Sonata per a piano núm. 7 (Beethoven)

Sonata per a piano núm. 7

Forma musical	sonata per a piano
Tonalitat	re major
Compositor	Ludwig van Beethoven
Creació	1797-1798
Data de publicació	1798
Catalogació	Op. 10, núm. 3
Durada	20'
Opus	10
Instrumentació	piano

I. Presto

Enregistrament del novembre de 2008 (Usuària La pianista)

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

La Sonata per a piano núm. 7 en re major, opus 10 núm. 3, és la tercera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.^[1] La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."^[2] Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia. Les tonalitats de les tres Sonates op. 10 són do menor, fa major i re major. La primera sonata es va iniciar el 1795 i aquesta tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.^[2]

Aquesta sonata, la tercera de l'opus 10, és la més llarga, d'un nivell ben superior al de les dues primeres. La seva composició va ser contemporània a la dels primers trios de corda, de les primeres sonates per a violí i de les dues romances per a violí i orquestra. Va precedir la composició de la «Patètica».

El moviment inicial és molt llarg.^[3]

Comprèn quatre moviments i la seva execució dura aproximadament uns vint minuts:

1. Presto
2. Largo e mesto
3. Menuetto (allegro)
4. Rondo (allegro)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 7