Oleniokià

Període Època Estatge Edat (Ma)
Juràssic Inferior Hettangià més recent
Triàsic Superior Retià ~ 208,5
Norià ~ 227
Carnià ~ 237
Mitjà Ladinià ~ 242
Anisià 247,2
Inferior Oleniokià 251,2
Indià 251,902 ± 0,024
Permià Lopingià Changxingià més antic
Subdivisió del sistema Triàsic segons IUGS, el 2019.

L'Oleniokià[1] és el segon estatge faunístic del Triàsic inferior. Comprèn el període entre fa 251,2 milions d'anys i fa 247,2 milions d'anys.

L'Oleniokià de vegades es divideix en subestatges d'Smithià i Spathià.[2] L'estatge Oleniokià segueix l'Indià i el segueix l'Anisià (triàsic mitjà).[3]

Durant aquest estatge hom va veure la deposició d'una gran part del Buntsandstein a Europa. L'Oleniokià és aproximadament contemporani amb l'escenari regional Yongningzhenian utilitzat a la Xina.

L'etapa oleniokiana va ser introduïda a la literatura científica pels estratígrafs russos el 1956.[4] L'escenari porta el nom d'Olenëk a Sibèria. Abans que s'establís la subdivisió en Oleniokià i Indià, ambdues etapes van formar l'Estatge Scythià, que des de llavors ha desaparegut de l'escala temporal oficial.

La base de l'Oleniokià es troba en l'aparició més baixa dels ammonits Hedenstroemia o Meekoceras gracilitatis, i del conodont Neospathodus waageni. Es defineix llur finalització prop de les ocurrències més baixes dels gèneres Japonites, Paradanubites i Paracrochordiceras; i del conodont Chiosella timorensis. A desembre de 2020 encara no hi havia establert un GSSP (perfil de referència global per a la base).

Vida

La vida encara s'estava recuperant de la severa extinció massiva del final del Permià. Durant l'Olenekià, la flora va canviar de dominada pels licopodiòpsides (per exemple, Pleuromeia) a dominada per gimnospermes i pteridòfits.[5][6] Aquests canvis de vegetació es deuen als canvis globals de temperatura i precipitació. Les coníferes (gimnospermes) van ser les plantes dominants durant la major part del Mesozoic. Entre els vertebrats terrestres, els arcosaures, un grup de rèptils diàpsids que inclouen cocodrils, pterosaures, dinosaures i, finalment, ocells, van evolucionar per primera vegada a partir d'ancestres arcosauriformes durant l'Olenekià. Aquest grup inclou depredadors ferotges com Erythrosuchus.

Als oceans, els esculls microbians eren comuns durant el Triàsic primerenc, possiblement a causa de la manca de competència amb els metazous constructors d'esculls com a resultat de l'extinció.[7] No obstant això, els esculls de metazous transitoris es van tornar a produir durant l'Olenekià sempre que les condicions ambientals ho permetessin.[8] Els ammonits i els conodonts es van diversificar, però tots dos van patir pèrdues durant l'extinció del límit Smithià-Spathià[9] al final del subestatge Smithià.

Els peixos d'aletes radiades no es van veure afectats en gran part per l'esdeveniment d'extinció del Permià-Triàsic. Els celacants mostren la seva major diversitat post-devoniana durant el Triàsic primerenc.[10][11] Molts gèneres de peixos mostren una distribució cosmopolita durant l'Indià i l'Olenekià, com Australosomus, Birgeria, Parasemionotidae, Pteronisculus, Ptycholepidae, Saurichthys i Whiteia. Això està ben exemplificat en els conjunts datats de peixos de Griesbachian (Indià primerenc) de la Formació Wordie Creek (Groenlàndia oriental),[12][13] els conjunts d'edat dieneriana (indià tardà) de la Formació Sakamena Mitjà (Madagascar),[14] la Formació Candelaria (Nevada, Estats Units)[15] , la Formació Mikin (Himachal Pradesh, Índia)[16] i la Formació Daye (Guizhou), Xina[17] les col·leccions datades en l'Smithià de la Formació Vikinghøgda (Spitsbergen, Noruega),[18][19][20] , la Formació del Grup Thaynes (oest d'Estats Units),[21][22] la Formació Helongshan (Anhui, Xina),[23] i diversos estrats del Triàsic superior de la Formació de les Sulphur Mountains (oest de Canadà).[24] Els peixos d'aletes radiades es van diversificar després de l'extinció massiva i van assolir el màxim de diversitat durant el Triàsic mitjà. Aquesta diversificació queda, però, enfosquida per un gran biaix tafonòmic (Buit Spatià-Bithynià, SBG (anglès))[25] durant l'Olenekià tardà i el primerenc-mitjà Anisià. El primer gran neopterigi duròfag es coneix a partir de la SBG, cosa que suggereix un inici precoç de la revolució actinopterigiana del Triàsic.[26]

