Palau Barberini
Gian Lorenzo Bernini
Francesco Borromini: escala
41° 54′ 12″ N, 12° 29′ 23″ E / 41.90332421°N,12.48985607°E / 41.90332421; 12.48985607 |
Istituto Italiano di Numismatica (en)
El Palau Barberini (Palazzo Barberini, en italià) (Via Barberini, 00184), és un palau construït al segle xvii a Roma per la família Barberini.[1] És una de les dues seus de la Galleria Nazionale d'Arte Antica; l'altra és el Palau Corsini, al barri de Trastevere. El 2007 les col·leccions pictòriques es concentraven en unes poques sales, a l'espera que concloguin les llargues obres de rehabilitació.
Història
Aquest palau, un dels més imponents i significatius del període barroc, va ser iniciat el 1625 per Carlo Maderno ajudat per Borromini, i va ser acabat el 1633 per Gian Lorenzo Bernini,[2] a qui es deu la façana del pòrtic coronat per una doble galeria tancada, flanquejada per vistoses finestres.
De Bernini és també l'escalinata, i de Borromini l'escala el·líptica sota el pòrtic. La volta del saló principal va ser pintada al fresc per Pietro da Cortona (Al·legoria de la Providència Divina)[3] i altre saló alberga el fresc de La saviesa divina, d'Andrea Sacchi.
La col·lecció
L'edifici és la seu de la Galeria que comprèn una col·lecció de pintura dels segles xiii a xviii.[4] Entre les obres destaquen Històries de Crist de Giovanni da Rímini, Verge amb el Nen i Anunciació de Filippo Lippi, La Magdalena de Piero di Cosimo, La fornarina de Rafael, Retrat de Stefano Colonna de Bronzino, i moltes altres obres de Lotto, Bartolommeo Veneto, Tintoretto, el Greco, Caravaggio (Judith decapitant a Holofernes), Nicolas Poussin, Hans Holbein (Enric VIII d'Anglaterra) i Metsys.
L'apartament Barberini, del segle xviii, que atreu per les seves riques decoracions a l'estil rococó està en el segon pis. En aquesta planta també estan 13 sales dedicades a pintors italians del segle xviii. En dues sales es poden veure les obres del llegat del Duc de Cervinara, dedicades a artistes francesos del segle xviii i la secció d'arts decoratives del segle xviii, amb mobles, porcellanes i vestits de l'època rococó.
Vegeu també
Galeria d'obres
- Filippino Lippi, La Verge amb el Nen
- Quentin Massys, Retrat d'Erasme de Rotterdam
- Hans Holbein el Jove, Retrat d'Enric VIII d'Anglaterra
- Giovanni Antonio Bazzi (Sodoma), El rapte de les sabines
- Piero di Cosimo, Maria Magdalena llegint
- Bernardino Butinone, Crucifixió
- Andrea Solario, Dama amb mandolina
- Garofalo, L'ascensió de Crist
- Lorenzo Lotto, La Verge i el nen entre sants
- Beccafumi, La Verge amb el nen
- Bronzino, Retrat de Stefano Colonna
- Caravaggio, Judith decapitant a Holofernes
- Caravaggio, Narciso
- Orazio Borgianni, Autorretrat
- Orazio Borgianni, Sagrada Familia
- Pintor anònim, Al·legoria de la vanitat
- Mathias Stomer, Sansó i Dalila
- Francesco Albani, Mercuri i Apolo
- Andrea Sacchi, Les tres Magdalenes
-
- Guercino, Al·legoria de la Pintura i l'Escultura
- Guercino, La flagelació de Crist
- Guido Reni, Autorretrat juvenil
- Guido Reni, Sant Josep
- Guido Cagnacci, La Magdalena desmaiada
-
- Sassoferrato, Retrat d'Ottaviano Prati
- Rafael, La Fornarina
Referències
- ↑ «El palacio Barberini, hogar de reyes y papas», 18-01-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «Palacio Barberini - Galería Nacional de Arte Antigua de Roma». [Consulta: 12 abril 2019].
- ↑ «Palazzo Barberini - Castles, Palaces and Fortresses». [Consulta: 20 abril 2019].
- ↑ http://www.veiss.com, Veiss Comunicación S. L. |. «Audioguía Roma | Consejos de viaje» (en castellà). [Consulta: 20 abril 2019].