Vapor Capdevila i Mata

DadesTipusEdifici industrial Modifica el valor a WikidataÚsedifici residencial Modifica el valor a WikidataCronologia 1841 construcció, Arquitecte: Josep Fontserè i Domènech18 gener 1851 destrucció
Causat per: incendi1853 reconstrucció, Arquitecte: Francesc Daniel Molina i Casamajó Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióRiereta, 8 i Aurora, 16 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.3785°N,2.1677°E / 41.3785; 2.1677
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

El vapor Capdevila i Mata era una antiga fàbrica tèxtil situada als carrers de la Riereta i de l'Aurora del Raval de Barcelona, actualment convertida en habitatges.

Història

El 1840, el fuster Josep Sagarra i Mayol[1][2][a] va adquirir en emfiteusi al fabricant de teixits de cotó Miquel Capdevila i Grasses una parcel·la de 25.116 pams quadrats a la cantonada dels carrers de la Riereta i de l'Aurora (que aleshores s'estava urbanitzant),[4] i va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[5] El 1841 en va fer agnició de bona fe[6] a Antoni Ferrer i Valls, Pere Capdevila, Pere Olivas i Jacint Mata i Sirvent,[7] que hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 30 CV.[8][9] El 1842, aquests n'establiren una part del terreny (Aurora, 18) al fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas (vegeu casa-fàbrica Juncadella).[10][11] Posteriorment, Olivas va deixar la societat, que passaria a dir-se Capdevila i Mata.[12] El 1845, la fàbrica va ser ampliada amb un nou cos d'edifici al carrer de la Riereta, projectat per l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà.[13]

El 18 de gener del 1851 s'hi va iniciar un incendi que es va propagar a la veïna fàbrica Armengol i la va destruir:

Es indudable que el fuego tuvo su origen en la fábrica de vapor de los señores Capdevila y Mata, calle de la Riereta, núm. 24 [25], en la cuadra del piso tercero en la cual tenia su establecimiento industrial D. Juán Parodi. Suponese que el frote de las piezas del batan, cuyo roce era muy violento por haberse descuidado el suavizar los ejes y tornillos con aceite, inflamaron algunos copos de algodón, [...] Cuando se notaron los primeros indicios, eran poco mas de las nueve de la mañana y llovía á cántaros. Dos horas después el edificio que ocupa, ó mejor dicho, que ocupaba, una grande estension del terreno estaba convertido en un volcan. [...] Se formaron cadenas de centenares de hombres que se iban pasando de mano en mano los cubos de agua, derribáronse tabiques para colocar mejor sus bombas [...], cuando repentinamente y tal vez por haber cesado la lluvia y cambiado el viento de la parte de poniente, las llamas de la fábrica de dichos señores, parte de la cual ya se habia desplomado traspasando la indicada calle de S. Paciano [Aurora], penetraron por las puertas de la del señor Armengol. [...] Aquel grande edificio, que estaba ocupado por gran número de personas fué asaltado por el fuego, y [...] en el espacio de menos de quince minutos las llamas todo lo devoraron, y techos y paredes se desplomaron con ruidoso estrépito, quedando solo en pié, como una aguja, el trozo de pared que constituía el ángulo de la esquina [...] A las tres de la tarde se creyó que el fuego estaba ya aislado y que no habia que temer ulteriores resultados. Tres horas después volvieron las llamas á tomar algún incremento dirigiéndose hacia la parte de la calle que ocupa la fábrica del señor Juncadella; volvía á darse mayor impulso á los trabajos y se iluminaban todas las casas de las calles inmediatas al teatro de la ocurrencia.[14]

Incendi el 18 de gener del 1851. Iniciat al vapor Capdevila i Mata del carrer de la Riereta, es va estendre a la fàbrica Armengol i només es va poder controlar set hores després
Quarteró núm. 110 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1852, Capdevila i Mata establiren el solar en emfiteusi als fabricants Pere Manté i Gual i Andreu Guasch i Piñol,[15] que n'encarregaren la reconstrucció a l'arquitecte Francesc Daniel Molina,[16] amb la col·laboració del paleta Cristòfor Terri, el fuster Julià Soley i el manyà Miquel Coch.[17] Manté va demanar permís per a traslladar-hi la màquina de vapor de 12 CV que tenia Bartomeu Gispert a la seva fàbrica del carrer de la Riereta (vegeu casa-fàbrica Borrell-Gispert).[18][19][20] El 1857 hi havia la serradora de Joan Dardé, la fàbrica de teixits de Feliu, Piñol i Cia i el molí d'escorça d'arbres de Josep Domus,[21] i el 1863 els mateixos establiments excepte el darrer,[22] més la fàbrica de teixits d'Andreu Guasch.[23]

El 1866, Guasch va comprar a Manté la seva meitat de la propietat,[24] i el 1868, vengué la finca del carrer de l'Aurora, 16 ter a Jeroni Juncadella per a pagar uns deutes.[25]

Notes

  1. ↑ Pertanyia a una saga d'artesans del moble, continuada pel seu germà Joan Sagarra i Mayol (1797-1842), i el fill i net d'aquest, Josep Sagarra i Selvasembrada (1827-1884) i Joan Sagarra i Viola (1856-1920).[3]

Referències

  1. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392. 
  2. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 309. 
  3. ↑ Soler García, 2013, p. 69-70.
  4. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 205v-206v, 25-08-1840.
  5. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 01-09-1840.
  6. ↑ «Agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, 18-05-1841.
  8. ↑ Raveux, 2005, p. 180.
  9. ↑ Diario de las Sesiones de Cortes del Congreso de los Diputados: Legislatura de 1848 a 1849, 1849, p. 846. 
  10. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 190v-194, 19-05-1842.
  11. ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1847, p. 5425. 
  12. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383. 
  13. ↑ «Riereta 25 (ara 8) i Aurora 14. Construcció d'un edifici per fer-ne una fàbrica». Q127 Foment 158/1845. AMCB.
  14. ↑ Diario constitucional de Palma, 24-01-1851, p. 3. 
  15. ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, 12-07-1852
  16. ↑ AMCB, Q127 Foment 647 C.
  17. ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, 29-12-1853.
  18. ↑ «Don Pedro Manté, fabricante de tejidos [...] propietario de la casa nuevamente edificada en el terreno que estubo establecida la fàbrica de los Sres Capdevila y Mata, solicitan [...] hacer trasladar y funcionar en la misma, la máquina de vapor de la fuerza de 12 caballos que Don Bartolomé Gispert y Oliva tiene establecida en la casa n. 73 de la calle Riereta [...]» AHCB, Obreria C-140, 16-11-1852.
  19. ↑ «Sol·licitud de permís presentada per Pedro Manté, per establir un vapor al carrer de la Riereta». Q136 Obres públiques 3/1 1303. AMCB, 1852.
  20. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  21. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 203, 316, 317, 320, 339. 
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 145, 220. 
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235. 
  24. ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, 21-03-1866.
  25. ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobregués, manual 1.325/24, f. 1310-1317, 06-12-1868.

Bibliografia

  • Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 533-535. ISBN 9788491562160. 
  • Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
  • Soler García, Pilar «El taller de marquetería J. Sagarra de Barcelona (1833-2003) historia de una saga de artesanos». Res Mobilis: Revista Internacional de investigación en mobiliario y objetos decorativos, vol. 2, 2, 2013, pàg. 68–82.