Quint Muci Escèvola (cònsol 117 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 159 aC  antiga Roma |
| Mort | 87 aC (71/72 anys) Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 117 aC – 117 aC Juntament amb: Luci Cecili Metel Diademat | |
| Edil | |
| Pretor | |
| Propretor | |
| Tribú de la plebs | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Professors | Paneci de Rodes |
| Família | |
| Família | Mucii Scaevolae (en)  |
| Cònjuge | Lèlia la major |
| Fills | Quint Muci Escèvola, Múcia (dona de Cras l'orador) |
| Pares | Quint Muci Escèvola i valor desconegut |
Quint Muci Escèvola (en llatí: Quintus Mucius Scaevola), conegut com a l'Àugur, va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Quint Muci Escèvola, cònsol l'any 174 aC, i formava part de la gens Múcia. Es va casar amb la filla de Gai Leli, l'amic d'Escipió Africà el Jove.
L'any 128 aC va ser tribú de la plebs, el 125 aC, edil plebeu, i després va ser pretor i va governar la província d'Àsia a l'any 121 aC. Al seu retorn va ser perseguit acusat de repetundae per Tit Albuci, l'any 120 aC, probablement per motius personals, però va ser absolt. El 117 aC va ser elegit cònsol amb Luci Cecili Metel. Segons Ciceró era viu encara l'any 88 aC. No se sap en quin any va morir.
Es va destacar pel seu coneixement de la llei i va exercir activament fins als darrers anys de vida, Ciceró explica que encara va oferir els seus serveis a la guerra social l'any 90 aC, tot i que ja era molt gran. Valeri Màxim explica que l'any 88 aC es va presentar davant del senat negant-se a la petició de Sul·la de declarar a Gai Mari enemic públic, amb la justificació de què no es podia declarar enemic a una persona que havia salvat Roma. Valeri Màxim també diu que l'Àugur va mostrar el seu bon sentit i el coneixement que tenia de les seves limitacions, remetent els seus clients a altres juristes que coneixien certes branques del dret més bé que ell mateix. No es coneixen escrits de Muci Escèvola.
Va deixar una filla, Múcia, que es va casar amb Luci Licini Cras l'orador, que va ser cònsol l'any 95 aC junt amb Quint Muci Escèvola.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 733.
125: Marc Fulvi Flac, Marc Plauci Hipseu — 124: Gai Cassi Longí, Gai Sexti Calví — 123: Tit Quinti Flaminí, Quint Cecili Metel Baleàric — 122: Gneu Domici Ahenobarb, Gai Fanni Estrabó — 121: Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, Luci Opimi — 120: Gai Papiri Carbó, Publi Manili — 119: Luci Aureli Cota, Luci Cecili Metel Dalmàtic — 118: Quint Marci Rex, Marc Porci Cató — 117: Luci Cecili Metel Diademat, Quint Muci Escèvola — 116: Quint Fabi Màxim Eburne, Gai Licini Geta — 115: Marc Emili Escaure, Marc Cecili Metel — 114: Mani Acili Balb, Gai Porci Cató — 113: Gneu Papiri Carbó, Gai Cecili Metel Caprari — 112: Luci Calpurni Pisó Cesoní, Marc Livi Drus — 111: Publi Corneli Escipió Nasica, Luci Calpurni Bèstia — 110: Espuri Postumi Albí, Quint Minuci Rufus — 109: Quint Cecili Metel Numídic, Marc Juni Silà — 108: Servi Sulpici Servi Servi Galba, Quint Hortensi; sufecte: Marc Aureli Escaure — 107: Luci Cassi Longí, Gai Màrius I — 106: Quint Servili Cepió, Gai Atili Serrà — 105: Gneu Mal·li Màxim, Publi Rutili Rufus — 104: Gai Flavi Fímbria, Gai Màrius II — 103: Luci Aureli Orestes, Gai Màrius (III) — 102: Quint Lutaci Càtul, Gai Màrius IV — 101: Mani Aquil·li el Jove, Gai Màrius (V) |
