Tagetes patula
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Color de les flors | roig i groc |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Tagetes |
| Espècie | Tagetes patula L., 1753 |
Tagetes patula, anomenat de forma comuna clavell de moro, és una espècie de planta del gènere Tagetes. Es planta nativa del continent americà i actualment de distribució cosmopolita.
Descripció
Planta anual que arriba a fer entre 30 i 50 cm d'alt. Fulles profundament foliades. Les flors sòn hermafrodites i són pol·linitzades per insectes especialment de la família sírfids.
Segons el clima pot florir entre mitjans d'estiu i mitjans de la tardor.
Distribució i hàbitat
És nativa de l'Amèrica tropical des de Mèxic i Nicaragua[1] fins a Bolívia.[2]
Pot créixer tant en sòls sorrencs com en els argilosos sempre que tinguin un bon drenatge. Requereix el ple sol. Aguanta glaçades de fins -1 °C [2]
Usos
És una planta ornamental, també produeix un tint per als tèxtils.[3] i se n'extreu un oli essencial utilitzat en perfumeria que mesclat amb l'oli essencial de sàndal rep el nom del perfum d'attar genda.
Com planta medicinal
El seu oli essencial s'estudia pels seus efectes antimicòtics per a tractar la candidiasi[4] i per a atacar les infeccions de fongs en les plantes.[5][6]
Ritual
Es fa servir en la celebració del Día de muertos a Mèxic, junt amb la Cempasúchil (Tagetes erecta) i la flor de cinc nafres (Tagetes lunulata)
Plaguicida
La seva rel conté tiofens com α-tertienil i 5-(3-buten-1-inil)-2,2'-bitienil (BBT)[7] que presenten un efecte inhibidor sobre els nematodes i aléurodes i de la invasió de certes males herbes, com per exemple les plantes dels gèneres Elytrigia, Cynodon, Calystegia i Convolvulus. Actua com repel·lent dels àfids i les formigues. Per aquestes propietats se sembra associat a altres conreus i com biofumigant.[8]
Taxonomia
Tagetes patula va ser descrit per linnaeus i publicat a Species Plantarum 2: 887. 1753[9]
- Sinònims
Tagetes corymbosa Sweet [10]
Tagetes lunulata Ortega[1]
Tagetes remotiflora Kunze[10]
Tagetes signata Bartl.[10]
Tagetes tenuifolia Millsp.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. «Germplasm Resources Information Network - (GRIN) Online Database, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.». Arxivat de l'original el 2012-02-26. [Consulta: 4 setembre 2007].
- ↑ 2,0 2,1 Girault, Louis (1987) Kallawalla:811. La Paz: Unicef - OMS - OPS.
- ↑ Soule, J. A. 1993. "The Biosystematics of Tagetes" Ph.D. Dissertation, University of Texas
- ↑ B. K. Dutta, S. Karmakar, A. Naglot, J. C. Aich and M. Begam «Anticandidial activity of some essential oils of a mega biodiversity hotspot in India». Mycoses, 50, 2, març 2007, pàg. 121–124. DOI: 10.1111/j.1439-0507.2006.01332.x.
- ↑ Mares D, Tosi B, Poli F, Andreotti E, Romagnoli C. «Antifungal activity of Tagetes patula extracts on some phytopathogenic fungi: ultrastructural evidence on Pythium ultimum». Microbiol Res., 159, 3, 2004, pàg. 295–304. DOI: 10.1016/j.micres.2004.06.001. PMID: 15462529.
- ↑ C. Romagnoli1, R. Bruni, E. Andreotti, M. K. Rai, C. B. Vicentini and D. Mares «Chemical characterization and antifungal activity of essential oil of capitula from wild Indian Tagetes patula L.». Protoplasma, 225, 1-2, April, 2005, pàg. 57–65. DOI: 10.1007/s00709-005-0084-8. ISSN: 1615-6102.
- ↑ Jacobs, J. J.; A. Engelberts; A. F. Croes; G. J. Wullems. 1994. "Thiophene synthesis and distribution in young developing plants of Tagetes patula and Tagetes erecta"; Journal of Experimental Botany 45: 1459-1466.
- ↑ Bello, Antonio; J.A. López-Pérez; L. Díaz V. Biofumigación y solarización como alternativas al bromuro de metilo Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. AEC. Consultado 08-07-2008.
- ↑ «Tagetes patula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Global Biodiversity Information Facility (GBIF). «Sistema Integrado de Información Taxonómica». [Consulta: 8 juliol 2008].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- Balick, M. J., M. H. Nee & D.E. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: 1–84. View in Biodiversity Heritage Library
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |