Simfonia núm. 38 (Mozart)

Infotaula obra musicalSimfonia núm. 38
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1786 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióKV K. 504 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonia núm. 37
(1783)
Simfonia núm. 39 (Mozart)
(1797) Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena19 gener 1787 Modifica el valor a Wikidata
EscenariPraga
IMSLP: Symphony_No.38_in_D_major,_K.504_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370525 Modifica els identificadors a Wikidata

La Simfonia num. 38 en re major K. 504 (Praga) fou composta per Wolfgang Amadeus Mozart a finals del 1786.

Va ser estrenada a Praga el 19 de gener de l'any següent, unes setmanes després d'haver-se interpretat Les noces de Fígaro a la mateixa ciutat. Altres peces compostes pel músic austríac en aquells temps foren el Concert per a piano i orquestra núm. 25 i els trios per a piano en si bemoll major, K. 502 i K. 503, el primer escrit el novembre de 1786 i l'últim al desembre. L'ària scena i el rondó Ch'io mi scordi di te? K.505 per a soprano i piano també data d'aquest període.

Aquesta simfonia hauria de portar el núm. 37 si es tingués en compte que la catalogada com a núm. 37 no és realment de Mozart, llevat de la introducció, sinó de Haydn.

Praga

Encara que la popularitat de Mozart a Viena el 1786 va decaure molt, les seues composicions eren molt aclamades a la zona de Bohèmia, especialment a Praga on tenia gran quantitat de seguidors. Un article aparegut al Prager Neue Zeitung poc després de la seua mort plasma aquest sentiment: "Sembla que Mozart haja escrit exclusivament per a la gent de Bohèmia, la seua música és compresa a Praga millor que a cap altra zona i, fins i tot, al camp és coneguda i aclamada." La Simfonia Praga fou escrita en agraïment a aquesta consideració.

Estructura

L'obra s'estructura en tres moviments:

  1. Adagio—Allegro en re major. Sonata, precedit per un Adagio a manera d'introducció en compàs 4/4
  2. Andante en sol major. Sonata. Compàs 6/8
  3. Finale (Presto) en re major.

\relative c' {
 \override Score.NonMusicalPaperColumn #'line-break-permission = ##f
 \key d \major
 \tempo "Adagio"
 \override TupletBracket #'direction = #-1
 \override TupletBracket #'stencil = ##f
 d2~\fp d4 r8. \times 2/3 { a32\f(b cis } |
 d4) r8. \times 2/3 { a32(b cis } d8)[ r16 \times 2/3 { a32(b cis] } d8)[ r16
 \times 2/3 { a32(b cis] } |
 d8) r fis\p r a r d r |
 ais,2\f
}

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Família
Vida
Música
General
Orquestral
Vocal
Cambra
Influències
  • Vegeu aquesta plantilla
Simfonies d'infantesa
1764–1771
  • Núm. 1 en mi♭ M
  • Núm. 2 en si♭ Ma
  • Núm. 3 en mi♭ Mb
  • Núm. 4 en re M
  • Núm. 5 en si♭ M
  • Núm. 6 en fa M
  • Núm. 7 en re M
  • Núm. 8 en re M
  • Núm. 9 en do M
  • Núm. 10 en sol M
  • Núm. 11 en re Mc
  • Núm. 12 en sol M
  • Núm. 13 en fa M
Simfonies
1771–1774
(Salzburg)
  • Núm. 14 en la M
  • Núm. 15 en sol M
  • Núm. 16 en do M
  • Núm. 17 en sol M
  • Núm. 18 en fa M
  • Núm. 19 en mi♭ M
  • Núm. 20 en re M
  • Núm. 21 en la M
  • Núm. 22 en do M
  • Núm. 23 en re M
  • Núm. 24 en si♭ M
  • Núm. 25 en sol m
  • Núm. 26 en mi♭ M
  • Núm. 27 en sol M
  • Núm. 28 en do M
  • Núm. 29 en la M
  • Núm. 30 en re M
Darreres simfonies
1778–1788
  • Núm. 31 en re M, «París»
  • Núm. 32 en sol M
  • Núm. 33 en si♭ M
  • Núm. 34 en do M
  • Núm. 35 en re M, «Haffner»
  • Núm. 36 en do M, «Linz»
  • Núm. 37 en sol Md
  • Núm. 38 en re M, «Praga»
  • Núm. 39 en mi♭ M
  • Núm. 40 en sol m
  • Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades
  • K. 75 (núm. 42)e
  • K. 76 (núm. 43)e
  • K. 81 (núm. 44)e
  • K. 95 (núm. 45)e
  • K. 96 (núm. 46)e
  • K. 97 (núm. 47)e
  • K. 111+120 (núm. 48)
  • K. 161/141a (núm. 50)
  • K. 196+121 (núm. 51)
  • K. 208+102 (núm. 52)
  • K. 74 g (núm. 54)e
  • K. 45b (núm. 55)e
  • K. 98 (núm. 56)e
  • K. 16a (Odense)e
  • K. 19a
  • K. 45a (Old Lambach)
  • K. 135+61h
a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart.  · b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel.  · c Núm. 11, d'autenticitat incerta  · d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir.  · e Simfonies d'autenticitat dubtosa.
Registres d'autoritat