Theretra alecto
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | vinya, Pisum sativum, Dillenia indica, Psychotria, Rubia cordifolia, Teca, Glochidion, Saurauia napaulensis, Camellia sinensis, Boerhavia, Leea i Paederia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Sphingidae |
| Gènere | Theretra |
| Espècie | Theretra alecto (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Theretra alecto és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae)[1] que viu des del sud-est d'Europa fins el sud-est asiàtic.
Distribució
S'estén des del sud-est d'Europa (Bulgària, Grècia…) fins al sud-est asiàtic (Filipines, Indonèsia…) passant per Iran, Afganistan, Pakistan i l'Índia, entre altres països.
Descripció
Adult
Envergadura alar d'entre 80 i 100 mm. Es caracteritza per la seva coloració marró vermellosa, amb potes, antenes i una franja que envolta els costats del tòrax blanca. Ales anteriors amb tonalitats més clares i una línia més fosca post-discal que acaba a la punta de l'ala. Ales posteriors vermelles rosades amb una taca negra basal.
-
♂ Theretra alecto -
♂ △ Theretra alecto -
♀ Theretra alecto' -
♀ △ Theretra alecto -
Eruga
Pot arribar fins als 110 mm. Presenta dues formes que segueixen els mateixos patrons de formes, l'una verda i l'altra marró. Es caracteritzen per les dues línies dorsals puntejades d'ocels, més clars el primer parell, que es van diluint. Cua petita i rosada.
Hàbitat
Es pot trobar fins als 1200 metres d'altitud. Visita camps de vinya, principal planta nutrícia de l'eruga, i jardins, d'on també obté una font de nèctar. L'eruga prefereix alimentar-se de Vitis i Parthenocissus, tot i que també pot fer-ho de Rubia, Gossypium i Leea.
Període de vol
Vola en tres generacions, la primera durant abril-maig, la segona juny-juliol i la tercera agost-setembre. En algunes zones també es poden trobar exemplars durant l'octubre i el novembre.
Comportament
Cada femella pon entre 150 i 250 ous. Les erugues poden ser parasitades pels icneumònids Hyposoter didymator i Mesochorus discitergus
Referències
- ↑ «BioLib - Theretra alecto» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2024].
- P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)