Fauna

Referències

  1. ↑ «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2018/08». Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 28 març 2021].
  2. ↑ Tozer, E. T. «Lower Triassic stages and ammonoid zones of Arctic Canada». Geological Survey of Canada Paper, vol. 65-12, 1965, pàg. 1–14. DOI: 10.4095/100985.
  3. ↑ See for a detailed geologic timescale Gradstein et al. (2004)
  4. ↑ Kiparisova, L.D. & Popov, J.N. «Расчленение нижнего отдела триасовой системы на ярусы (Subdivision of the lower series of the Triassic System into stages)». Doklady Akademii Nauk SSSR, 1956, pàg. 842–845.
  5. ↑ Schneebeli-Hermann, Elke; Kürschner, Wolfram M.; Kerp, Hans; Bomfleur, Benjamin; Hochuli, Peter A.; Bucher, Hugo; Ware, David; Roohi, Ghazala «Vegetation history across the Permian–Triassic boundary in Pakistan (Amb section, Salt Range)». Gondwana Research, vol. 27, 3, April 2015, pàg. 911–924. Bibcode: 2015GondR..27..911S. DOI: 10.1016/j.gr.2013.11.007.
  6. ↑ Goudemand, Nicolas; Romano, Carlo; Leu, Marc; Bucher, Hugo; Trotter, Julie A.; Williams, Ian S. «Dynamic interplay between climate and marine biodiversity upheavals during the early Triassic Smithian -Spathian biotic crisis». Earth-Science Reviews, vol. 195, August 2019, pàg. 169–178. Bibcode: 2019ESRv..195..169G. DOI: 10.1016/j.earscirev.2019.01.013.
  7. ↑ Foster, William J.; Heindel, Katrin; Richoz, Sylvain; Gliwa, Jana; Lehrmann, Daniel J.; Baud, Aymon; Kolar‐Jurkovšek, Tea; Aljinović, Dunja; Jurkovšek, Bogdan «Suppressed competitive exclusion enabled the proliferation of Permian/Triassic boundary microbialites». The Depositional Record, vol. 6, 1, 20-11-2019, pàg. 62–74. DOI: 10.1002/dep2.97. PMC: 7043383. PMID: 32140241.
  8. ↑ Brayard, Arnaud; Vennin, Emmanuelle; Olivier, Nicolas; Bylund, Kevin G.; Jenks, Jim; Stephen, Daniel A.; Bucher, Hugo; Hofmann, Richard; Goudemand, Nicolas «Transient metazoan reefs in the aftermath of the end-Permian mass extinction». Nature Geoscience, vol. 4, 10, 18-09-2011, pàg. 693–697. Bibcode: 2011NatGe...4..693B. DOI: 10.1038/ngeo1264.
  9. ↑ Galfetti, Thomas; Hochuli, Peter A.; Brayard, Arnaud; Bucher, Hugo; Weissert, Helmut; Vigran, Jorunn Os «Smithian-Spathian boundary event: Evidence for global climatic change in the wake of the end-Permian biotic crisis». Geology, vol. 35, 4, 2007, pàg. 291. Bibcode: 2007Geo....35..291G. DOI: 10.1130/G23117A.1.
  10. ↑ Romano, Carlo; Koot, Martha B.; Kogan, Ilja; Brayard, Arnaud; Minikh, Alla V.; Brinkmann, Winand; Bucher, Hugo; Kriwet, Jürgen «Permian-Triassic Osteichthyes (bony fishes): diversity dynamics and body size evolution». Biological Reviews, vol. 91, 1, February 2016, pàg. 106–147. DOI: 10.1111/brv.12161. PMID: 25431138.
  11. ↑ Smithwick, Fiann M.; Stubbs, Thomas L. «Phanerozoic survivors: Actinopterygian evolution through the Permo‐Triassic and Triassic‐Jurassic mass extinction events». Evolution, vol. 72, 2, 02-02-2018, pàg. 348–362. DOI: 10.1111/evo.13421. PMC: 5817399. PMID: 29315531.
  12. ↑ Stensiö, Erik «Triassic Fishes from East Greenland collected by the Danish expeditions in 1929-1931». Meddelelser om Grønland, vol. 83, 3, 1932, pàg. 1–305. OCLC: 938169014.
  13. ↑ Nielsen, Eigil «Some few preliminary remarks on Triassic fishes from East Greenland». Meddelelser om Grønland, vol. 112, 3, 1936, pàg. 1–55.
