Phoneutria

Infotaula d'ésser viuPhoneutria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaCtenidae
GènerePhoneutria Modifica el valor a Wikidata
Perty, 1833

Phoneutria és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels ctènids (Ctenidae).[1] Fou descrita per primera vegada per M. Perty l'any 1833.[2]

Les aranyes d'aquest gènere són sobrenomenades aranya bananera, perquè són conegudes per amagar-se també en plantacions de bananes. La seva distribució es localitza a Amèrica del Sud, amb alguna espècie també a Amèrica Central.[1]

Descripció

Les aranyes d'aquest gènere fan entre 17 i 48 mm.[3]

Taxonomia

Segons el World Spider Catalog amb data de 9 de febrer de 2019, hi ha les següents espècies:[1]

  • Phoneutria bahiensis Simó & Brescovit, 2001 – Brasil
  • Phoneutria boliviensis (F. O. Pickard-Cambridge, 1897) – Amèrica Central, Amèrica del Sud
  • Phoneutria eickstedtae Martins & Bertani, 2007 – Brasil
  • Phoneutria fera Perty, 1833 (espècie tipus) – Colòmbia, Equador, Perú, Brasil, Surinam, Guyana
  • Phoneutria keyserlingi (F. O. Pickard-Cambridge, 1897) – Brasil
  • Phoneutria nigriventer (Keyserling, 1891) – Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina
  • Phoneutria pertyi (F. O. Pickard-Cambridge, 1897) – Brasil
  • Phoneutria reidyi (F. O. Pickard-Cambridge, 1897) – Colòmbia, Veneçuela, Perú, Brasil, Guyana

Verí

Són conegudes per al seu poderós verí i apareixen en ls mitjans de comunicació com molt perilloses, malauradament amb pocs matisos sobre el seu autèntic impacte en la salut humana.[4] Sobre 422 casos de picades de Phoneutria a Brasil, només dos nens van morir, mentre que els 90% dels individus entre 10 i 70 anys, i el 80% de menys de 10 anys o més de 70 anys, només presentaren símptomes lleugers o, fins i tot, cap reacció.[5] En epidemiologia, les picades d'aquestes aranyes són designades amb el nom de «foneutrisme», nom que deriva directament del nom científic.

L'espècie del gènere amb més dades de picades és Phoneutria nigriventer. Brasil és el país més citat, amb milers de mossegades a l'any, que tenen lloc sobretot entre març i abril, que correspon amb el període de reproducció de les aranyes i llavors es poden trobar més en les habitacions.[6]

La picada per una aranya del gènere Phoneutria causa un dolor immediat associat a sudoració i pell de gallina. Un eritema apareix sobre la zona afectada, sovint sense la traça de picada dels dos quelícers. La mossegada pot provocar molts símptomes poc específics, com nàusees, vòmits, taquicàrdia, hipertensió o alteració de la visió. En els homes, i en particular en els nois, pot aparèixer priapisme.[6] Un component d'aquest verí, el Tx2-6, està en estudi en el marc de la investigació sobre el tractament de la impotència sexual.[7][8][9]

S'han comptat pocs enverinaments greus. Representen menys d'un cas cada cent i afecten principalment nens. Aquests casos greus es caracteritzen per vòmits persistents i alteracions del sistema nerviós autònom, podent provocar un edema pulmonar, un col·lapse o la mort.[5] · .[6]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) World Spider Catalog: Phoneutria Perty, 1833 en la família Ctenidae +base de dades Accés el 9 de febrer de 2019
  2. Perty, M. (1833). Arachnides Brasilienses. In: de Spix, J. B. & Martius, F. P. (eds.) Delectus animalium articulatorum quae in itinere per Braziliam ann. 1817 et 1820 colligerunt. Monachii, pp. 191-209, pls. 38-39.
  3. Simó & Brescovit, 2001: Revision and cladistic analysis of the Neotropical spider genus Phoneutria Perty, 1833 (Araneae, Ctenidae), with notes on related Ctenidae. Bulletin of the British Arachnological Society, vol.12, n.2, p.67-82.
  4. Vetter, Crawford & Buckle «Spiders (Araneae) Found in Bananas and Other International Cargo Submitted to North American Arachnologists for Identification» (en anglès). Journal of Medical Entomology, 6, 2014, pàg. 1136-1143. DOI: 10.1603/ME14037.
  5. 5,0 5,1 Bucaretchi, Deus Reinaldo, Hyslop, Madureira, De Capitani & Vieira «A clinico-epidemiological study of bites by spiders of the genus Phoneutria» (en anglès). Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, 42, 2000, pàg. 17-21.
  6. 6,0 6,1 6,2 Isbister & Fan «Spider bite» (en anglès). Lancet, 378, 9808, 12 2011, pàg. 2039-2047. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 9 febrer 2019].
  7. "Venom From the Banana Spider Could Be the New Viagra". National Geographic, September 10, 2012. Accessed June 11, 2013.
  8. Natural Viagra: Spider bite causes prolonged erection. Live Science, April 30, 2007. Accessed March 30, 2012.
  9. Pat Hagan. «Venom from world's deadliest spider could cure erectile dysfunction within 20 minutes | Mail Online». Dailymail.co.uk, 29-08-2012.
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FE GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC