Maria Perpinyà i Sais

Maria Perpinyà i Sais

Biografia
Naixement	6 desembre 1901 Verges (Baix Empordà)
Mort	6 juliol 1994 (92 anys) Banyoles (Pla de l'Estany)
Activitat
Ocupació	escriptora

Maria Perpinyà i Sais (Verges, Baix Empordà, 6 de desembre de 1901 – Banyoles, Pla de l'Estany, 6 de juliol de 1994) fou una poeta, periodista i traductora catalana. Es donà a conèixer a partir de 1925 després de diverses publicacions a la premsa.^[1]

Era filla de Narcís Perpinyà i Ros natural de Verges i de Pietat Sais i Perpinyà natural de Torroella de Montgrí casats a Verges l'any 1892.^[2] Els anys 1928 i 1929 va veure editats alguns poemes seus en publicacions com Ciutat, de Manresa, El Dia, de Terrassa, Joia, de Badalona, La Revista, La Nova Revista, D'Ací d'Allà, La Nau o La Veu de Catalunya, per exemple. I s'incorporà com a redactora al diari catòlic El Matí, just quan es fundava.^[1]

Fou membre de l'APEC i de la secció femenina d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El 1930 signà el manifest pro amnistia de les dones. També es dedicà a fer recitals poètics en diferents entitats i a la traducció, especialment del francès i a la correcció del català. L'any 1948, va guanyar l'Accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema “A la Verge de Montserrat”. La Guerra Civil va truncar la seva carrera, ja que després de la guerra es va anar tancant en el seu món, i tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada, només va publicar algun poema en Les Cinc Branques (1975) i en el recull de 31 poetes d'avui (1977). Estigué casada amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona.

Maria Perpinyà va revisar el llenguatge de la Processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L'any 1977 es va posar música a la seva poesia "Dansa de la Mort a Verges Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine." i l'acte va ser retransmès per televisió.

El novembre de 2009, la Diputació de Girona va publicar el llibre Antologia de poemes – Maria Perpinyà, número 22 de la col·lecció Josep Pla.

• Poemes (1931)
• Terra de vent (1936)
• Antologia de poemes (2009)

Va traduir Els miserables de Victor Hugo,^[3] no publicat fins el 2002 per Brau Edicions, de Figueres.^[4][5] D’Hugo també va traduir Notre-Dame de París, que ha estat reeditada per Brau Edicions.^[6]

Entre les seves traduccions d'altres autors destaca Remordiment de Jeanne de Coulomb i Les aventures de Polzet de Claude Roen, publicades el 1930.^[7] A més, la seva obra inclou correccions i traduccions d'altres textos en llengua catalana.

• D'ací i d'allà
• Ciutat (revista)
• La Nau
• Esplai
• Llegiu-me
• Joia
• La Revista
• El Dia (Terrassa)
• La Nova Revista (1927-1929)^[8]
• La Veu de Catalunya

Segons algunes informacions, també col·laborà a:

• Revista d'Olot
• Diari de Mataró
• L'Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols)
• Aires de la Conca (Montblanc)
• La Riuada (Móra d'Ebre)

• Real, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de Preguerra. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415779-2. 

• Biografia de Maria Perpinyà a la web de l'Associació d'escriptors en llengua catalana
• Fotografia de Maria Perpinyà Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine..
• «Maria Perpinyà i Sais». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.