Onocleàcies
Onocleaceae  | |
|---|---|
 Matteuccia struthiopteris | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Onocleaceae Pic.Serm., 1970 |
| Gèneres | |
| |
Les onocleàcies (Onocleaceae) són una família de falgueres terrestres de l'ordre Polypodiales.[1] Consta d'unes cinc espècies pròpies en climes temperats del nord. Aquesta família està estretament relacionada amb la família Blechnaceae.[2]
Característiques
Tenen frondes molt dimòrfiques. Els seus rizomes són de vegades estolonífers (Matteuccia i Onocleopsis).[1]
Taxonomia
Té cinc espècies en quatre gèneres,[3] per bé que els quatre gèneres, Matteuccia, Onoclea, Onocleopsis i Pentarhizidium, podrien ser inclosos dins del gènere Onoclea.[4]
- Matteuccia struthiopteris - Amèrica del Nord, Europa i Àsia
- Onoclea sensibilis
- Onocleopsis hintonii
- Pentarhizidium
- Pentarhizidium orientale
- Pentarhizidium intermedia - de la Xina a Índia
Relacions filogenètiques
El cladograma següent mostra les relacions entre les Onocleaceae i les altres famílies dins eupolypods II, basat en Lehtonen, 2011,[5] i Rothfels & al., 2012:[6]
| Onocleaceae |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
- ↑ 1,0 1,1 Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf «A classification for extant ferns». Taxon, 55, 3, 2006, pàg. 705–731. DOI: 10.2307/25065646.
- ↑ US Department of Agriculture. Natural Resources Conservation Service. Matteuccia struthiopteris
- ↑ GJ Gastony and MC Ungerer «Molecular systematics and a revised taxonomy of the onocleoid ferns (Dryopteridaceae: Onocleeae)». American Journal of Botany. Botanical Society of America, 84, 6, 1997, p. 840–849. DOI: 10.2307/2445820.
- ↑ Maarten J. M. Christenhusz, Xian-Chun Zhang & Harald Schneider «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 19, 2011, pàg. 7–54.
- ↑ Samuli Lehtonen «Towards Resolving the Complete Fern Tree of Life». PLoS ONE, 6, 10, 2011, pàg. e24851. doi:10.1371. Arxivat de l'original el 2012-08-08 [Consulta: 19 març 2014].
- ↑ Carl J. Rothfels, Anders Larsson, Li-Yaung Kuo, Petra Korall, Wen- Liang Chiou, Kathleen M. Pryer «Overcoming Deep Roots, Fast Rates, and Short Internodes to Resolve the Ancient Rapid Radiation of Eupolypod II Ferns». Systematic Biology, 61, 1, 2012, pàg. 70.