Premi Memorial Margarida Xirgu
Tipus | guardó | ||
---|---|---|---|
Epònim | Margarida Xirgu i Subirà | ||
Vigència | 1973 - | ||
Freqüència | anual | ||
Fundador | Penya Carlos Lemos | ||
Estat | Espanya | ||
Organitzador | Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Núvol i Ajuntament de Molins de Rei | ||
El Premi Memorial Margarida Xirgu s'atorga anualment des de 1973 a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina. És un dels guardons escènics més antics dels que es lliuren a Catalunya i Espanya.[1][2]
Història
El guardó fou instaurat el 1973 per la desapareguda Penya Carlos Lemos, fundada l’any 1960 per Pere Pausas, un apassionat espectador de teatre.[3][4] A partir del 1986, l'Institut del Teatre i l'Ajuntament de Molins de Rei, ciutat on va néixer Margarida Xirgu, van començar a col·laborar en l'organització i concessió del premi.[1]
A partir del 2015, i amb la dissolució de la Penya Carlos Lemos, l'organització va recaure en l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que també va implicar-hi la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (FGTAC).[1] Tradicionalment, el jurat, format per diferents membres de diversos grups de teatre amateur de Catalunya, es reunia anulament a Molins de Rei per decidir el nom de l'actriu guardonada.[5]
El premi va estar a punt de desaparèixer, per manca de suport institucional. Motiu que va dur l'ADB, liderada per Ignasi Roda Fàbregas a abandonar la seva organització.[1][6] Des de l'any 2022, el premi és organitzat de forma conjunta per la FGTAC i la revista digital Núvol, que va prendre el relleu de l'ADB,[7][8] amb el suport de l'Ajuntament de Molins de Rei, la Fundació Romea i l'Institut del Teatre.[9] Actualment, el jurat està conformat per diversos crítics d'arts escèniques de Núvol i representants de la FGTAC.[10]
Ronda de les actrius i Anell Xirgu
Les actrius premiades tenen una petita placa commemorativa a la Plaça Margarida Xirgu de Barcelona, a l'anomenada Ronda de les actrius, ubicada entre el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. També reben un anell personalitzat i exclusiu, conegut popularment com a Anell Xirgu, fet expressament per a l'ocasió.[11]
L'Anell Xirgu es va instaurar com a trofeu l'any 1992 i cada any es realitzat per una joiera diferent. La idea fou impulsada per Frederic Roda i Pérez tot prenent el simbolisme del teatre Isabelí en què, en retirar-se, un actor veterà entregava una joia a un actor jove com a continuador del seu art.[2] Anteriorment, les guardonades rebien com a trofeu una peça de ceràmica amb la representació de les màscares del teatre corresponents a Talia (comèdia) i Melpòmene (tragèdia).[12]
Llista de guardonades
N. | Temporada | Intèrpret | Obra teatral i autor |
---|---|---|---|
1 | 1972/1973 | María Fernanda D'Ocón | Misericordia, de Benito Pérez Galdós |
2 | 1973/1974 | Teresa Rabal | Gigi, de Colette |
3 | 1974/1975 | Amparo Valle | La Murga, de Gerardo Malla |
4 | 1975/1976 | Irene Gutiérrez Caba | Una vez al año, de Bernard Slade |
5 | 1976/1977 | Mercè Bruquetas | Mercè dels uns, Mercè dels altres..., de Carles Vall |
6 | 1977/1978 | Núria Espert | Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu |
7 | 1978/1979 | Carme Fortuny | El doble otoño de Mamá Bis, de Ramón Gil Novales |
8 | 1979/1980 | Rosa Maria Sardà | Rosa i Maria, amb textos de diversos autos (Bertolt Brecht, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, Delfín Villán i Ireneusz Iredyński) i El balcó, de Jean Genet |
9 | 1980/1981 | Julia Gutiérrez Caba | Petra Regalada, d'Antonio Gala |
10 | 1981/1982 | Anna Lizaran | Per les quatres obre representades amb el Teatre Lliure la temporada 1981-1982: La bella Helena, de Jacques Offenbach; La nit de les tríbades, de Per Olov Enquist; Leonci i Lena de Georg Büchner i Primera història d'Esther, de Salvador Espriu.[13][14] |
Extraordinari | 1982 | Estela Castro | Retrato de señora con espejo, de Pedro Corradi |
11 | 1982/1983 | Àngels Moll | Peer Gynt, de Henrik Ibsen i La senyoreta Margarida, de Roberto Athayde[15] |
12 | 1983/1984 | Encarna Paso | El cementerio de los pájaros, d'Antonio Gala |
13 | 1984/1985 | Muntsa Alcañiz | Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Von Goethe, absent, de Peter Hacks |
14 | 1986/1987 | Teresa Cunillé | És així, si us ho sembla, de Luigi Pirandello |
15 | 1987/1988 | Carme Elias | El dret d'escollir, de Brian Clark i Lorenzaccio, d'Alfred de Musset |
16 | 1988/1989 | Rosa Novell | Elsa Schneider, de Sergi Belbel i La marquesa Rosalinda de Ramón María del Valle-Inclán[16] |
17 | 1989/1990 | Àngels Gonyalons | Estan tocant la nostra cançó, de Neil Simon |
18 | 1990/1991 | Carme Sansa | Un dia qualsevol, de Dario Fo i Franca Rame |
19 | 1991/1992 | Montserrat Carulla | El temps i els Conway, de John Boynton Priestley |
20 | 1992/1993 | Emma Vilarasau | Dansa d'agost, de Brian Friel |
21 | 1993/1994 | Aurora Redondo | Melocotón en almíbar, de Miguel Mihura |
