Manuel Camo Nogués

Plantilla:Infotaula personaManuel Camo Nogués

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1841 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
20 d'abril de 1893 – 16 de març de 1899
← Joaquín Abella Fuentes
Miguel Moya Ojanguren →
CircumscripcióFraga
4 de maig de 1899 – 30 de març de 1907
Miguel Moya Ojanguren →
CircumscripcióOsca
  Senador per Osca
17 de setembre de 1907 – 26 de desembre de 1911
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Llista
Senador al Senat espanyol
1907 – 1911
Diputat al Congrés dels Diputats
1899 – 1907
Circumscripció electoral: Osca
Diputat al Congrés dels Diputats
1893 – 1899
Circumscripció electoral: Fraga
Alcalde d'Osca
1869 – 1873 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Camo Nogués (Osca, 20 de maig de 1841 - 26 de desembre de 1911) va ser un periodista i polític espanyol, alcalde de la seva ciutat natal i diverses vegades diputat durant la Restauració per districtes de la província d'Osca.

Biografia

Nascut a Osca el 20 de maig de[1] de 1841,[1][2] va col·laborar cap a 1867[3]-1869 a El Alto Aragón i en 1872 va fundar el periòdic La Sinceridad, per a més tard fer el mateix amb La Montaña Aragonesa i en 1875 amb El Diario de Huesca,[4] que dirigí fins a la seva mort.[1] En aquest periòdic col·laborà amb Joaquín Costa,[5] amb qui en els inicis del diari va tenir una relació de «afecte» que es transformaria en fredor i «clara oposició» a la fi de segle,[6] havent arribat a ser descrit Costa com a «enemic declarat» de Camo.[7] Va ser alcalde de la seva ciutat natal entre l'1 de febrer i el 14 d'octubre de 1872[8] o octubre de 1873.[1]

Va pertànyer al Partit Republicà Possibilista d'Emilio Castelar[9] i més tard al Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta.[10] En la seva carrera va comptar amb l'oposició de la Coalició Administrativa Oscense.[11] Considerat «el cacic d'Osca»,[12] va obtenir escó de diputat a Corts pels districtes oscencs de Fraga, en les eleccions de 1893,[13] 1896[14] i 1898;[15] i d'Osca, a les eleccions de 1899,[16] 1901,[17] 1903[18] i 1905.[19] Va morir el 26 de desembre de 1911,[2][1] a Osca.[20] Després de la seva mort es va erigir un monument en la seva memòria, a càrrec dels escultors Julio Antonio i Sebastián Miranda, que va ser seriosament danyat després de la instauració de la Segona República i del que només es conserva un bust.[2] Camo va aparèixer retratat en la novel·la de Pascual Queral titulada La ley del embudo (1897), en un personatge anomenat «Gustito»,[21][22] així com apareix referit a Luces de Bohemia, de Valle Inclán.[23]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Teruel Melero, 2001, p. 335.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Soto Cano, 2008, p. 57-60.
  3. ↑ Teruel Melero, 2001, p. 336.
  4. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 65.
  5. ↑ Teruel Melero, 2000, p. 205-206.
  6. ↑ Teruel Melero, 2000, p. 206.
  7. ↑ Dueñas Lorente, 2000, p. 89.
  8. ↑ Teruel Melero, 1999, p. 59.
  9. ↑ Frías Corredor, 1992, p. 130.
  10. ↑ Trisán Casals, 1983, p. 313.
  11. ↑ Ara Torralba, 1997, p. 40-41.
  12. ↑ García Mongay, 1985.
  13. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 38. Elecciones 5.3.1893». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  14. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 39. Elecciones 5.4.1896». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  15. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 40. Elecciones 27.3.1898». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  16. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 41. Elecciones 16.4.1899». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  17. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 42. Elecciones 19.5.1901». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  18. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 43. Elecciones 30.4.1903». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  19. ↑ «Camo Nogues, Manuel. 44. Elecciones 10.9.1905». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  20. ↑ «Gacetillas». La Palanca: semanario independiente. Imp. Mariasca [Guadalajara], año II, 65, 26-12-1911, pàg. 3.
  21. ↑ Ara Torralba, 2004, p. 93.
  22. ↑ Queral y Formigales, 1897.
  23. ↑ Martinez Thomas, 1997, p. 72.

