Nau espacial no tripulada

La nau no tripulada ATV-2 Johannes Kepler s'aproxima a l'estació espacial tripulada ISS.
La sonda espacial Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989
L'orbitador espacial Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria)
La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M

Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat. Les naus espacials no tripulades poden tenir diferents nivells d'autonomia de la intervenció humana, que poden ser accionats per control remot, remotament guiat o fins i tot, autònom ("robòtic"). Diverses naus espacials habitables també tenen diversos nivells de característiques robòtiques. Per exemple, les estacions espacials Saliut 7 i Mir, i el mòdul Zarià de la ISS eren capaces del mantenir l'estació remotament guiat sense interacció humana, com també les maniobres d'acoblament amb mòduls i noves naus de subministrament. Les categories més comunes de naus espacials no tripulades són les naus espacials robòtiques, naus espacials no tripulades de subministrament, sondes espacials i els observatoris espacials. No totes les naus espacials no tripulades són naus espacials robòtiques, per exemple, una bola reflectora és una nau espacial no tripulada no robòtica.

Exemples

Selecció de sondes lunars

  • Programa Luna — Exploració lunar soviètica (1959–1976).
  • Programa Ranger — Sondes americanes d'impactes lunars (1961–1965).
  • Programa Zond — Exploració lunar soviètica (1964–1970).
  • Programa Surveyor — Sonda americana d'aterratge suau lunar (1966–1968).
  • Programa Lunar Orbiter — Orbitadors lunars americans (1966–1967).
  • Programa Lunokhod — Sondes amb astromòbils lunars soviètics (1970–1973).
  • Missió Muses-A (Hiten i Hagoromo) — Sondes japoneses orbitals i d'impacte lunars (1990–1993).
  • Clementine — Orbitador lunar americà (1998).
  • Lunar Prospector — Orbitador lunar americà (1998–1999).
  • Smart 1 — Orbitador lunar europeu (2003).
  • SELENE — Orbitador lunar japonès (2007).
  • Chang'e 1 — Orbitador lunar xinès (2007).
  • Chandrayaan 1 — Orbitador lunar indi (2008).
  • Lunar Reconnaissance Orbiter — Orbitador lunar americà (2009).
  • LCROSS — Sonda americana d'impacte lunar (2009).
  • Chang'e 2 — Orbitador lunar xinès (2010).
  • Gravity Recovery and Interior Laboratory — Orbitadors lunars americans (2011)

Sondes de Mart

Sondes de Venus

Sondes de gegants gasosos

Sondes de cometes i asteroides

  • International Cometary Explorer — va passar a través de la cua de gas del cometa 21P/Giacobini-Zinner (1985)
  • Missió Giotto — Europeu — sobrevol del cometa 1P/Halley (1986)
  • Vega 1 & 2 — USSR — sobrevol del cometa 1P/Halley (1986)
  • Sonda Sakigake — Japonès — sobrevol del cometa 1P/Halley (1986)
  • Sonda Suisei — Japonès — sobrevol del cometa 1P/Halley (1986)
  • NEAR Shoemaker — EUA — orbitador de l'asteroide 433 Eros, que més tard va aterrar en la superfície de l'asteroide, llançat en el 1996
  • Deep Space 1 — EUA — cometa 19P/Borrelly i sobrevol d'asteor, 1998–2000
  • Sonda Stardust — EUA — sobrevol del cometa 81P/Wild i retorn de mostres, llançat el 1999, va sobrevolar en el 2004, i va tornar el 15 de gener de 2006
  • CONTOUR — EUA — missió de sobrevol de cometa (els cometes 2P, 73P i 6P); perdut a causa d'un error en el motor de coet sòlid poc després del seu llançament en el 2002
  • Hayabusa — Japonès — orbitador d'asteroide, mòdul de descens i retorn de mostres, llançat en el 2003, va tornar el 13 de juny de 2010
  • Rosetta — Europeu — orbitador del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko i mòdul de descens (Philae); llançat el 2004
  • Deep Impact — impactador americà reeixit en el cometa 9P/Tempel, llançat el 2005
  • Deep Impact/EPOXI — EUA — sobrevol del cometa 103P/Hartley (ampliació de la missió Deep Impact) — 2010
  • Stardust/NExT — EUA — sobrevol del cometa 9P/Tempel (ampliació de la missió Stardust) — 2011
  • Dawn — llançat pels EUA el 27 de setembre de 2007 — va estar orbitant a Vesta en el 2011, i entrarà en òrbita de Ceres el 2015.

Sondes d'observació solar

  • Ulysses — Les partícules solars i seus camps (ended 2009)
  • Genesis — Primera missió de retorn de mostres del vent solar, 2001–2004 (es va estavellar amb la Terra)
  • Interstellar Boundary Explorer (IBEX) — llançat el 19 d'octubre de 2008.
  • Advanced Composition Explorer — Observació de partícules solars i els seus camps al punt L1 Terra-Sol
  • STEREO — Parell de sondes en òrbites solars proporcionant observacions de sol en 3D
  • SOHO — Solar and Heliospheric Observatory, Observador de la corona solar i el seu nucli situat al punt L1

Altres sondes del sistema solar

  • Programa Zond — Missions soviètiques de sobrevol de la Lluna, Venus i Mart
  • Programa Mariner — Sobrevols americans de Mercuri, Venus i Mart
  • MESSENGER — Orbitador americà a Mercuri, llançat en el 2004
  • New Horizons — Sonda americana llançada el 19 de gener de 2006 — Primera sonda a visitar Plutó (el juliol de 2015)

Vegeu també

Bibliografia

  • Erik Gregerson (2010): "An Explorer's Guide to the Universe – Unmanned Space Missions", Britannica Educational Publishing, ISBN 978-1-61530-052-5 (eBook)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nau espacial no tripulada
  • Tedd E. Hankins, H. Paul Shuch. «REFLECTIONS – manned vs. unmanned spaceflight», 04-03-1987.