Sergio Vilar Báguena

Sergio Vilar Báguena

Biografia
Naixement	18 juny 1935 València
Mort	22 octubre 1998 (63 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	sociòleg

Sergio Vilar Báguena (València, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998) va ser un sociòleg i escriptor valencià.^[1]

Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de la Sorbona de París, va exercir com a professor d'ambdues matèries en aquest centre universitari. Autor de nombrosos articles i col·laboracions, va ser secretari de redacció de la revista Destino i Papeles de Son Armadans, dirigida per l'escriptor i premi Nobel, Camilo José Cela. Amb Cela va col·laborar en la revista trimestral El Extremali. Va ser col·laborador de diversos mitjans de comunicació: La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.

Militant de esquerres durant el franquisme, va treballar en la coordinació dels diversos partits socialistes, fonamentalment amb el Partit Socialista d'Euskadi, el Partido Socialista Popular i els diversos grups que constituirien posteriorment el Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la clandestinitat va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i després del seu trasllat a Catalunya, va fer el propi en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), referent català del PCE. Va col·laborar a les pàgines culturals del setmanari comunista, Mundo Obrero. Durant la seva militància comunista va discrepar obertament dels mètodes analítics i organitzatius interns, optant en 1978 per donar-se de baixa com a militant.^[2] Després d'intentar infructuosament obtenir plaça com a catedràtic a diverses universitats, va continuar escrivint. En 1986 va rebre el Premi Espejo de España per La década sorprendente. 1976-1986, un estudi sobre la transició espanyola.^[3] Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebrón d'una malaltia cardíaca el 22 d'octubre de 1998.^[4]

• La década sorprendente. 1976-1986
• La oposición a la dictadura, 1939-1969
• El poder está en la calle (1968), pel que hagué d'exiliar-se a França
• Cuba, socialismo y democracia (1973)
• La naturaleza del franquismo (1977)
• El viaje y la utopía (1985)
• La universidad, entre el fraude y la irregularidad (1987)
• El futuro de la cultura (1988)
• El disidente (1981)
• Por qué se ha destruido el PCE (1986).
• Carta abierta al Rey Juan Carlos (1991),
• La nueva racionalidad: comprender la complejidad con métodos transdisciplinarios (1997)

• Notícies sobre Sergio Vilar a El País