Segismundo Moret y Prendergast
Segismundo Moret, per Kaulak | |
Nom original | (es) Morat |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 juny 1836 Cadis (Espanya) |
Mort | 28 gener 1913 (76 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.401492°N,3.726031°O / 40.401492; -3.726031 |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
valor desconegut – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Puerto Rico | |
President del Congrés dels Diputats | |
19 novembre 1912 – 26 maig 1913 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Miguel Villanueva Gómez → | |
Diputat a Corts | |
25 maig 1910 – 4 juliol 1910 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910 | |
Diputat a Corts | |
16 maig 1910 – 26 maig 1913 Circumscripció electoral: Granada Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910 | |
Ministre de la Governació | |
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910 ← Juan de la Cierva y Peñafiel – Fernando Merino Villarino → | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910 ← Antoni Maura i Montaner – José Canalejas → | |
Diputat a Corts | |
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907 | |
Diputat a Corts | |
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907 | |
Diputat a Corts | |
6 maig 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Granada Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
30 novembre 1906 – 4 desembre 1906 ← José López Domínguez – Antonio Aguilar y Correa → | |
Ministre de la Governació | |
23 març 1906 – 7 abril 1906 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta → | |
Diputat a Corts | |
9 desembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905 | |
Diputat a Corts | |
8 desembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Granada Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906 ← Eugenio Montero Ríos – José López Domínguez → | |
Diputat a Corts | |
18 setembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905 | |
Diputat a Corts | |
1r maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903 | |
Ministre de la Governació | |
15 novembre 1902 – 6 desembre 1902 ← Miguel Villanueva Gómez – Antoni Maura i Montaner → | |
Ministre de la Governació | |
17 maig 1902 – 15 novembre 1902 ← Segismundo Moret y Prendergast – Segismundo Moret y Prendergast → | |
Ministre de la Governació | |
19 març 1902 – 17 maig 1902 ← Alfonso González y Lozano – Segismundo Moret y Prendergast → | |
President del Congrés dels Diputats | |
15 juliol 1901 – 24 abril 1902 ← Antonio Aguilar y Correa – Antonio Aguilar y Correa → | |
Diputat a Corts | |
25 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1901 | |
Ministre de la Governació | |
6 març 1901 – 15 juliol 1901 ← Francisco Javier Ugarte Pagés – Miguel Villanueva Gómez → | |
Diputat a Corts | |
1r maig 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1899 | |
Diputat a Corts | |
2 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1898 | |
Ministre d'Ultramar | |
4 octubre 1897 – 18 maig 1898 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – Vicente Romero Girón → | |
Diputat a Corts | |
18 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896 | |
Ministre d'Estat | |
12 març 1894 – 4 novembre 1894 ← Antonio Aguilar y Correa – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna → | |
Ministre d'Estat | |
5 abril 1893 – 12 març 1894 ← Antonio Aguilar y Correa – Segismundo Moret y Prendergast → | |
Diputat a Corts | |
27 març 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893 | |
Ministre de Foment d'Espanya | |
11 desembre 1892 – 12 març 1894 ← Aureliano Linares Rivas – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna → | |
Diputat a Corts | |
9 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891 | |
Diputat a Corts | |
8 gener 1889 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886 | |
Ministre de la Governació | |
14 juny 1888 – 11 desembre 1888 ← José Luis Albareda y Sezde – Trinitario Ruiz Capdepón → | |
Ministre de la Governació | |
9 agost 1886 – 30 agost 1886 ← Venancio González y Fernández – Venancio González y Fernández → | |
Diputat a Corts | |
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886 | |
Ministre d'Estat | |
27 novembre 1885 – 16 juny 1888 ← José Elduayen Gorriti – Antonio Aguilar y Correa → | |
Diputat a Corts | |
26 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884 | |
Ministre de la Governació | |
13 octubre 1883 – 18 gener 1884 ← Pío Gullón e Iglesias – Francisco Romero Robledo → | |
Diputat a Corts | |
29 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 | |
Diputat a Corts | |
29 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879 | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
21 setembre 1872 – 6 novembre 1872 Circumscripció electoral: Ciudad Real | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
26 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
13 abril 1871 – 17 maig 1871 Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 | |
Ministre d'Hisenda | |
4 gener 1871 – 10 juliol 1871 ← Constantino de Ardanaz y Undabarrena – Servando Ruiz Gómez → | |
Ministre d'Ultramar | |
2 desembre 1870 – 27 desembre 1870 ← Segismundo Moret y Prendergast – Adelardo López de Ayala → | |
Ministre d'Hisenda | |
2 desembre 1870 – 4 gener 1871 ← Laureà Figuerola i Ballester – Segismundo Moret y Prendergast → | |
Ministre d'Ultramar | |
31 març 1870 – 2 desembre 1870 ← Manuel Becerra Bermúdez – Segismundo Moret y Prendergast → | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
16 febrer 1870 – 2 gener 1871 – Segismundo Moret y Prendergast → Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
11 novembre 1863 – 12 gener 1864 Circumscripció electoral: Ciudad Real | |
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, economista, jurista, polític, jutge |
Ocupador | Universitat Central |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Membre de | Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Asociación española para el progreso de las ciencias |
Família | |
Cònjuge | Concepción Remisa de Moret |
Signatura | |
Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1836 – Madrid, 28 de gener de 1913)[1] va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya va ser ministre d'Ultramar i ministre d'Hisenda; durant el regnat d'Alfons XII, ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, ministre d'Estat, ministre de Foment, novament ministre de Governació i ministre d'Ultramar; i finalment, durant el regnat d'Alfons XIII, ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats.
