Paul Jozef Crutzen
(2010) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 desembre 1933 Amsterdam (Països Baixos) |
Mort | 28 gener 2021 (87 anys) Magúncia (Alemanya) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Països Baixos |
Formació | Universitat d'Estocolm - meteorologia (–1973) Ignatius Gymnasium |
Director de tesi | Bert Bolin |
Activitat | |
Camp de treball | Química atmosfèrica, meteorologia i capa d'ozó |
Lloc de treball | Amsterdam Magúncia San Diego |
Ocupació | Química |
Activitat | 1980 – 2019 |
Ocupador | Max Planck Institute for Chemistry (en) (1980–2000) Universitat d'Estocolm (1958–) Amsterdam Universitat de Magúncia Institut de Tecnologia de Geòrgia Universitat d'Utrecht |
Membre de | Royal Society (2006–) Accademia Nazionale dei Lincei (1997–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1994–) Academia Europaea (1988–) Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat Filosòfica Americana |
Obra | |
Estudiant doctoral | Johannes Lelieveld i Deliang Chen |
Premis Premi Nobel de Química l'any 1995 | |
Paul Jozef Crutzen (Amsterdam, 3 de desembre de 1933 - Magúncia, 28 de gener de 2021) fou un químic i professor universitari neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1995.[1]
Biografia
Va néixer el 3 de desembre de 1933 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam. Va estudiar enginyeria civil al Middelbare Technische School, i el 1958 es traslladà a Suècia on es va establir i casar. Va doctorar-se en meteorologia a la Universitat d'Estocolm, i posteriorment va esdevenir professor a l'Institut Max Planck de Química a Magúncia i a la Universitat de Stanford als Estats Units.
Recerca científica
Activista en el camp de les ciències ambientals ha contribuït, juntament amb Mario J. Molina i Sherwood Rowland, en la seva recerca a la comprensió de la formació del forat de la capa d'ozó. Els seus estudis sobre les substàncies contaminants han permès la comprensió del possible canvi climàtic que pateix la Terra relacionant l'emissió de cloroflurocarburs o CFC i altres gasos organohalògens amb un desplaçament de l'equilibri químic de formació i destrucció de l'ozó estratosfèric.
El 1995 fou guardonat, juntament amb Molina i Rowland, amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs conjunts sobre la química de l'atmosfera, especialment sobre la formació i descomposició de l'ozó.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Paul Crutzen, Dutch chemist». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Gómez Gutiérrez, Alberto. Del macroscopio al microscopio: Historia de la medicina científica (en castellà). Pontificia Universidad Javeriana, 2002, p.375. ISBN 9586834948.
Enllaços externs
- «Paul Jozef Crutzen» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.