Bibliografia

  • Ara Torralba, Juan Carlos «Flores y espinas (1877), de Antonio Gasós Espluga (1850-1931). Edición y estudio». Alazet. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 9, 1997, pàg. 35-74. ISSN: 0214-7602.
  • Ara Torralba, Juan Carlos «Hitos literarios de la "Huesca moderna" (1893-1912)». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 114, 2004, pàg. 87-114. ISSN: 0518-4088.
  • Dueñas Lorente, José Domingo. «Felipe Alaiz: un futuro anarquista en El Diario de Huesca». A: El Diario de Huesca - 125 años después. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2000, p. 85-96. ISBN 84-8127-110-1.  Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine.
  • Frías Corredor, Carmen. Liberalismo y republicanismo en el Alto Aragón: procesos electorales y comportamientos políticos, 1875-1898. Excmo. Ayuntamiento de Huesca, 1992. ISBN 9788486910082. 
  • García Mongay, Fernando. Manuel Camo Nogués, el cacique de Huesca: apuntes para una biografía. Huesca: Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, 1985. 
  • Martínez Thomas, Monique. Los herederos de Valle-Inclán, ¿mito o realidad?. Editum, 1997. ISBN 8476848048, 9788476848043. 
  • Ossorio y Bernard, Manuel. «Camó (Manuel)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903. 
  • Queral y Formigales, Pascual. La ley del embudo novela. [prólogo de Joaquín Costa]. Madrid: Librería de Fernando Fe, 1897. 
  • Soto Cano, María «La colaboración entre Julio Antonio (1889-1919) y Sebastián Miranda (1885-1975) y sus proyectos para monumentos conmemorativos». Archivo Español de Arte. CSIC, 81, 321, 2008, pàg. 49-66. DOI: 10.3989/aearte.2008.v81.i321.97. ISSN: 1988-8511.
  • Teruel Melero, María Pilar «La participación altoaragonesa en los primeros momentos de la Institución Libre de Enseñanza. El Diario de Huesca». Anales de la Fundación Joaquín Costa. Instituto de Estudios Altoaragoneses: Fundación Joaquín Costa, 16, 1999, pàg. 55-94. ISSN: 0213-1404.
  • Teruel Melero, María Pilar. «Referencias pedagógicas desde El Diario de Huesca (1875-1882)». A: El Diario de Huesca - 125 años después. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2000, p. 203-215. ISBN 84-8127-110-1.  Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine.
  • Teruel Melero, María Pilar. «Reflejo en El Diario de Huesca (1875-1882) del nacimiento y desarrollo de la Institución Libre de Enseñanza, así como de las ideas precursoras de la Escuela Nueva». A: Nuevas tendencias historiográficas e historia local en España: actas del II Congreso de Historia Local de Aragón (Huesca, 7 al 9 de julio de 1999), 2001, p. 333-340. ISBN 84-8127-112-8. 
  • Trisán Casals, Miriam «El cacicato liberal estable: elecciones en Huesca desde 1898 a 1914». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 96, 1983, pàg. 311-324. ISSN: 0518-4088.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Camo Nogués
  • Fitxa del Senat
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Fraga (1876 - 1923)
Lorenzo Ruata Sichar (1876)  · Joaquín Nogueras Loscertales (1879/1884)  · Félix Coll Moncasi (1881/1886)  · Joaquín Abella Fuertes (1891)  · Manuel Camo Nogués (1893-1898)  · Miguel Moya Ojanguren (1899-1905)  · Domingo de las Bárcenas y López Mollinedo (1907)  · Miguel Ferrero Fernández (1910)  · José Valero Hervás (1914-1916/1919)  · José Almuzara Cerezo (1918)  · José Romero Radisales (1920)  · Álvaro Muñoz Roca-Tallada (1923)  ·
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte d'Osca (1876 - 1923)
Antonio Naya y Azara (1876-1879)  · Emilio Castelar y Ripoll (1881-1898)  · Manuel Camo Nogués (1899-1905)  · Miguel Moya Ojanguren (1907-1919)  · Miguel Moya y Gastón de Iriarte (1919-1923)