  14. ↑ Beltan, Laurence. «Overview of systematics, paleobiology, and paleoecology of Triassic fishes of northwestern Madagascar». A: Mesozoic Fishes—Systematics and Paleoecology. München: Dr. Friedrich Pfeil, 1996, p. 479–500. 
  15. ↑ Romano, Carlo; López-Arbarello, Adriana; Ware, David; Jenks, James F.; Brinkmann, Winand «Marine Early Triassic Actinopterygii from the Candelaria Hills (Esmeralda County, Nevada, USA)». Journal of Paleontology, vol. 93, 5, April 2019, pàg. 971–1000. Bibcode: 2019JPal...93..971R. DOI: 10.1017/jpa.2019.18.
  16. ↑ Romano, Carlo; Ware, David; Brühwiler, Thomas; Bucher, Hugo; Brinkmann, Winand «Marine Early Triassic Osteichthyes from Spiti, Indian Himalayas». Swiss Journal of Palaeontology, vol. 135, 2, 2016, pàg. 275–294. Bibcode: 2016SwJP..135..275R. DOI: 10.1007/s13358-015-0098-6.
  17. ↑ Dai, X.; Davies, J. H. F. L.; Yuan, Z.; Brayard, A.; Ovtcharova, M.; Xu, G.; Liu, X.; Smith, C. P. A.; Schweitzer, C. E. «A Mesozoic fossil lagerstätte from 250.8 million years ago shows a modern-type marine ecosystem». Science, vol. 379, 6632, 2023, pàg. 567–572. Bibcode: 2023Sci...379..567D. DOI: 10.1126/science.adf1622. PMID: 36758082.
  18. ↑ Stensiö, E. Triassic fishes from Spitzbergen 1. Wien: Adolf Holzhausen, 1921, p. xxviii+307. 
  19. ↑ Stensiö, E. «Triassic fishes from Spitzbergen 2». Kungliga Svenska Vetenskapsakademiens Handlingar, vol. 3, 1925, pàg. 1–261.
  20. ↑ Kogan, Ilja; Romano, Carlo «A new postcranium of Saurichthys from the Early Triassic of Spitsbergen». Freiberger Forschungshefte C (Paläontologie, Stratigraphie, Fazies 23), vol. 550, 2016, pàg. 205–221.
  21. ↑ Romano C., Kogan I., Jenks J., Jerjen I., Brinkmann W. «Saurichthys and other fossil fishes from the late Smithian (Early Triassic) of Bear Lake County (Idaho, USA), with a discussion of saurichthyid palaeogeography and evolution». Bulletin of Geosciences, vol. 87, 2012, pàg. 543–570. DOI: 10.3140/bull.geosci.1337.
  22. ↑ Romano, Carlo; Jenks, James F.; Jattiot, Romain; Scheyer, Torsten M.; Bylund, Kevin G. «Marine Early Triassic Actinopterygii from Elko County (Nevada, USA): implications for the Smithian equatorial vertebrate eclipse» (en anglès). Journal of Paleontology, 91, 5, 2017-09, pàg. 1025–1046. DOI: 10.1017/jpa.2017.36. ISSN: 0022-3360.
  23. ↑ Tong, Jinnan; Zhou, Xiugao; Erwin, Douglas H.; Zuo, Jingxun; Zhao, Laishi «Fossil fishes from the Lower Triassic of Majiashan, Chaohu, Anhui Province, China». Journal of Paleontology, vol. 80, 1, 2006, pàg. 146–161. DOI: 10.1666/0022-3360(2006)080[0146:FFFTLT]2.0.CO;2.
  24. ↑ Schaeffer, Bobb; Mangus, Marlyn «An Early Triassic fish assemblage from British Columbia». Bulletin of the American Museum of Natural History, vol. 156, 5, 1976, pàg. 516–563.
  25. ↑ Romano, Carlo «A Hiatus Obscures the Early Evolution of Modern Lineages of Bony Fishes». Frontiers in Earth Science, vol. 8, January 2021, pàg. 618853. DOI: 10.3389/feart.2020.618853.
  26. ↑ Cavin, L.; Argyriou, T.; Romano, C.; Grădinaru, E. «Large durophagous fish from the Spathian (late Early Triassic) of Romania hints at earlier onset of the Triassic actinopterygian revolution». Papers in Palaeontology, vol. 10, 2, 2024. DOI: 10.1002/spp2.1553.