22 | 1994/1995 | Vicky Peña | Sweeney Todd, de Stephen Sondheim |
23 | 1995/1996 | María Jesús Valdés | Tres mujeres altas, d'Edward Albee |
24 | 1996/1997 | Mercè Arànega | L'amant, de Harold Pinter |
25 | 1997/1998 | Àngels Poch | Zowie, de Sergi Pompermayer |
26 | 1998/1999 | Julieta Serrano | La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca |
27 | 1999/2000 | Xus Estruch | Melosa Fel, de Lluís-Anton Baulenas |
28 | 2000/2001 | Laura Conejero | La dona incompleta, de David Plana |
29 | 2001/2002 | Pilar Martínez | ¡Ay, Carmela!, de José Sanchis Sinisterra |
30 | 2002/2003 | Marta Calvó | Celobert, de David Hare[4] |
31 | 2003/2004 | Pepa López | Cançons dedicades, de Franz Xaver Kroetz |
32 | 2004/2005 | Clara Segura | Ets aquí?, de Javier Daulte |
33 | 2005/2006 | Maife Gil | La senyora Klein, de Nicholas Wright |
34 | 2006/2007 | Anna Güell | El Mercader, de William Shakespeare i Leonci i Lena, de Georg Büchner |
35 | 2007/2008 | Lluïsa Castell | Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats, d'Elfriede Jelinek i A la Toscana, de Sergi Belbel |
36 | 2008/2009 | Lloll Bertran | El Show de la Lloll. 25 anys, de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll |
37 | 2009/2010 | Rosa Renom | La gavina, d'Anton Txékhov i Rock'n' Roll, de Tom Stoppard |
38 | 2010/2011 | Àurea Márquez | Pedra de tartera, de Maria Barbal |
39 | 2011/2012 | Sílvia Bel | La ciutat, de Martin Crimp[17] |
40 | 2012/2013 | Carmen Machi | Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill |
41 | 2014/2015 | Teresa Vallicrosa | Yo maté a mi hija, de Carmen Domingo |
42 | 2015/2016 | Mònica López | Dansa d'agost, de Brian Friel |
43 | 2016/2017 | Mercedes Sampietro | La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda |
44 | 2017/2018 | Imma Colomer | Que rebentin els actors, de Gabriel Calderón[11] |
45 | 2018/2019 | Mercè Managuerra | El mercader de Venècia, de William Shakespeare[12] |
46 | 2019/2020 | Anna Sahún | Justícia, de Guillem Clua |
47 | 2020/2021 | Roser Batalla | L'empaperat groc, de Charlotte Perkins Gilman |
48 | 2021/2022 | Míriam Iscla | Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski, i Les bones intencions, de Marc Artigau[18] |
49 | 2022/2023 | Mont Plans | Cadires, d'Albert Arribas[19] |
50 | 2023/2024 | Àgata Roca | L'imperatiu categòric, de Victoria Szpunberg[20] |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El premio de teatro Margarida Xirgu corre peligro de desaparecer» (en castellà), 07-03-2022. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Terrassa, present per primer cop al jurat del Premi Margarida Xirgu», 27-09-2016. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ Teatre, Institut del. «Presentem una exposició i un llibre dedicat a Margarita Xirgu». [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 324cat. «Marta Calvó rep el premi Memorial Margarida Xirgu 2003 pel seu treball en l'obra "Celobert"», 24-11-2003. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «L’actriu Mercè Sampietro guanya el premi Margarida Xirgu», 13-07-2017. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ J.B. «Perilla el premi Xirgu, que reconeix les actrius - 08 març 2022», 27-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «El revifat premi Memorial Margarida Xirgu distingeix Míriam Iscla» (en castellà), 19-07-2022. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «Míriam Iscla recull el premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu». [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «Mont Plans, Premi Margarida Xirgu 2023», 29-06-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «L'actriu Mont Plans s'endú el Premi Margarida Xirgu 2023», 18-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ 11,0 11,1 Teatre, Institut del. «Imma Colomer recull el Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu». [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ 12,0 12,1 «Mercè Managuerra es posa l'anell Xirgu», 16-07-2019. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «Anna Lizarán, merecido premio» (en castellà). Hemeroteca - La Vanguardia, 31-07-1982. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Anna Lizarán, premi Margarida Xirgu». Avui, 03-08-1982. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Angels Moll, premio Margarita Xirgu». Hemeroteca - La Vanguardia, 01-08-1983. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Rosa Novell obté el premi Margarida Xirgu». Avui, 21-09-1989. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «La molinenca Sílvia Bel guanya el premi Margarida Xirgu», 11-12-2012. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «Míriam Iscla, Premi Margarida Xirgu 2022», 19-07-2022. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑ «Mont Plans, Premi Margarida Xirgu 2023». [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ «Àgata Roca, Premi Margarida Xirgu 2024». Núvol, el digital de cultura, 30-06-2024. [Consulta: 30 juny 2024].