Orcaella heinsohni

Infotaula d'ésser viuOrcaella heinsohni
Orcaella Heinsohni Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN136315 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
GènereOrcaella
EspècieOrcaella Heinsohni Modifica el valor a Wikidata
Beasley, Robertson i Arnold, 2005
Distribució

* Distribució coneguda en blau; distribució sospitada en groc.
  • Els interrogants indiquen els llocs on no han estat observats però on podrien viure.
Mida

Orcaella heinsohni és una espècie de dofí descrita científicament el 2005, estretament relacionada amb el cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris). Se li assembla molt i abans de definir-la com a espècie nova, es creia que formaven una única espècie.[1] Tanmateix, O. heinsohni és tricolor, mentre que el cap d'olla de l'Irauadi només té dos colors. El crani i les aletes també presenten diferències menors entre ambdues espècies. L'estudi del crani de 124 espècimens d'Orcaella va demostrar que hi havia diferències entre els que s'havien trobat a Austràlia (també un espècimen de Papua Nova Guinea) i els cranis d'individus que vivien en hàbitats costaners o fluvials d'Àsia.[1]

Un estudi genètic també va mostrar diferències en el DNA mitocondrial dels dos grups d'individus.[1] Després de la publicació de l'article de 2005 van sorgir alguns dubtes sobre l'estudi genètic, que estava basat en vint-i-quatre mostres del sud-est d'Àsia i quatre d'Austràlia, una de les quals procedia d'un espècimen localitzat a l'estat federal australià del Territori del Nord, prop de la ciutat de Darwin, i que podria no pertànyer a la nova espècie.[2] Per confirmar-ho es va aconseguir prendre mostres de la pell d'individus del Territori del Nord i de la costa nord-occidental australiana. Les mostres es van prendre seguint un sistema dissenyat especialment per a cetacis de dimensions petites.[2]

No es coneix prou bé l'estructura de totes les poblacions d'Orcaella heinsohni ni s'ha confirmat encara l'existència de poblacions d'aquesta espècia a Papua Nova Guinea, d'on només consta un espècimen. To i amb això, es troba en el llistat d'espècies gairebé amençades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orcaella heinsohni
  1. 1,0 1,1 1,2 Beasley, Isabel; Robertson, Kelly M. «Description of a new dolphin, the Australian snubfin dolphin Orcaella heinsohni sp. n. (Cetacea, Delphinidae)» (pdf) (en anglès). Marine Mammal Science, 21, 2005, pàg. 365-400 [Consulta: 31 octubre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Palmer, Carol; Murphy, Stephen A.; Thiele, Deborah; Parra, Guido J.; Robertson, Kelly et al. «Analysis of mitochondrial DNA clarifies the taxonomy and distribution of the Australian snubfin dolphin (Orcaella heinsohni) in northern Australian waters» (en anglès). Marine and Freshwater Research. DOI: DOI:/10.1071/MF11063.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Balena amb bec de Sowerby (M. bidens)  · Balena amb bec d'Andrews (M. bowdoini) · Balena amb bec de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · Balena amb bec de Deraniyagala (M. hotaula) · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ASM BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS