Partit Democràtic (Sèrbia)

Infotaula d'organitzacióДемократска странка
Demokratska Stranka
(sr) Демократска странка Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit Democràtic
IdeologiaSocialdemocràcia
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1919
1990 (refundació), Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Aliança Progressista
Internacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membres18.459 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Belgrad (Sèrbia)
PresidènciaBoris Tadić
Afiliació europeaPartit Socialista Europeu
Representació64 diputats a l'Assemblea Nacional
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.ds.org.rs

El Partit Democràtic (Demokratska Stranka, DS) de Sèrbia és el major partit polític socialdemòcrata d'aquesta antiga potència balcànica i proclama ser el continuador de l'antic Partit Democràtic del Regne de Iugoslàvia.

Seguint els passos fets en altres països de l'Europa Oriental, després de la caiguda de comunisme, un grup de 17 intel·lectuals celebra l'11 de desembre de 1989 a Belgrad l'Assemblea Fundadora del Partit Democràtic, primer partit polític diferent del Partit Comunista a Sèrbia després de la Segona Guerra Mundial. Aquest partit va ser proclamat seguidor dels principis del partit amb el mateix nom que va ser present en la vida política del Regne de Iugoslàvia entre guerres. Entre aquests intel·lectuals cal destacar Zoran Djindjic, Vojislav Koštunica, Dragoljub Micunovic i l'escriptor Borislav Pekic.

Història

En les primeres eleccions pluripartidistes celebrades el 19 de desembre de 1990, el Partit Democràtic no va tenir gaire èxit. Malgrat haver-se presentat per a 180 dels 250 escons (les eleccions eren segons el sistema majoritari), el DS va aconseguir només 7 escons.

El novembre de 1996 es van celebrar les eleccions municipals i federals en les quals el DS es va presentar dins de la coalició Zajedno, junt amb el Moviment del Renaixement Serbi (SPO), l'Aliança Cívica de Sèrbia (GSS) i el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), nascut del DS i liderat per Vojislav Kostunica. En condicions fora del regular, sota persecució política i ignorats pels mitjans de comunicació, Zajedno va aconseguir poc en les eleccions federals (22 escons davant 67 del Partit Socialista de Sèrbia, de Slobodan Milošević, però en les municipals va guanyar a moltes ciutats incloses Belgrad i Nis. Milošević va rebutjar reconèixer els resultats, volent modificar-los al seu antull, però els ciutadans van sortir als carrers i es van manifestar durant diversos mesos fins que, amb mediació de la Unió Europea, Milošević va reconèixer els resultats. Tanmateix, després d'haver-hi disputes entre Vuk Draskovic i Djindjic, la coalició de va dissoldre.

Després de boicotejar les presidencials de 1997, totes les forces es van presentar a les eleccions presidencials i municipals del 24 de setembre de 2000. L'oposició va tenir l'oportunitat d'unir-se i derrotar a Milošević directament. Això va ser possible gràcies al fet que l'Oposició Democràtica de Sèrbia (DOS) encapçalada per Djindjic i Kostunica, va aconseguir derrotar el dictador en la primera ronda. Aquest va tornar a intentar robar les eleccions però la revolta popular va acabar amb el seu govern i Vojislav Kostunica es va convertir en el primer president de la Iugoslàvia no comunista. Més tard, el desembre del mateix any, sota l'ímpetu del poble el DOS va arrasar en les eleccions per a l'Assemblea Popular aconseguint més de dos terços dels escons. El primer president del Govern serbi que no havia pertangut al Partit Comunista, Zoran Djindjic, va ser investit el 25 de gener de 2001.

Sèrbia va prendre un rumb de canvis i reformes sota el lideratge inspirador de Djindjic, considerat per la Unió Europea com el polític balcànic més prometedor. Tanmateix, el seu enfrontament a la màfia, la corrupció i la seva antelació intel·lectual als esdeveniments i al seu poble en general li van crear no pocs enemics. Recolzats per diferents estructures polítiques i alguns membres dels serveis de seguretat, vestigis de l'època de Milošević, membres del mafiós clan de Zemun[1] el van assassinar el 12 de març de 2003, davant de l'edifici de Govern.[2] Més de 400.000 persones van assistir al seu funeral, una cosa no recordada des de la mort de Josip Broz Tito.

