Tel·lurohauchecornita
 Tel·lurohauchecornita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ni9Bi(Te,Bi)S₈ |
| Epònim | tel·luri i hauchecornita  |
| Localitat tipus | mina Strathcona, Levack Township, Sudbury, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.10 |
| Dana | 3.2.5.3 |
| Heys | 5.8.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,64Å; c = 10,87Å; |
| Color | bronze |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Fe, Co, As, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-G |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Thau |
| Referències | [1] |
La tel·lurohauchecornita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom per ser el terme extrem tel·lúrid del grup de l'hauchecornita.
Característiques
La tel·lurohauchecornita és un sulfurde níquel, bismut i tel·luri, de fórmula química Ni9Bi(Te,Bi)S₈, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans irregulars de fins a 150 micròmetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tel·lurohauchecornita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments
Es troba en filons hidrotermals de sulfurs de níquel, cobalt i coure. Sol trobar-se associada a la mil·lerita i a la calcopirita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Strathcona, a Levack Township (Sudbury, Canadà). També ha estat descrita en una altra localitat: a la mina Fabi, a Lanzada (Lombardia, Itàlia).