Peix pedra

Peix pedra

Synanceia verrucosa
Dades
Font de	verrucotoxina
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	114180058
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scorpaeniformes
Família	Scorpaenidae
Gènere	Synanceia
Espècie	Synanceia verrucosa Bloch i Schneider, 1801
Nomenclatura
Sinònims	Scorpaena brachion (Lacépède, 1801) Synaceia verrucosa (Bloch & Schneider, 1801) Synanceia brachio (Cuvier, 1829) Synanceichthys verrucosa (Bloch & Schneider, 1801) Synanceichthys verrucosus (Bloch & Schneider, 1801) Synanceja verrucosa (Bloch & Schneider, 1801) Synancejia verrucosa (Bloch & Schneider, 1801) Synancia verrucosa (Bloch & Schneider, 1801)

El peix pedra (Synanceia verrucosa) és una espècie de peix teleosti de l'ordre Scorpaeniformes.^[1]

La seua longitud màxima és d'uns 40 cm (més de la tercera part del cos és ocupada per la zona cefàlica) i assoleix un pes de 2.400 g.^[2][3] Té un cos berrugós i tacat que no es distingeix del medi que l'envolta, ja que deixa que les algues i les anemones creixin per damunt del seu cos per contribuir al seu camuflatge. La boca es troba a la part superior del cos, és de mida gran i surt cap endavant ben oberta i després torna a la seua posició inicial (això li permet capturar peixos d'una mida considerable). La seua coloració pot variar depenent del substrat en què es trobi, ja que la pell té taques que imiten esponges i algues que li ajuden a mimetitzar-se amb l'entorn. Les aletes ventrals, dorsal i anal tenen alguns radis durs transformats en espines, les quals poden injectar verí. Presenta 3 espines més a l'aleta anal i dues a les ventrals. Cada espina té una o dues glàndules verinoses (es tracta d'un verí que afecta les cèl·lules i el sistema nerviós i és semblant al de les cobres). Aquestes espines no són emprades per capturar peixos i alimentar-se, sinó exclusivament com a defensa davant d'altres depredadors.^[4]

És ovípar: la femella allibera els ous al fons marí creant una capa d'ous no fecundats i el mascle els fertilitza cobrint-los amb el seu esperma. Els ous són bastant grossos i els alevins neixen ben desenvolupats.^[5]

Menja peixos petits, gambes, crustacis i, fins i tot, cefalòpodes, els quals aspira amb la seua boca protràctil amb un moviment gairebé imperceptible que dura dècimes de segons.^[6][7]

És depredat per taurons i rajades. Els individus més petits també ho són per la serp marina Astrotia stokesii.^[8]

Viu fins als 30 m de fondària^[4] en fons sorrencs i llacunes poc fondes, sovint sota roques i sortints en els quals es camufla.^[9][10]

Es troba als oceans Índic i Pacífic entre 30°N-28°S: des del Mar Roig i l'Àfrica Oriental^[11] fins a la Polinèsia Francesa, les Illes Ryukyu^[12] i Queensland (Austràlia).^[7]

És una espècie solitària que passa la major part del temps quiet, tot esperant una possible presa que atrapa per succió.^[4]

No es troba als mercats, excepte als de Hong Kong especialitzats en peixos vius, ja que hi té molta anomenada per la seua carn tendra i saborosa.^[13]

És el peix més verinós del món,^[4] ja que la seua picada acostuma a provocar els següents efectes: dolor per tot el cos, inflor, sudoració, nàusees, hipotensió, paràlisi, mort dels teixits vius i la mort de la persona en poques hores. Si això no s'esdevé, la curació pot ésser molt lenta i durar mesos. Les ferides s'han de tractar immediatament amb aigua calenta, ja que neutralitza la toxina,^[6] la qual és composta per un 13% de proteïna i un 2% de nitrogen (només 18 mg de verí és suficient per causar la mort i aquesta quantitat pot ésser alliberada per sis espines tan sols).^[14] Tot i això, existeix un antídot específic elaborat a Melbourne (Austràlia).^[15][16]

• 
  Peix pedra a un aquàrium de Bangkok
• 
  Exemplar fotografiat al golf d'Aqaba (el mar Roig).
• 
  Exemplar fotografiat a Guam
• 
  Peix pedra a l'aquàrium Dubuisson de Lieja
• 
  Peix pedra
• 
  Peix pedra
• 
  Peix pedra a l'aquàrium d'Austràlia Occidental (AQWA)
• 
  Exemplar fotografiat a la Gran Barrera de Corall
• 
  Dibuix del llibre de 1889 Fauna of British India

• Church, J.E.; Hodgson, W.C «Stonefish (Synanceia spp.) antivenom neutralises the in vitro and in vivo cardiovascular activity of soldierfish (Gymnapistes marmoratus) venom». Toxicon, Vol. 39, No. 2-3, 2001, pàg. 319-324 [Consulta: 14 desembre 2014].
• Currie, Bart J «Marine Antivenoms». Clinical Toxicology, Vol. 41, No. 3, 2003, pàg. 301-308 [Consulta: 14 desembre 2014].
• Eschmeyer, W.N. «Scorpaenidae». A: Smith, Margaret M.; Heemstra, Phillip C. Smiths' Sea Fishes. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1986, p. 463-478. ISBN 9783642828584. 
• Robins, C. Richard; American Fisheries Society. Committee on Names of Fishes. World fishes important to North Americans: exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Bethesda, Md.: American Fisheries Society, 1991 (Special publication (American Fisheries Society); 21). ISBN 9780913235546. 

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
• Flickr (anglès)