Després de la seva mort, es van fer càrrec del partit quatre vicepresidents encapçalats per Zoran Zivkovic, la qual cosa va durar fins que el 22 de febrer de 2004 Boris Tadic va ser elegit president, per resultar després també elegit president de Sèrbia.

El partit no es va recuperar de la seva pèrdua i després de les eleccions de 4 de març de 2004 es va veure relegat a l'oposició.

Presidents del Partit

# President Inici Final
1 Dragoljub Mićunović Dragoljub Mićunović in the National Assembly 3 de febrer de 1990 25 de gener 1994
2 Zoran Đinđić A cropped image of Zoran Đinđić with Bill Gates 25 de gener 1994 12 de març de 2003

(assassinat)

– Zoran Živković

(acting)

An image of Zoran Živković at Medija centar 12 de març de 2003 22 de febrer de 2004
3 Boris Tadić An image of Boris Tadić in 2010 22 de febrer de 2004 25 de novembre de 2012
4 Dragan Đilas An image of Dragan Đilas in 2013 25 de novembre de 2012 31 de maig de 2014
5 Bojan Pajtić An image of Bojan Pajtić in 2015 31 de maig de 2014 24 de setembre de 2016
6 Dragan Šutanovac An image of Dragan Šutanovac in 2016 24 de setembre de 2016 2 de juny de 2018
7 Zoran Lutovac An image of Zoran Lutovac in 2020 2 de juny de 2018 En el càrrec

Resultats electorals

Eleccions legislatives

Assemblea Nacional de Sèrbia
Any Líder Vots % Pos. Escons +/- Coalició Govern Ref.
1990 Dragoljub Mićunović 374,887 7.78% Augment 3r
7 / 250
 Augment 7 – Oposició [3]
1992 196,347 4.42% Disminució 4t
6 / 250
 Disminució 1 – Oposició [4]
1993 497,582 12.06% = 4t
29 / 250
 Augment 23 – Oposició [5]
1997 Zoran Đinđić Boicot
0 / 250
 Disminució 29 – Extraparlamentari [6]
2000 2,402,387 65.69% Augment 1r
45 / 250
 Augment 45 DOS Coalició [7]
2003 Boris Tadić 481,249 12.75% Disminució 3r
22 / 250
 Disminució 23 DS–GSS–SDU–LZS Oposició [8]
2007 915,854 23.08% Augment 2n
60 / 250
 Augment 38 DS–SDP–DSHV Coalició [9]
2008 1,590,200 39.25% Augment 1r
64 / 250
 Augment 4 ZES Coalició [10]
2012 863,294 23.09% Disminució 2n
49 / 250
 Disminució 15 IZBŽ Oposició [11]
2014 Dragan Đilas 216,634 6.23% Disminució 3r
17 / 250
 Disminució 32 DS–DSHV–Nova–BS Oposició [12]
2016 Bojan Pajtić 227,589 6.20% Disminució 5è
12 / 250
 Disminució 5 DS–Nova–DSHV–ZZS–ZZŠ Oposició [13]
2020 Zoran Lutovac Boicot
0 / 250
 Disminució 12 SZS Extraparlamentari [14]
2022 520,469 14.09% Augment 2n
10 / 250
 Augment 10 UZPS Oposició [15]
2023 902,450 24.32% = 2n
8 / 250
 Disminució 2 SPN Oposició [16]

Eleccions presidencials

President de Sèrbia
Any Candidat 1a volta % 2a volta % Notes Ref.
1990 No van participar –
1992 Milan Panić 2n 1,516,693 34.65% N/A — — Suport a Panić [17]
Set 1997 Boicot Elecció anul·lada per manca de participació –
Des 1997 Boicot –
Set–Oct 2002 Miroljub Labus 2n 995,200 27.96% 2n 921,094 31.62% Suport a Labus; elecció anul·lada per manca de participació [18]
Des 2002 No van participar Elecció anul·lada per manca de participació –
2003 Dragoljub Mićunović 2n 893,906 36.67% N/A — — Elecció anul·lada per manca de participació [19]
2004 Boris Tadić 2n 853,584 27.70% 1r 1,681,528 53.97% [20]
2008 2n 1,457,030 36.08% 1r 2,304,467 51.19% [21]
2012 1r 989,454 26.50% 2n 1,481,952 48.84% [11]
2017 Saša Janković 2n 507,728 16.63% N/A — — Suport a Janković [22]
2022 Zdravko Ponoš 2n 698,538 18.84% N/A — — Suport a Ponoš [23]

