Roger Mas
![]() Roger Mas (2018) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 desembre 1975 ![]() Solsona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantautor, músic ![]() |
Activitat | 1996 ![]() |
Segell discogràfic | Picap ![]() |
Participà en | |
13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 ![]() |
Premis | |
Lloc web | rogermas.cat ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Roger Mas i Solé (Solsona, 1975) és un cantautor català.[1][2]
Biografia
Inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença l'activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir del 1994 investiga les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Roger_Mas.jpg/220px-Roger_Mas.jpg)
L'any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d'aleshores, onze discos, diversos premis rebuts[3] per cada nou treball i l'ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.
La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d'arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l'ha considerat «la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana» (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia, Uruguai, Sèrbia, els Estats Units, Hongria o el Brasil.
Ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis i la seva discografia inclou els títols Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d'enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012).
L'any 2013 va guanyar el premi sardanista Rotllana (atorgat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida), per combinar la música moderna amb la tradicional i els sons antics de bona part del món, amb lletres que són una barreja del llenguatge de carrer i les expressions literàries i ancestrals.[4][5]
Discografia
data | títol | segell | premis i reconeixements |
---|---|---|---|
1997 | Les Flors del Somni | Picap |
|
1999 | Casafont | Picap |
|
2001 | Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells | Picap |
|
2003 | dp | K Indústria Cultural |
|
2005 | Mística domèstica | K Indústria Cultural |
|
2008 | Les cançons tel·lúriques | K Indústria Cultural |
|
2010 | A la casa d'enlloc | Satélite K |
|
2012 | Roger Mas i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona | Sant Jordi Produccions |
|
2015 | Irredempt | Satélite K |
|
2018 | Parnàs | Satélite K | |
2021 | Totes les flors[6] | Satélite K |
Llibres
- Flors, somnis, camins i serps (poemes i cançons) 1998
- La teulada és oberta i no sé on són les parets (contes i prosa poètica) 2000 edició: ISBN 8495304104
- Silvae Cataloniae Interioris fotos de Carles Santana amb trossos de cançons de Roger Mas, CTFC 2010
- La pell i l'os (biografia), de Francesc Bombí-Vilaseca,. Satélite K 2011
- El dolor de la bellesa (cançons i textos autobiogràfics). Empúries, 2017. ISBN 978-84-16367-93-1
Referències
- ↑ «Roger Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Casas, Sònia «Entrevista a Roger Mas». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Roger Mas s'emporta el Premi Enderrock al millor disc de l'any». Regió 7, 31-01-2009. Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ El cantautor Roger Mas s'endú el premi sardanista Rotllana 2013 Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Ara, 23/11/2013
- ↑ González Lucini, Fernando. «Roger Mas». Canción con todos-SGAE. Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 20 setembre 2019].
- ↑ Vidal, Guillem «“Amb les derrotes no ens hi hauríem de rebolcar”». El Punt Avui, 16-09-2021 [Consulta: 20 setembre 2021]. Arxivat 20 de setembre 2021 a Wayback Machine.
Vegeu també
Enllaços externs
- Roger Mas - Lloc web oficial
- «Roger Mas». Viasona.