Mikhaïl Kalinin
Nom original | (ru) Михаи́л Ива́нович Кали́нин |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 novembre 1875 (Julià) Verkhnaya Troitsa (Rússia) (en) |
Mort | 3 juny 1946 (70 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | càncer colorectal |
Sepultura | Necròpolis de la Muralla del Kremlin |
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS | |
19 març 1946 – | |
1r Cap d'Estat de la Unió Soviètica | |
17 gener 1938 – 19 març 1946 – Nikolai Ixvèrnik → | |
Membre del Politburó del Comitè Central del PCUS | |
1r gener 1926 – 3 juny 1946 (mort en el càrrec) | |
President del Comitè Executiu Central de la URSS | |
30 desembre 1922 – 17 gener 1938 | |
Candidate member of the Politburo of the CPSU Central Committee (en) | |
25 març 1919 – 1r gener 1926 | |
Membre de l'Assemblea Constituent Russa | |
Diputat de la I Legislatura del Soviet Suprem de l'RSSB | |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Activitat | |
Ocupació | polític, professor |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1918–1946) Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevic) (1917–1918) Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (–1917) |
Membre de | Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de Totes les Rússies Societat dels Antics Bolxevics |
Carrera militar | |
Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
Participà en | |
10 març 1939 | 18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
26 gener 1934 | 17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
26 juny 1930 | 16è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
2 desembre 1927 | 15è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
18 desembre 1925 | 14è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
23 maig 1924 | 13è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
17 abril 1923 | 12è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
27 març 1922 | 11è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic) |
8 març 1921 | X Congrés del Partit Comunista Rus |
29 març 1920 | IX Congrés del Partit Comunista Rus |
18 març 1919 | VIII Congrés del Partit Comunista Rus |
26 juliol 1917 (Julià) | 6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
10 abril 1906 (Julià) | IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
Família | |
Cònjuge | Ekaterina Kalinina |
Premis
| |
Signatura | |
Mikhaïl Ivànovitx Kalinin (rus: Михаи́л Ив́анович Кали́нин) (Gubèrnia de Tver, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un polític soviètic.
Inicis
Nascut el 19 de novembre de 1875 en una família camperola de la Gubèrnia de Tver, Rússia, es traslladà a Sant Petersburg el 1889 per a treballar com a metal·lúrgic. L'any 1898 es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, sent després partidari del seu corrent bolxevic dirigit per Lenin. Es va involucrar de manera important en les accions revolucionàries del partit i fou arrestat en 1899 i el 1903 per la policia tsarista (Okhrana), i fou condemnat a l'exili de Sibèria per un any. En tornar a Sant Petersburg va participar en la revolució russa de 1905 i cap a 1912 es va vincular al Comitè Central dels bolxevics. Va ser també cofundador del periòdic Pravda i participà activament en la Revolució Russa de 1917.
Càrrecs oficials
Durant la revolució russa del 1917 ocupà el càrrec d'alcalde de Petrograd. Després de la instauració del poder dels soviets va ser nomenat President del Comitè Executiu Central del Congrés de Soviets de tota Rússia, càrrec que va mantenir entre març de 1919 i juliol de 1938. Així mateix, en fundar-se l'URSS el desembre de 1922 va ser designat President del Comitè Executiu Central de Soviets de la Unió, càrrec que va mantenir fins a març de 1946, poc abans de la seva defunció.
Valoració
Va ser un dels principals dirigents soviètics que va sustentar tot el període i pràctica política de l'estalinisme. Encara que Kalinin tendia a afavorir l'ala dreta del partit en les lluites intrapartidàres quant a la política industrial i agrícola en els anys vint, sempre en les votacions importants va donar suport a Stalin. Gràcies a això, Kalinin no només va sobreviure a les purgues dels anys trenta, en les quals Stalin va eliminar els seus rivals polítics, sinó que a més va retenir tots els seus càrrecs fins poc abans de la seva mort el 3 de juny de 1946 a Moscou, per causes naturals. Tanmateix, tots aquests càrrecs eren formals i amb tasques ja definides; Kalinin mai no va tenir poder real a la Unió Soviètica i va estar sempre totalment subordinat a Stalin.
La ciutat de Tver va dur el nom de Kalinin entre 1931 i 1990 en honor seu. Així mateix, l'antiga ciutat prussiana de Königsberg, ocupada el 1945 per l'Exèrcit Roig i incorporada a l'URSS, va ser reanomenada Kaliningrad en honor seva, nom que es manté actualment.