Mare de Déu del Roser de l'Ametlla de Casserres

DadesTipusEsglésia ArquitecteAlexandre Soler i March Construcciófinals XIXCaracterístiquesEstil arquitectònichistoricisme arquitectònic
neogòtic Localització geogràficaEntitat territorial administrativaCasserres (Berguedà) LocalitzacióL'Ametlla de Casserres

42° 02′ 50″ N, 1° 52′ 20″ E / 42.047105°N,1.872304°E / 42.047105; 1.872304

Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC3162

Mare de Déu del Roser de l'Ametlla de Casserres (o Mare de Déu de la Mercè) és l'església de la colònia tèxtil l'Ametlla de Casserres, també coneguda com a Colònia Monegal, de l'arquitecte Alexandre Soler i March, i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici d'estil neogòtic, amb planta de creu llatina, d'una sola nau allargada amb volta d'aresta i capelles laterals amb transsepte molt marcat. L'entrada es fa pels peus on hi ha una torre de secció quadrada amb el campanar, que s'alça des de la façana presidit per un pinacle i forma un petit porxo d'entrada.. La coberta exterior és a dues aigües de teula romana i la interior, amb volta de creueria. La nau està flanquejada per dues capelles als peus, quasi tocant a la torre d'entrada; l'absis és de petites dimensions. El parament és de pedra i maó perfectament treballats i disposats en fileres, amb un aspecte força homogeni. Està aixecada damunt una llosa sorrenca i construïda totalment amb la pedra provinent de la pedrera que permetia engrandir al mateix temps la fàbrica i els nous habitatges del carrer de Dalt. A l'interior hi ha un cor. A l'exterior sobresurten uns contraforts flanquejant la nau i acabats amb pinacles, que com tots els elements ornamentals responen a una estètica neogòtica, com les finestres allargades i els arcs apuntats de l'entrada del pòrtic.^[1][2]

• 
  Mare de Déu del Roser de l'Ametlla de Casserres, vista des de la C-16.
• 
  Detall del lateral del campanar.
• 
  Informació oferta al porxo de l'entrada de l'Església.
• 
  Detall dels pinacles.

L'Església es construí a finals del segle xix, durant l'etapa d'organització i ampliació de la colònia, per iniciativa del seu amo, Josep Monegal i Nogués, i l'encarregà a l'arquitecte Alexandre Soler i March. L'advocació de la Mare de Déu de la Mercè fou substituïda per la Mare de Déu del Roser, després de la Guerra Civil Espanyola. L'edifici pertany actualment a l'Associació de Veïns, que, després del tancament de la fàbrica, l'adquiriren de la Caixa de Catalunya.