Temple d'Apol·lo Zoster
 | L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules... |
 |
 | |
| 37° 48′ 36″ N, 23° 46′ 25″ E / 37.810028°N,23.773722°E / 37.810028; 23.773722 | |
El Temple d'Apol·lo Zoster és un temple grec les ruïnes del qual es troben a Vouliagmeni, a Atenes, Grècia.(1)
Situació i descobriment
El temple fou descobert per uns xiquets de l'orfenat Vouliagmeni que jugaven a la platja d'Astir.[1] El jaciment es troba ara submergit darrere de la platja i està envoltat de gespa i tanques. El temple és quasi al nivell de la mar i és per això que sovint es nega en els mesos fora de l'estiu.(1)
Les inscripcions trobades a les ruïnes confirmen que era el Temple d'Apol·lo Zoster. Els arqueòlegs K. Kourouniotes i M. Pittidis l'examinaren durant els anys 1926–1927, i confirmaren les referències de les fonts literàries antigues: Pausànias esmenta que ací hi havia el santuari més important del demos àtic d'Aixōnides Halaí (en grec: Αἰξωνίδες Ἁλαί), és a dir, la salina d'Aixōnē.[2] Aquest antic demos abastava les àrees modernes de Voula i Vouliagmeni.[1]
El temple és enmig d'un penyal de tres llengües que es coneixia en l'Antiguitat com a Cap Zoster.[3] Heròdot escriu que després de la batalla de Salamina, els perses van confondre les roques del penyal amb vaixells grecs.[4]
Història
Pausànias creia que en aquesta ubicació Leto, embarassada de Zeus, s'afluixà el cinyell daurat o zoster, quan era perseguida per Hera. Leto pensava que estava a punt de donar a llum als bessons Apol·lo i Àrtemis.[2]
Pausànias ho va descriure així en el segle ii:
- A Zoster (Girdle) [d'Àtica], a la costa es troba un altar a Atena, així com a Apol·lo, Àrtemis i Leto. La història és que Leto no donà a llum als seus nadons ací, però s'afluixà el cinyell en vista al part, i el lloc va rebre el seu nom a partir d'aquest incident.[5]
El temple fou fundat en el segle vi abans de la nostra era, en l'època arcaica. És de construcció rectangular, 10,8 m x 6 m, i té un sekos i un adyton. El pis n'"és una construcció única i excel·lent de lloses grans i rectangulars."(1)
El sekos està separat de l'adyton per una paret construïda en una fase més tardana, en el segle iv ae. Dins el sekos hi ha:
- Tres bases en què eren les estàtues de culte a Leto, Apol·lo i Àrtemis. Dues en preserven les inscripcions "HALAIES ANETHESAN", i això significa que els ciutadans del demos d'Halai Axonides van oferir aquestes estàtues per a adorar les deïtats.
- El tron de marbre del sacerdot del temple.
- L'altar de marbre amb una inscripció sobre la reparació del temple al segle iv ae, quan Polystratos n'era sacerdot.(1)
El peristil hi fou afegit durant el segle iv abans de la nostra era, i enclou una columnata al voltant del temple amb quatre columnes al llarg dels costats estrets, i de sis columnes al llarg del costat més llarg.(1)
Davant del temple hi ha la base d'un gran altar rectangular que fa 4,25 m per 2,25 m. A l'extrem nord-est es troba una basa quadrada de dos graons en què possiblement hi havia una estàtua per a les ofrenes.(1)
Durant el període cristià, després de la persecució dels pagans durant l'Imperi romà tardà, les parets del sekos es van perllongar i s'hi feren reparacions; el temple va ser transformat en una església cristiana.(1)
La casa del sacerdot
Hi ha un edifici del mateix període, més tard ampliat, descobert el 1936, que engloba la casa del sacerdot o un alberg de pelegrins.(3)
Galeria
-
El Temple d'Apol·lo Zoster, Vouliagmeni, Àtica -
Vista del sekos, Temple d'Apol·lo Zoster -
Altar de marbre, Temple d'Apol·lo Zoster -
Tron de marbre del sacerdot, Temple d'Apol·lo Zoster
