Pintor de Safo

Plantilla:Infotaula personaPintor de Safo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGerros grecs, ceràmica de figures negres, Pintura en gerro àtic, Tècnica de fons blanc i Six's technique (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ceramic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor de vasos àtic, pintor de gerros de color blanc, pintor de vasos de figures negres, pintor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: c. segle V aC Modifica el valor a Wikidata)
GènereCeràmica de figures negres Modifica el valor a Wikidata
MovimentCeràmica de figures negres i Tècnica de fons blanc Modifica el valor a Wikidata
Company professionalDiosphos Painter Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (500 aC) Pinax with Prothesis by the Sappho Painter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Calpis amb la representació de Safo. Circa 510 ae, al Museu Nacional de Varsòvia

El Pintor de Safo fou un pintor de ceràmica àtica de figures negres actiu al c. 510-490 abans de la nostra era.[1]

El seu calpis representa la poeta Safo, actualment en possessió del Museu Nacional de Varsòvia (Inv. 142333). La mà del Pintor de Safo s'ha identificat en 95 atuells, el 70% de les quals són lècits. El seu treball també s'ha vist en lloses de parets de tombes i epinètrons.(1)

Gairebé la meitat de les seues pintures són fetes amb la tècnica de fons blanc. Sembla que evità la tècnica de figures roges, però a vegades usava la tècnica de Six, en què les figures es col·loquen sobre una superfície negra en blanc o vermell i se n'incideixen els detalls perquè el negre se'n veja a través.(1) Va ser influenciat i possiblement ensenyat pel Pintor d'Edimburg.[2]

Tres quartes parts dels seus atuells tenen la particularitat de dur inscripcions. D'aquestes, dos terços són pseudoinscripcions, amb paraules desconegudes o compostes de lletres falses.[3] Una d'aquestes inscripcions, en un epinètron que se li atribueix, conservat al Museu Arqueològic d'Eleusis, l'interpretà Annie Bélis com una partitura, la qual cosa la convertiria en la notació musical més antiga de l'antiga Grècia.

Referències

  1. ↑ Mommsen, Heide «Sappho Painter» (en anglés). Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft|Brill's New Pauly.
  2. ↑ Reeder Williams, Ellen. The archaeological collection of the Johns Hopkins University (en anglés). Johns Hopkins University Press, 1984. ISBN 978-0-8018-3050-1. 
  3. ↑ Jubier-Galinier, 1998, p. 58.