Monocromia

Una fotografia d'un lloro en monocromia.

La monocromia[1] descriu les pintures, dibuixos, dissenys o fotografies en un color o en tons d'un sol color.[2] Les imatges que fan servir només tons de gris (amb blanc o negre o sense) s'anomenen en blanc i negre. Tanmateix, des de la terminologia científica, la llum monocromàtica es refereix a la llum visible en una estreta banda de longituds d'ona (llum espectral).

La Torre Eiffel durant l'Exposició Universal de 1889.

Usos

Els aparells de visió nocturna produeixen una imatge monocroma en tons de verd.

Les imatges monocromes normalment es refereixen al negre o tons de gris però poden ser també verdes o sèpia o d'altres colors.

En informàtica la monocromia té dos significats:

  • que té un sol color (on i off), també conegut com a imatge binària (binary image)
  • que permet tons del color o grayscale.

En l'inici de la fotografia sempre eren monocromes fins a l'arribada de la fotografia en color.

En física

En física la monocromia es refereix a la radiació electromagnètica d'una sola freqüència. En el sentit físic, cap font de radiació electromagnètica és purament monocromàtica. Fins i tot fonts controlades com el làser operen en un rang de freqüències. En la pràctica, però s'anomenen simplificadament monocromàtiques.

Referències

  1. del grec antic: μονόχρωμος – monochromos “que només té un color”.
  2. «monochrome». A: Merriam-Webster Online Dictionary, 2009 [Consulta: 16 octubre 2009].