Triàquids

Infotaula d'ésser viuTriàquids
Triakidae Modifica el valor a Wikidata

tauró lleopard Modifica el valor a Wikidata
Mussola vera (Mustelus mustelus ) fotografiada al sud de la Mar del Nord.
Període
Eocè - Actualitat[1][2][3]
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaTriakidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1851
Mussola caralló (Galeorhinus galeus)
Mustelus manazo
Mustelus antarcticus
Triakis semifasciata
Mustelus canis
Triàquid capturat a les costes de Victòria (Austràlia).

Els triàquids (Triakidae) són una família de taurons carcariniformes que agrupa 9 gèneres i 46 espècies.[1] Inclou, entre d'altres, els gèneres Galeorhinus (amb Galeorhinus galeus, el caçó), Mustelus (amb Mustelus mustelus, la mussola vera, i Mustelus asterias, la mussola pintada) i Prionace (amb Prionace glauca, la tintorera), tots ells comuns a les aigües dels Països Catalans.[4]

Morfologia

  • Són petits.
  • Musell no gaire llarg.
  • Ulls allargats.
  • Membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
  • Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals.
  • La primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l'origen de les ventrals.
  • El lòbul inferior de l'aleta caudal sol ésser petit i poc diferenciat.

Reproducció

Segons les espècies, poden ésser vivípars o ovovivípars.[5]

Alimentació

Mengen invertebrats i peixos.[1]

Hàbitat

Viuen a la zona de la plataforma continental (però també apareixen al talús) de les mars càlides i temperades.[6]

  • Gènere Furgaleus (Whitley, 1951)
    • Furgaleus macki (Whitley, 1943)
  • Gènere Galeorhinus (Blainville, 1816)
  • Gènere Gogolia (Compagno, 1973)
    • Gogolia filewoodi (Compagno, 1973)
  • Gènere Hemitriakis (Herre, 1923)
    • Hemitriakis abdita (Compagno & Stevens, 1993)
    • Hemitriakis falcata (Compagno & Stevens, 1993)
    • Hemitriakis japanica (Müller & Henle, 1839)
    • Hemitriakis leucoperiptera (Herre, 1923)
  • Gènere Hypogaleus (Smith, 1957)
    • Hypogaleus hyugaensis (Miyosi, 1939)
    • Hypogaleus hyugaensis (Miyosi, 1939)
  • Gènere Iago (Compagno & Springer, 1971)
    • Iago garricki (Fourmanoir & Rivaton, 1979)
    • Iago omanensis (Norman, 1939)
  • Gènere Mustelus (Linck, 1790)
    • Mustelus antarcticus (Günther, 1870)
    • Mustelus asterias (Cloquet, 1821)
    • Mustelus californicus (Gill, 1864)
    • Mustelus canis (Mitchill, 1815)
    • Mustelus dorsalis (Gill, 1864)
    • Mustelus fasciatus (Garman, 1913)
    • Mustelus griseus (Pietschmann, 1908)
    • Mustelus henlei (Gill, 1863)
    • Mustelus higmani (Springer & Lowe, 1963)
    • Mustelus lenticulatus (Phillipps, 1932)
    • Mustelus lunulatus (Jordan & Gilbert, 1882)
    • Mustelus manazo (Bleeker, 1854)
    • Mustelus mento (Cope, 1877)
    • Mustelus minicanis (Heemstra, 1997)
    • Mustelus mosis (Klunzinger, 1871)
    • Mustelus mustelus) (Linnaeus, 1758)
    • Mustelus norrisi (Springer, 1939)
    • Mustelus palumbes (Smith, 1957)
    • Mustelus punctulatus (Risso, 1827)
    • Mustelus schmitti (Springer, 1939)
    • Mustelus sinusmexicanus (Heemstra, 1997)
    • Mustelus whitneyi (Chirichigno F., 1973)
  • Gènere Scylliogaleus (Boulenger, 1902)
    • Scylliogaleus quecketti (Boulenger, 1902)
  • Gènere Triakis (Müller & Henle, 1838)
    • Triakis acutipinna (Kato, 1968)
    • Triakis maculata (Kner & Steindachner, 1867)
    • Triakis megalopterus (Smith, 1839)
    • Triakis scyllium (Müller et Henle, 1839)
    • Triakis semifasciata (Girard, 1855)[7][8][9][10][11][12]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 FishBase (anglès)
  2. Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, 1958.
  3. Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
  4. «Triàquids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Institute of Biology of the Southern Seas[Enllaç no actiu] (anglès)
  6. «Triakidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2011. [Consulta: 21 d’agost 2008].
  7. ITIS[Enllaç no actiu] (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. NCBI (anglès)
  10. IUCN (anglès)
  11. BioLib (anglès)
  12. UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia

  • Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

  • MarBEF Data System (anglès)
  • The Taxonomicon (anglès)
  • AsturNatura.com (castellà)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL Dyntaxa EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WoRMS