Operation Petticoat
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Blake Edwards |
Protagonistes | Cary Grant Tony Curtis Dina Merrill Gene Evans Dick Sargent Marion Ross Frankie Darro Arthur O'Connell Joan O'Brien Gavin MacLeod Alan Scott Madlyn Rhue Nicky Blair Robert F. Simon Robert Gist Virginia Gregg Jim Varney Paul Frees Dick Crockett |
Producció | Robert Arthur |
Dissenyador de producció | Alexander Golitzen |
Guió | Stanley Shapiro i Maurice Richlin |
Música | Henry Mancini i David Rose |
Fotografia | Russell Harlan |
Muntatge | Ted J. Kent i Frank Gross |
Vestuari | Bill Thomas |
Productora | Universal Pictures |
Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1959 |
Durada | 124 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Recaptació | 23.300.000 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Gènere | comèdia i cinema bèl·lic |
Tema | Segona Guerra Mundial i guerra submarina |
Lloc de la narració | Filipines |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Operation Petticoat és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards i estrenada l'any 1959.
Argument
Enmig de la Segona Guerra Mundial, la tripulació del submarí Sea Tiger veu alterada la seva rutina quan es veu obligada a conviure amb un grup d'infermeres de la Marina. A sobre, els tripulants es veuen obligats a submergir la nau mentre l'estaven pintant de vermell i blanc. Quan tornen a sortir a la superfície, descobreixen que es troben en el primer submarí de color rosa del món.
Crítica
Un submarí pintat de rosa, unes quantes infermeres i la parella protagonista són els elements que va estudiar Edwards per aconseguir un dels primers grans èxits de la seva carrera. El film, superficial encara que molt efectiu com a comèdia, va ser nominat a l'Oscar al millor guió original, i, tot i competir en aquesta mateixa categoria amb Les Quatre Cents Coups i Perseguit per la mort, va ser vençuda per una altra comèdia molt menys inspirada, Pillow Talk.[1]
Repartiment
- Cary Grant: Capità de corbeta (més tard vicealmirall) Matt T. Sherman
- Tony Curtis: Segon tinent oficial (més tard capità) Nicholas Holden
- Joan O'Brien: Infermera Dolores Crandall
- Dina Merrill: Infermera Barbara Duran
- Gene Evans: Cap de màquines Molumphry
- Dick Sargent: Ensenya Stovall
- Virginia Gregg: Infermera Edna Heywood
- Robert F. Simon: Capità J.B. Henderson
- Robert Gist: Tinent Watson
- Gavin MacLeod: Ernest Hunkle
- George Dunn: «Profeta»
- Dick Crockett: Harmon
- Madlyn Rhue: Infermera Reid
- Marion Ross: Infermera Colfax
- Clarence Lung: Sargent Ramon Gillardo
- Frankie Darro: Segon agent farmacèutic Dooley
- Tony Pastor Jr.: Fox
- Robert F. Hoy: Reiner
- Nicky Blair: Seaman Kraus
- John W. Morley: Williams
- Arthur O'Connell: Segon del cap de màquines Sam Tostin
- Alan Scott: Cap de les destruccions
Premis i nominacions
- Nominacions
- 1960: Oscar al millor guió original per Paul King, Joseph Stone, Stanley Shapiro i Maurice Richlin
- 1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Cary Grant
Referències
- ↑ «Crítica del film». La Vanguardia, 12-11-2012.