U d'Orió

U d'Orió
Tipus	Variable Mira, màser astrofísic i estrella que presenta línies d'emissió
Tipus espectral (estel)	M6-9.5e[1]
Constel·lació	Orió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	216,3004 pc [2]
Magnitud absoluta	2,42
Magnitud aparent (V)	5,4 (banda V)[3]
Paral·laxi	4,6232 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−7,34 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−10,854 mas/a [2]
Velocitat radial	−19,5 km/s[4]
Ascensió recta (α)	5h 55m 49.169s[2]
Declinació (δ)	20° 10' 30.6904''[2]
Catàlegs astronòmics
2MASS J05554916+2010306 (2MASS) GSC 01320-00526 (GSC) HD 39816 (Henry Draper Catalogue) HIP 28041 (Catàleg Hipparcos) HR 2063 (Catàleg d'Estrelles Brillants) SAO 77730 (Catàleg SAO) IRAS 05528+2010 (IRAS) AAVSO 0549+20A (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) AG+20 595 (Astronomische Gesellschaft Katalog) BD+20 11711 (Bonner Durchmusterung) BD+20 1171a (Bonner Durchmusterung) CSI+20 1171 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GC 7457 (Catàleg General de Boss) GCRV 3683 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 28041 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +20127 (Two-Micron Sky Survey) PPM 95093 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 837 (RAFGL) U Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables) TYC 1320-526-1 (Catàleg Tycho) UCAC3 221-42759 (Third USNO CCD Astrograph Catalog) DO 11719 (Dearborn Observatory Catalogue) ASAS J055549+2010.5 (All Sky Automated Survey) [TVH89] 15 (A catalogue of stellar 1612 MHz maser sources (en) ) WEB 5491 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3399013173615356160 (Gaia Data Release 2)

U d'Orió (U Orionis) és un estel variable en la constel·lació d'Orió, visualment situada 21 minuts d'arc a l'oest de χ¹ Orionis.^[5][6] Es troba aproximadament a 1.000 anys llum del sistema solar.

U d'Orió és una variable Mira rica en oxigen de tipus espectral M8III. La seva lluentor oscil·la entre magnitud +4,8 i +13 en un període de 368,3 dies, havent-se observat una variació en aquest període al llarg del temps entre 367,9 i 376,0 dies.^[7]

El seu diàmetre angular, mesurat en banda K i corregit per l'efecte d'enfosquiment de limbe, és de 10,86 mil·lisegons d'arc; a una distància de 1.000 anys llum, correspon a un radi 470 vegades més gran que el del Sol.^[8]

Mitjançant ocultació lunar s'ha mesurat un valor similar del seu diàmetre angular, també en banda K, de 11,90 mil·lisegons d'arc; així mateix, existeix evidència que la seva atmosfera pot ser asimètrica. U Orionis té una temperatura superficial de 2.905 ± 80 K i la seva lluminositat s'estima 9.700 ± 4.000 vegades major que la lluminositat solar. ^[9]

U d'Orió és un estel brillant a l'infraroig, l'espectre del qual en aquesta regió mostra vapor d'aigua així com línies d'emissió fortes d'OH. Així mateix existeix emissió d'aigua a la regió de microones i emissió màser de SiO. La polarització de la radiació emesa probablement està produïda per la presència de pols circumestel·lar.

Va ser descoberta per John Ellard Gore el 13 de desembre de 1885.