Biografia
Orígens
Va estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid on en 1858 va obtenir la càtedra d'Institucions d'Hisenda. El seu origen gadità i les seves relacions familiars i de negocis amb Gran Bretanya el predestinaven a ser, com va ser, un actiu defensor del lliurecanvisme.
En 1863 va ser escollit diputat independent per Almadén (Ciudad Real), escó al qual aviat renunciaria. Va ser reelegit, per Ciudad Real en aquesta ocasió, en 1869 després del triomf de la Revolució de 1868 i va col·laborar en la redacció de la Constitució Espanyola de 1869.
Abolició de l'esclavitud
Va ser ministre d'Ultramar en el gabinet presidit pel general Prim (1870). Durant la seva gestió es va abolir l'esclavitud a Puerto Rico, que va quedar limitada a la llibertat de ventres, coneguda com a Llei Moret, de 4 de juliol de 1870 i va promoure un text constitucional per a Puerto Rico. Poc després va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i en acabat en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al cap de poc a causa de certes irregularitats de gestió en dues concessions de tabac.
Ambaixador i ministre liberal
Nomenat ambaixador en Londres en 1871, hi va fixar la seva residència després de la seva dimissió com a ambaixador, per dirigir un negoci bancari. En 1875, després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i va fundar el Partit Democràtic-Monàrquic, que en 1882 es va fusionar amb Izquierda Dinástica i va acabar dins del Partit Liberal de Sagasta.
Va ser nomenat en 1883 ministre de Governació sota el govern liberal de José Posada Herrera. Des de 1885 va formar part del Partit Liberal, en el qual va col·laborar amb Práxedes Mateo Sagasta com a ministre d'Estat (1885-1888), Governació (1888, 1901 i 1902), Foment (1892), Estat (1892 i 1894) i Ultramar (1897-1898). La seva gestió com a ministre va ser molt rebatuda per l'industrial basc Víctor Chávarri, qui entenia que la gestió de Moret i el tractat amb Alemanya perjudicaven els interessos de la indústria pesant espanyola, aconseguint derrocar-lo del ministeri.
A la mort de Sagasta, va participar en les lluites per la direcció del partit, en dura pugna amb Eugenio Montero Ríos, però la seva falta de resolució i els pocs escrúpols que a vegades havia demostrat, li van tancar el camí. En 1897, sent ministre d'Ultramar, va decretar l'autonomia de Cuba i Puerto Rico, en un intent d'impedir l'emancipació d'ambdues colònies. Prop de 1902 va col·laborar en la creació de l'Institut de Reformes Socials, embrió del futur Ministeri de Treball.
President
Després de la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa de la seva intenció de sancionar els militars implicats en els fets del diari Cu-Cut!, va ocupar la presidència del Govern (1905-1906). Durant aquest mandat, va donar suport als militars i va fer aprovar la Llei de Jurisdiccions, que va posar les ofenses a l'Exèrcit i els símbols i unitat d'Espanya sota jurisdicció militar, amb la qual cosa va conjugar en contra seva tots els sectors polítics catalans. Una de les seves armes per lluitar contra ells va ser el suport que va concedir de sotamà a Alejandro Lerroux, qui amb el seu radicalisme demagògic podia apartar del catalanisme les masses obreres barcelonines. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII el maig de 1906 el va forçar a dimitir el juliol de 1906, després d'una gestió en què no havia guanyat cap prestigi, quedant sense majoria suficient en les Corts, encara que va tornar a exercir breument el càrrec del 30 de novembre al 4 de desembre del mateix any, provocant la "crisi del papelito" (novembre), però el Congrés el va fer objecte d'un vot de censura, i el nou govern de Moret va haver de presentar la dimissió al cap de 48 hores d'haver-se format.
Després de la caiguda de Maura, va arribar per última vegada a la direcció del Govern el 21 d'octubre de 1909, però els membres del seu propi partit el van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la política.
Caiguda i president del Congrés
Després dels successos de la Setmana Tràgica en 1909, va aconseguir de nou la prefectura del govern succeint Antoni Maura, al mateix temps que exercia la cartera de Governació, però novament va haver de dimitir al febrer de l'any següent en no aconseguir la dissolució de les Corts per obtenir una majoria que recolzés el seu projecte, sent substituït per José Canalejas y Méndez i derrocat pels seus companys de partit, que el van vetar i el van obligar a retirar-se de la política activa. El 1912, quan Canalejas va ser assassinat, el govern del comte de Romanones el va escollir com a president del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins a la seva mort.
Referències
- ↑ Román Collado, 2003, p. 65.
Bibliografia
- Román Collado, Rocío. La escuela economista española. Universitat de Sevilla, 2003. ISBN 8477868425.
- Ferrera, Carlos (2002) La frontera democrática del liberalismo: Segismundo Moret (1838-1913). Madrid: Biblioteca Nueva.
Enllaços externs
- Discurs de Moret a l'Ateneo de Madrid el 10 de novembre de 1884
- Biografia Arxivat 2006-10-28 a Wayback Machine.
- Biografia a xtec.es