127] V [128] Rep.[129] R! [130] MHM[131] TTS [132] NN [133] SPD [134]	BSW[135] Part.[136] PdF [137] Krah [138] Smer[139] Hlas [140] Rep.[129] SALF [78] KKE [141] NIKI [142] PE [143] RN [133] KKP [133] SOS [144] S! [145] F.P. [146]	284
Abstenció		PS [74]								22
Nota: La votació es secreta i, per tant, no es coneix la posició exacta de cada eurodiputat. El sentit indicat son les posicions oficials anunciades pels partits o eurodiputats.

El president del Consell Europeu és una de les més altes posicions institucionals de la Unió Europea. Les seves funcions principals són la de presidir i impulsar els treballs del Consell Europeu, així com vetllar per la preparació i continuïtat d'aquests treballs, en cooperació amb el president de la Comissió Europea i basant-se en els treballs del Consell d'Assumptes Generals.^[147]

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el president del Consell Europeu és triat pels propis membres del Consell Europeu.^[148] El seu cessament es produeix, a més de per dimissió i mort, per terminació natural del seu mandat, o per destitució deguda a impediment o falta greu apreciats pel Consell Europeu en votació resolta per majoria qualificada.^[149] En aquest cas, no intervé en la seva designació el Parlament Europeu.

En el mateix Consell Europeu on es va nomenar a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió i a Kaja Kallas com a Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, els estats membres de la Unió Europea van acordar el nomenament de l'ex-primer ministre de Portugal António Costa com a president per aquesta legislatura.^[65]

El Consell de la Unió Europea és una de les tres institucions de la UE implicades en el procés legislatiu. És la cambra alta de facto de la legislatura, sent el Parlament Europeu la cambra baixa, amb un paper igual en el procediment legislatiu ordinari. El Consell està format per representants ministerials dels governs nacionals dels Estats membres, i els seus acords es decideixen per majoria qualificada.

Cada sis mesos, un nou estat membre de la Unió assumeix la presidència. Com a país que presideix, organitza les reunions del Consell (amb l'ajuda de la Secretaria General) i decideix sobre les seves agendes. Aquestes es preparen en cooperació amb altres dos Estats membres que formen part de cada trio, que acorden agendes polítiques comunes durant el seu període de 18 mesos.^[150]

Estat membre	Trio	Dates	Partit		Presidència
Hongria	T-12	1 de juliol de 2024 31 de desembre de 2024			Viktor Orbán
Polònia	T-13	1 de gener de 2025 30 de juny de 2025		PPE	Donald Tusk
Dinamarca		1 de juliol de 2025 31 de desembre de 2025
Xipre		1 de gener de 2026 30 de juny de 2026
Irlanda	T-14	1 de juliol de 2026 31 de desembre de 2026
Lituània		1 de gener de 2027 30 de juny de 2027
Grècia		1 de juliol de 2027 31 de desembre de 2027
Itàlia	T-15	1 de gener de 2028 30 de juny de 2028
Letònia		1 de juliol de 2028 31 de desembre de 2028
Luxemburg		1 de gener de 2029 30 de juny de 2029

Després de les eleccions europees, i tal com va succeir després de les eleccions de 2019, l'ex-conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Toni Comín, que va guanyar l'escó a la candidatura de Junts per Catalunya, no va poder anar a jurar la Constitució a la Junta Electoral Central, per la seva ordre de detenció encara vigent malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia de 2024. La Junta va decidir, per tant, no acreditar-lo com a eurodiputat electe a l'estat espanyol,^[151][152] malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, el 19 de desembre de 2019, va considerar que el dret de representació política és més important que la literalitat de la llei i els tràmits administratius necessaris per a adquirir l'acta.^[153][154]

Posterior a aquesta decisió de la Junta, Toni Comín va demanar a la presidenta en funcions del Parlament Europeu, la italiana Roberta Metsola, que complís la sentència del TJUE de 2019 i l'acredités com a eurodiputat. Si bé, l'Eurocambra va considerar que Toni Comín podia anar a Madrid a acatar la Constitució perquè té immunitat parlamentària i, per tant, li va negar la petició.^[155][156] L'eurodiputat de Junts va decidir recórrer al TJUE amb una petició de mesures cautelaríssimes, que no van arribar abans de la constitució del plenari al juliol, quedant el seu escó vacant.^[157][158]