Marià de Quintana i Ramon
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1812 Eivissa (Balears) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 1885 (72/73 anys) Palma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
17 de febrer de 1869 – 19 de maig de 1871 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Palma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
29 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Palma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Batle de Palma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1861 – 1863 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Antoni Maria Dameto Boixadors Estanislau- Lluís Piñano i Vilella → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Radical | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.
Biografia
Des del 1856 fou cap del Partit Progressista a l'illa d'Eivissa. El 1858 fou escollit regidor d'Eivissa i batle de Palma el 1861-1862. Actiu conspirador contra la reina Isabel II d'Espanya, el juny de 1866 participà en una revolta fallida contra la monarquia, i en la revolució de 1868 fou el cap de la Junta Provisional de Govern de les Illes Balears.
Després de la revolució fou governador civil, president de la Diputació de les Illes i elegit diputat per Palma a les eleccions generals espanyoles de 1869. El 1871 s'integrà en el Partit Radical de Manuel Ruiz Zorrilla, amb el que fou novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 mercè un pacte amb els republicans federal. Després de les eleccions fou nomenat governador civil de les Balears (22 de juny de 1872- febrer 1873). Votà a favor de la proclamació de la Primera República Espanyola l'11 de febrer de 1873.
Enllaços externs
- «Marià de Quintana i Ramon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Antoni Maria Dameto Boixadors | Batle de Palma 1861 - 1863 | Succeït per: Estanislau- Lluís Piñano i Vilella |