Matilde Font Sariols
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Barcelona |
| Mort | 1975 (51/52 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòloga |
| Família | |
| Cònjuge | Miquel Tarradell i Mateu |
| Fills | Núria Tarradell Font |
Matilde Font Sariols, (Barcelona, 1923 - 1975).[1] Fou una arqueòloga catalana, llicenciada en filosofia i lletres, secció d'història per la Universitat de Barcelona. Va signar els seus treballs amb el nom de Matilde Font de Tarradell.
Trajectòria
L'any 1952 es va casar amb el Dr. Miquel Tarradell Mateu. Va realitzar juntament amb el seu marit excavacions en la necròpoli de Cartago, sector Ard el-Morali, convidats pel també arqueòleg Pierre Cintas. Va residir en Tetuán (el Marroc) de 1952 a 1956, on va col·laborar en les excavacions de la ciutat de Lixus (jaciment romà, punicomaurità i fenici) i en els diversos treballs que Miquel Tarradell va realitzar a la zona de l'antic Protectorat espanyol del Marroc.
Va viure a València de 1956 a 1970.[2] Durant aquest període va col·laborar en les excavacions i treballs de Miquel Tarradell, entre els quals destaca La romanització al País Valencià, treball (inèdit) que, signat per Tarradell va rebre el premi Martorell d'Arqueologia (Fundació Martorell i Ajuntament de Barcelona). Va començar a treballar en la tesi doctoral sobre les necròpolis púniques del Mediterrani occidental, desgraciadament va morir abans de concloure-la.
A partir de 1970 va viure a Barcelona. El setembre del 1971 va participar amb l'equip de la Universitat de Barcelona en els treballs de recuperació de les fons del Museu Arqueològic d'Eivissa, format per M. Tarradell i ella mateixa, amb la col·laboració de Caterina Ensenyat, en aquell temps directora del museu, M. Roca, professora ajudant d'arqueologia de la Universitat de Barcelona i Jordi H. Fernández i Núria Tarradell, llavors estudiants de la mateixa universitat. Fruit d'aquests estudis van ser els llibres Eivissa Cartaginesa (1975); Necròpolis rurals púniques a Eivissa (2000), amb la col·laboració de Miquel Tarradell, amb qui també va signar l'article Materials púnics d'Eivissa en el Museu de Lluc (1976). També s'han publicat altres treballs pòstums dedicats a l'Eivissa púnica: La forma Eb. 29 de la ceràmica púnico-ebusitana (1973), Algunes formes poc freqüents de la ceràmica púnica d'Eivissa (1974) i Una màscara púnico ebusitana de terracota, excepcional (1978). Un dels seus treballs encara inèdits és el Catàleg de la ceràmica púnica d'Eivissa.
Obres de referència
- Font de Tarradell, M. (1969): El sector de Dermech de la necrópolis de Cartago: estudio estadístico, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 6, 85-100.
- Font de Tarradell, M. (1970): Dos peines ibéricos de La Serreta de Alcoy y sus precedentes, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 10, 123-138.
- Font de Tarradell, M. (1973): La forma EB. 29 de la cerámica púnico-ebusitana, Papeles del Laboratorio 9, 11-18.
- Font de Tarradell, M. (1974): Algunas formas poco frecuentes de la cerámica púnica de Ibiza, Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares: VI symposium de prehistoria peninsular, 221-242.
- Font de Tarradell, M. (1976): Materiales púnicos de Ibiza en el Museo de Lluc, Revista de la Universidad Complutense 104, 5-28.
- Font de Tarradell, M. (1978): Una màscara púnico ebusitana de terra cuita, excepcional, Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans 1, 85-88.
- Font de Tarradell, M. (1980): Les lucernes i la introducció de l'oli al País Valencià, Primer Congrés d'Història del País Valencià: celebrat a València del 14 al 18 d'abril de 1971 vol.2, 333-337.
- Font de Tarradell, M.; Tarradell Mateu, M. (2000): La necrópolis: descripción y catálogo, Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera 45, 31-156.
- Font de Tarradell, M.; Tarradell Mateu, M. (2000): Estudio de los materiales, Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera 45, 157-188.
- Font de Tarradell, M.; Tarradell Mateu, M. (2000): Necrópolis rurales púnicas en Ibiza, Eivissa: Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera.