Râmnicu Sărat
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Romania | ||||
Județ | Província de Buzău | ||||
Capital | Râmnicu Sărat (en) | ||||
Conté la subdivisió | Râmnicu Sărat (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 29.774 (2021) (3.394,98 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 8,77 km² | ||||
Altitud | 118 m | ||||
Creació | 1439 (Gregorià) | ||||
Organització política | |||||
• Mayor of Râmnicu Sărat (en) | Sorin-Valentin Cîrjan (2016–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 125300 | ||||
Fus horari | UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Edineț (en) | ||||
Lloc web | primariermsarat.ro |
Râmnicu Sărat (també s'escriu Rîmnicu Sărat, pronunciació en romanès: [ˌRɨmniku səˈrat], alemany: Rümnick o Rebnick) és una ciutat del comtat de Buzău, Romania, a la regió històrica de Muntènia. Va ser certificat per primera vegada en un document de 1439 i elevat al rang de municipiu el 1994.
La ciutat neix d'una plana pantanosa, a l'est dels Carpats i a l'oest de les muntanyes del sud de Moldàvia. Es troba a la riba esquerra del riu Râmnicul Sărat. La sal i el petroli es treballen a les muntanyes i hi ha un important comerç de productes agrícoles i conserves de carn.
Població
Segons el cens del 2011, la població del municipi de Râmnicu Sărat ascendia a 33.843 habitants,[1] respecte al cens anterior del 2002, quan es van registrar 38.828 habitants.[2] La majoria dels habitants són romanesos (83,22%), amb una minoria de gitanos (8,26%). Per al 8,45% de la població, es desconeix l’ètnia.[1] Des del punt de vista confessional, la majoria dels habitants són ortodoxos (90,78%). Per al 8,46% de la població, no es coneix l’afiliació confessional.[1]
Història
Râmnicu Sărat va ser escenari de batalles entre valacs i otomans el 1634, 1434 i 1573.
També va ser aquí on, el 1789 (durant la guerra russo-turca de 1787–1792), un exèrcit de tropes imperials russes i dels Habsburg, comandat per Alexander Suvorov, va derrotar les forces otomanes a la batalla de Rymnik. Per aquesta victòria, Suvorov va rebre el títol de "Comte de Rymnik" o "Rimniksky" (граф Рымникский) per l'emperadriu Caterina la Gran de Rússia.
El 1854 la ciutat va ser gairebé destruïda pel foc i es va reconstruir. Del 1901 al 1963, la presó de Râmnicu Sărat va operar a la ciutat.
Institucions educatives
- Col·legi Nacional Alexandru Vlahuță
- Col·legi Nacional Bogdan Petriceicu Hasdeu
- Col·legi Nacional Mihai Eminescu
Galeria
- L'estació de tren de Râmnicu Sărat, dissenyada per Anghel Saligny
- El camp de batalla de la batalla de Rymnik
- Monument d'Alexander Suvorov a prop de Focșani
- Monument de Suvorov (detall)
- Col·legi Nacional Alexandru Vlahuță
- Ajuntament