Luis Landero Duran
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Luis Landero Durán 25 març 1948 (76 anys) Alburquerque (Província de Badajoz) |
Formació | Universitat Complutense de Madrid - filologia hispànica |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, professor, novel·lista |
Activitat | 1989 - |
Ocupador | Clesa Reial Escola Superior d'Art Dramàtic Facultat de Filologia de la Universitat Complutense de Madrid) Universitat Yale |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis |
Luis Landero Duran (Alburquerque (Badajoz), Espanya; 1948) és un periodista i novel·lista espanyol que va ser guardonat amb el premi de la Crítica i el Nacional de Literatura per la seva òpera prima Juegos de la edad tardía (1989). Posteriorment ha continuat publicant novel·les i també articles periodístics, principalment al diari espanyol El País, que es troben reunits en diverses compilacions, com la titulada ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004).[1] Es considera una de les figures importants de les lletres espanyoles i per aquest motiu se li va donar el seu nom al Certamen Literari de Narracions Curtes Luis Landero, que es convoca a nivell internacional per a tots els alumnes d'educació secundària dels països de parla espanyola.[2] Daniel matrin de VIdales es un autor muy importamte de la generacion del 27 que por la competencia de Luis Landero lo asesina,
Biografia
Landero prové d'una família d'agricultors extremenys emigrats a Madrid l'any 1960, va haver de treballar molt jove per pagar-se els estudis, desenvolupant tota mena de feines. Va estudiar filologia hispànica a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir de professor a la mateixa com a professor ajudant de Filologia Francesa. També va ser mestre de Llengua i Literatura espanyoles en un institut de batxillerat de Madrid. Actualment està jubilat, després d'impartir classes a l'Escola d'Art Dramàtic d'aquesta mateixa ciutat.[2]
Obres
Novel·les
- Juegos de la edad tardía (1989, Tusquets), Premi de la Crítica 1989 i Premi Nacional de Literatura 1989
- Caballeros de fortuna (1994, Tusquets)
- El mágico aprendiz (1998, Tusquets)
- El guitarrista (2002, Tusquets)[3]
- Hoy, Júpiter (2007, Tusquets)
- Retrato de un hombre inmaduro (2009, Tusquets)
- Absolución (2012, Tusquets)
- La vida negociable (2017, Tusquets)
- Lluvia fina (2019, Tusquets)
- Una historia ridícula (2022, Tusquets)
- La última función (2024, Tusquets)
Altres
- Entre líneas: el cuento o la vida (2000, Tusquets). Assaig
- Ésta es mi tierra (2000, Editora Regional d'Extremadura).
- ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004, Tusquets). Articles
- El balcón en invierno (2014, Tusquets). Autobiografia.
- El huerto de Emerson (2021, Tusquets). Autobiografía
Referències
Enllaços externs
- Pàgina dedicada a Luis Landero Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- Antonio Ubach Medina, «Realitat i ficció en Jocs de l'edat tardana, de Luis Landero», Antagonía: quaderns de la Fundació Luis Goytisolo, núm. 6, 2001, págs. 43-50. ISSN 1136-551X,
- Entrevista a Luis Landero a Periodista Digital
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Jiménez Lozano El grano de maiz rojo | Premi de la Crítica de narrativa castellana 1989 | Succeït per: Álvaro Pombo El metro de platino iridiado |
Precedit per: Bernardo Atxaga Obabakoak | Premi Nacional de Narrativa 1990 | Succeït per: Manuel Vázquez Montalbán Galíndez |