Tapinocaninus pamelae
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Tapinocephalidae |
| Gènere | Tapinocaninus |
| Espècie | Tapinocaninus pamelae Bruce S. Rubidge, 1991 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Pam Rubidge |
Tapinocaninus pamelae és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels tapinocefàlids que visqué a Àfrica durant el Permià mitjà, fa entre 265,1 i 268,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Occidental. Es tracta de l'única espècie del gènere Tapinocaninus.[1] Aquest animal herbívor[2] és el tapinocefàlid més antic que es coneix i, a diferència de tots els altres representants d'aquesta família tret de l'ulemosaure, conservava dents canines com a tals.[3] El nom genèric Tapinocaninus significa 'canina humil', mentre que el nom específic pamelae fou elegit en honor de la mare del seu descobridor.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Tapinocaninus pamelae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Smith, Rubidge i Van der Walt, 2012, p. 33.
- ↑ Angielczyk i Kammerer, 2018, p. 148.
- ↑ Rubidge, 1991, p. 548.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tapinocaninus pamelae
- Angielczyk, K. D.; Kammerer, C. F. «Non-Mammalian synapsids: the deep roots of the mammalian family tree». A: Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018, p. 117-198. ISBN 978-3-11-027590-2.
- Rubidge, B. S. «A new primitive dinocephalian mammal-like reptile from the Permian of southern Africa» (en anglès). Palaeontology, 34, 3, 1991, pàg. 547-559.
- Smith, M. H. S.; Rubidge, B. S.; Van der Walt, M. «Therapsid biodiversity patterns and paleoenvironments of the Karoo Basin, South Africa». A: Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012, p. 31-64. ISBN 9780253005335.