Eleccions legislatives Federals

Any Líder Vots % Pos. Escons +/- Coalició Govern Ref.
Maig 1992 Dragoljub Mićunović Boicot
0 / 136
 = – Extraparlamentari –
1992–1993 280,183 6.32% Augment 4t
5 / 138
 Augment 5 – Oposició [24](p213)
1996 Zoran Đinđić 969,296 23.77% Augment 2n
22 / 138
 Augment 17 Junts Oposició [24](p214)
2000 2,040,646 43.86% Augment 1r
58 / 138
 Augment 36 DOS Coalició [24](p269)
2,092,799 46.23% Augment 1r
10 / 40
 Augment 10 DOS Coalició [24](p270)

Presidencials Federals

President de la FR Iugoslàvia
Any Candidat 1a volta % 2a volta % Notes Ref.
2000 Vojislav Koštunica 1r 2,470,304 51.71% N/A — — Suport a Koštunica [24](p269)

Referències

  1. ↑ «Detenen 40 persones sospitoses d'estar relacionades amb l'assassinat de Djindjic». 3cat24.cat, 09-11-2006. [Consulta: 5 març 2010].
  2. ↑ «Condemnen els assassins de Djindjic a 40 anys de presó». Diari de Girona, 24-05-2007. [Consulta: 5 març 2010].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Konačni rezultati izbora za predsednika republike i narodne poslanike» (en serbi) p. 3–6. Belgrade: Republički zavod za statistiku, January 1991. Arxivat de l'original el 11 January 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  4. ↑ «Konačni rezultati prevremenih izbora za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije» (en serbi), February 1993. Arxivat de l'original el 8 January 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  5. ↑ «Konačni rezultati prevremenih izbora za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, January 1994. Arxivat de l'original el 21 June 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  6. ↑ «Konačni rezultati izbora za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, November 1997. Arxivat de l'original el 1 October 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  7. ↑ «Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije održani 29.12.2000. i 10.01.2001.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2001. Arxivat de l'original el 21 June 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  8. ↑ «Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije održani 28.12.2003.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2003. Arxivat de l'original el 2 October 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  9. ↑ «Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije održani 21.01.2007.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2007. Arxivat de l'original el 6 July 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  10. ↑ «Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije održani 11.05.2008.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2008. Arxivat de l'original el 11 January 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Vukmirović, Dragan. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije i za predsednika Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2012, p. 9. ISBN 978-86-6161-021-9. 
  12. ↑ Vukmirović, Dragan. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2014, p. 9. ISBN 978-86-6161-108-7. 
  13. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2016, p. 9. ISBN 978-86-6161-154-4. 
  14. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2020, p. 9. ISBN 978-86-6161-193-3. 
  15. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2022, p. 7. ISBN 978-86-6161-221-3. 
  16. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2024, p. 8–9. ISBN 978-86-6161-252-7. 
  17. ↑ «Izveštaj o ukupnim rezultatima izbora za predsednika Republike Srbije održanih 20. decembra 1992. godine» (en serbi). Belgrade: Republic Electoral Commission, 1992. Arxivat de l'original el 21 June 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  18. ↑ «Izbori za predsednika Republike Srbije 2002.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, January 2003. Arxivat de l'original el 21 June 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  19. ↑ Jančić, Zoran. Izbori za predsednika Republike Srbije 2003. (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, p. 2. 
  20. ↑ Vukmirović, Dragan. «Izbori za predsednika Republike Srbije održani 13.06. i 27.06.2004.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2004. Arxivat de l'original el 29 April 2021. [Consulta: 8 gener 2023].
  21. ↑ Vukmirović, Dragan. «Izbori za predsednika Republike Srbije održani 20.01. i 03.02.2008.» (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2008. Arxivat de l'original el 21 June 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
  22. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za predsednika Republike Srbije (en serbi). Beograd: Republički zavod za statistiku, 2017, p. 9. ISBN 978-86-6161-164-3. 
  23. ↑ Kovačević, Miladin. Izbori za predsednika Republike Srbije (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2022, p. 7. ISBN 978-86-6161-220-6. 
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Goati, Vladimir. Izbori u SRJ od 1990. do 1998.: volja građana ili izborna manipulacija? (en serbi). 2nd. Belgrade: CeSID, 2001. OCLC 499043191. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Democràtic
  • Web oficial del partit