La mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta) és una espècie de mangosta del gènere Galerella.
Descripció
Es tracta d'una mangosta petita. El seu cos mesura entre 55 i 70 cm, la seva cua fa entre 20 i 35 cm, i té un pes que varia entre 0,5 i 1 kg. El seu pelatge és color gris fosc amb l'extrem de la cua i les potes més fosques. Té el cos allargat típic de les mangostes, amb unes orelles petites i arrodonides. La cua és llarga i peluda, i les dents mostren una adaptació tant per tallar carn com per trencar ossos.
Distribució i hàbitat
La seva àrea de distribució és el sud-oest de Sud-àfrica, amb algunes poblacions al centre-sud de Namíbia.[1][2]
Habita les sabanes, zones semidesèrtiques, matollars i boscos. No obstant això, no es troba a les praderies. Sovint viu prop dels humans, en soterranis d'edificis o en suburbis.[1]
Comportament
És un animal solitari i diürn, que viu en territoris d'entre 5 i 68 hectàrees, els quals són més extensos en els mascles. No obstant això, no està clar si es tracta d'una espècie amb un comportament territorial.[3] No són bons excavadors, i per aquesta raó, fan servir roques apilades, esquerdes, caus al desert o forats als arbres com a refugi, quan no hi ha suficients matolls que els cobreixin. Sovint se les pot veure creuant carreteres.
Dieta
S'alimenta principalment d'insectes i petits rosegadors, encara que també mengen ocells, petits rèptils, amfibis, altres invertebrats, i fruits. També alimenten de carronya, així com del que troben a les escombraries.[4]
És un animal principalment insectívor, però també carnívor. Captura els insectes del terra i els subjecta amb les potes del davant mentre se'ls menja. Les grans preses, com els rosegadors, són perseguides i mortes d'una mossegada al cap, després les subjecten amb les potes del davant mentre les van especejant en petites parts amb les dents.[4]
Reproducció
Les femelles donen a llum entre l'agost i el desembre en caus, esquerdes a les roques o forats als arbres. Les ventrades són entre 1 i 3 cadells.[5] Quan neixen, les cries tenen el pelatge completament desenvolupat, però no veuen ni escolten fins als quinze dies. Els joves romanen al cau fins que són deslletats i l'abandonen quan són capaços de viure en solitari.
Subespècies
Galerella pulverulenta basuticus
Galerella pulverulenta pulverulenta
Galerella pulverulenta ruddi
Referències
↑ 1,01,1(anglès)Feiler A. (1990). Distribution of mammals in Angola and notes on biogeography. Vertebrates in the tropics (Peters, G & R Hutter, eds). Museum Alexander Koenig, Bonn.: 221-236.
↑(anglès) Gelderblom C.M., Bronner G.N., Lombard A.T., Taylor P.J. (1995). Patterns of distribution and current protection status of the Carnivora, Chiroptera and Insectivora in South Africa. In: Anonymous (1995). Vertebrate Conservation in South Africa. Papers presented at the ZSSA symposium, July 1994. S. Afr. J. Zool.: 30(3), 103-114.
↑(anglès) Cavallini P., Nel J.A.J. (1990a). Ranging behaviour of the Cape grey mongoose Galerella pulverulenta in a coastal area. J. Zool., Lond.: 222, 353-362.
↑ 4,04,1(anglès) Cavallini P., Nel J.A.J. (1990b). The feeding ecology of the Cape grey mongoose Galerella pulverulenta (Wagner 1839) in a coastal habitat. Afr.J.Ecol.28:123-130.
↑(anglès) Crawford P.B., Crawford S.A.H. & Crawford R.J.M. (1983). Some observation on the Cape grey mongoose Herpestes pulverulentus in the Tsitsikamma National Park. S.Afr.J.Wildl.Res. 13:35-40.
Bibliografia
(anglès) Kingdon J. (1997). The Kingdon field guide to African Mammals. Academic Press, Londres i Nova York:Natural World.
(anglès) Lynch C.D. (1981). The status of the Cape grey mongoose, Herpestes pulverulentus Wagner, 1839 (Mammalia: Viverridae). Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 4, 121-168.
(anglès) Lynch C.D. (1983). The mammals of the Orange Free State. Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 18, 1-218.
(anglès) Lynch C.D. (1989). The mammals of the north-east Cape Province. Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 25, 1-116.
(anglès) Lynch C.D. (1994). The mammals of Lesotho. Navorsinge van die Nasionale Museum Bloemfontein, Natural Sciences: 10 (4), 177-241.
(anglès) Macdonald J.T., Nel J.A.J. (1986). Comparative diets of sympatric small carnivores. S. Afr. J. Wild. Res.: 16(4), 115-121.
(anglès) Mills G., Hes L. (1997). The complete book of Southern African mammals. Struik Publishers.
(anglès) Rowe-Rowe D.T. (1978). The small carnivores of Natal. Lammergeyer: 25, 1-48.
(anglès) Rowe-Rowe D.T. (1992). The carnivores of Natal. Natal Parks, Game & Fish Preservation Board, Pietermaritzburg, Natal, R.S.A.
(anglès) Skinner J.D., Smithers R.H.N. (1990). The mammals of the Southern African subregion. University of Pretoria, Pretoria.
(anglès) Stuart C., Stuart T. (1997). Field guide to the larger mammals of Africa. Struik Publishers.
(anglès) Stuart C.T. (1981). Notes on the mammalian carnivores of the Cape Province, South Africa. Bontebok, 1: 1-58.
(anglès) Wilson D.E., D.M. Reeder (Eds) (1993). Mammal species of the World. Second edition. Smithsonian Institution Press, Washington and London.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)