Polonesa-Fantasia (Chopin)

Infotaula obra musicalPolonesa-Fantasia

Inici de la Polonesa-Fantasia Modifica el valor a Wikidata
Títol originalPolonaise Fantaisie, en la bémol majeur, pour piano (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalpolonaise (en) Tradueix
fantasia Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1845 ↔ 1846 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1846 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepolonaise (en) Tradueix i fantasia Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 159
catàleg Chomiński C 156 Modifica el valor a Wikidata
Part dePoloneses Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Polonaise-fantaisie,_Op.61_(Chopin,_Frédéric) Modifica els identificadors a Wikidata

La Polonesa-Fantasia en la bemoll major, op. 61, és una peça per a piano sol composta per Frédéric Chopin i publicada l'any 1846. Està dedicada a Madame A. Veyret ("à Mme. A. Veyret"). Jeffrey Kallberg ha suggerit que la Polonesa-Fantasia representa un canvi en l'estil tardà de Chopin.[1]

Aquesta Polonesa-Fantasia va trigar a guanyar-se el reconeixement d'alguns intèrprets i crítics musicals, probablement per la seva complexitat harmònica i la seva forma musical intricada. Arthur Hedley va ser un dels primers a parlar a favor seu; el 1947 va deixar escrit que la peça "treballa la imaginació de l'oient amb un poder de suggestió només igualat per la Fantasia en fa menor o per la Balada núm. 4. Val a dir que pianistes com Arthur Rubinstein, Claudio Arrau i Vladimir Horowitz ja l'havien inclòs en els seus programes des de feia anys.

L'obra està dins la categoria de les poloneses per la seva mètrica, en gran part del seu ritme i també del seu caràcter melòdic, però la fantasia és el model en el qual es basa la forma de l'obra.[2] Chopin, inicialment, feia referència a la peça només com una fantasia. Entre els paral·lelismes amb la Fantasia en fa menor, op. 49, hi ha la coincidència en la tonalitat principal, la bemoll major. La tonalitat de la seva part central més lenta és si major i el motiu musical descendent de la quarta part. El tempo inicial és Allegro maestoso, i la secció central lenta té la indicació de Piu lento. Té una durada d'uns tretze minuts. Actualment, el Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin té un premi a la interpretació d'aquesta obra.

Referències

  1. ↑ Jeffrey Kallberg. Journal of the American Musicological Society, Vol. 38, núm. 2 (Estiu de 1985), p. 264-315
  2. ↑ Todd, R. Larry «Samson, J., ed., Chopin Studies, Cambridge, 1988». Musical Times, 130, pàg. 281-282.

Enllaços externs

  • Polonaise-Fantaisie accés a la partitura a Musopen.com
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Introducció i polonesa brillant en do major, op. 3
  • Andante spianato i gran polonesa brillant, op. 22
  • Poloneses op. 26
  • Poloneses op. 40 (Militar)
  • Polonesa op. 44 (Tràgica)
  • Polonesa op. 53 (Heroica)
  • Polonesa-Fantasia op. 61
  • Poloneses op. post. 71
  • Poloneses post. sense núm. d'opus

Plantilla Chopin

  • Vegeu aquesta plantilla
Piano sol
  • Estudis
  • Preludis
  • Nocturns
  • Valsos
  • Poloneses
  • Impromptus
  • Masurques
  • Scherzi
  • Rondós
  • Balades
  • Sonates per a piano
    • Núm. 1
    • Núm. 2
    • Núm. 3
Concertants
  • Variacions sobre "Là ci darem la mano"
  • Concert per a piano núm. 1
  • Concert per a piano núm. 2
  • Allegro de concert
  • Andante spianato i gran polonesa brillant
  • Fantasia sobre aires polonesos
Cambra
  • Sonata per a violoncel
  • Trio per a piano
  • Cançons poloneses
  • Gran duo concertant
Miscel·lània
  • Bolero
  • Les Sylphides
  • Fantasia op. 49
  • Tarantel·la
  • Barcarola
Cinema i cultura
Família i amics