Les unitats de mesura de l'antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. N'hi havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat a papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del riu Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrea es de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.
Unitats de longitud
La principal unitat de mesura lineal es coneix com a Colze Reial i fa 523,5 mm de longitud, es subdividia en set pams de quatre dits cada un, donant 28 dits . Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des de, almenys, 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze, alguns dels quals es van elaborar com a unitats de mesura cerimonials que es conservaven en els temples.
Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.
Unitats de longitud
Nom
equivalència
longitud
jeroglífic
Translit.
trancrip.
Dit
1,86-1,88 cm
db '
dir Djeba
Pam
4 dits
7,47-7,52 cm
SZP
ssp
shesep
Mà
5 dits
9,35 cm
drt
deret
Puny
6 dits
11,28 cm
ȝ mm
estimem
Doble pam
8 dits o 2 pams
14,96 cm
Petit esp.
12 dits o 3 pams
22,44 cm
SPD
seped
Gran esp.
14 dits
26,18 cm
Colze sagrat
16 dits o 4 pams
29,92 cm
bw
bu
Colze Remen
20 dits o 5 pams
36,98 cm
RMN
Remen
Colze curt
24 dits o 6 pams
45,08 cm
mh SRR
meh Shere
Colze Reial egipci o colze llarg
28 dits o 7 pams
52,36-52,64 cm
mh NSW
meh nesu
Sistema uncial
Polzada
1/12 de colze
2,5 cm
Puny
10 cm
Colze sagrat
3 punys
30 cm
Canya
7 punys
70 cm
Braça
18 punys
1,80 m
Vara
10 colzes reals
18,0 m
h ȝ it mh
Hayter meh
Jet, vara de corda
100 colzes reals
52,5 m
*
ht
jet
Riu , hora de marxa
20.000 colzes reals
10.500 m
*
itrw
ITERU
Unitats de superfície
La unitat de superfície bàsica era el setat (Arure en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és a dir, 10.000 colzes quadrats.
Unitats de superfície
Nom
equivalència
superfície
jeroglífic
Translit.
trancrip.
Setat ( Arure )
10.000 colzes quadrats
2.735,29 m²
st ȝ. T
setat
Remen
1/2 setat 5.000 colzes quadrats
1.367,65 m²
RMN
Remen
Hibiscs
1/4 setat 2.500 colzes quadrats
683,82 m²
HSB
hibiscs
Sa
1/8 setat 1.250 colzes quadrats
341,91 m²
s ȝ
sa
Ja
1/10 setat 1.000 colzes quadrats
273,53 m²
Aquest esquema ȝ
ja
Millo o colze de terra
1/100 setat 100 colzes quadrats
27,35 m²
mh
millo
múltiples
Jat
10 setat 100.000 colzes quadrats
27.352,9 m²
Aquest esquema ȝ t
jat
Jata [1]
100 setat 1.000.000 colzes quadre.
273.529 m²
*
Aquest esquema ȝ t ȝ
Jata
Unitats de volum
La unitat de capacitat era el heqat, representat com l'Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i l'ordi; equivalia a uns 4,8 litres. El Henua o hin, és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per a la mesura de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids (de molt poc contingut) s'emprava el des i el Sech per a la cervesa; per al vi es feia servir el hebenet i per a l'encens el men i el hebenet.[2]
, el mateix jeroglífic va passar a significar un quàdruple heqat durant l'Imperi Nou.
Unitats de pes
La unitat de pes fonamental era el deben (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 grams durant l'Imperi Antic, 91 g des de l'Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu qite, o qedety, d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un deben. El Shat (o anell) equivalia a mig deben.[3] El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.
El deben, normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en deben d'or o plata. Durant gran part de la història de Antic Egipte, s'estimava que un deben de plata equivalia a cent deben de coure.
Unitats de pes
Nom
equivalència
pes
jeroglífic
Translit.
trancrip.
deben
91 grams
dbn
deben
Kite
1/10 deben
9,10 grams
qd.t
quedety o kite
Senius
1/12 deben
7,6 grams
sh ȝ ts
Shat o senius
Unitats de temps
Al calendari egipci, l'any tenia 365 dies repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagòmens . Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hora s, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.
Unitats de temps
Nom
equivalència
temps
jeroglífic
Translit.
trancrip.
Renpet ( any )
12 mesos
rnp.t
renpet
Ajet ( inundació )
4 mesos
1/3 any
*
ȝ ht
Ajet
Peret ( sembra )
4 mesos
1/3 any
prt
Peret
Shemu ( recollida )
4 mesos
1/3 any
SMU
shemu
Abed ( mes )
30 dies
1/12 any
ȝ bd
Abed
Heru ( dia )
24 hores
1/30 mes
hru
heru
Unut ( hora )
1/24 dia
unu.t
unut
At ( instant )
ȝ. T
at
Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el setjat (un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.
Referències
↑ Francisco López: Les Matemàtiques a l'Antic Egipte, Mesures de superfície .
↑Francisco López: Les Matemàtiques a l'Antic Egipte, Mesures de volum .
↑ Francisco López: Les Matemàtiques a l'Antic Egipte, Mesures de pes.
Bibliografia
Sanchez Rodriguez, Ángel (2000) Astronomia i Matemàtiques en l'Antic Egipte. Aldebarán. ISBN 84-95414-08-2