Louis de La Palud
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIV Châtillon-la-Palud (França) |
Mort | 21 setembre 1451 Chamoux-sur-Gelon (França) |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
Cardenal prevere Sant’Anastasia | |
19 desembre 1449 – 21 setembre 1451 ← Giorgio Fieschi – Giacomo Tebaldi → | |
Bisbe de Sant Joan de Mauriena | |
juliol 1441 – 21 setembre 1451 ← Oger Moriset – Juan de Segovia → | |
Pseudocardenal Santa Susanna | |
12 abril 1440 – 19 desembre 1449 ← Antonio Panciera | |
Pseudocardenal Santa Cecilia | |
12 abril 1440 – 19 desembre 1449 | |
Bisbe d'Avinyó | |
4 novembre 1433 – 30 octubre 1437 ← Marco Condulmer – Alain de Coëtivy → Diòcesi: bisbat d'Avinyó | |
Bisbe de Lausana, Ginebra i Friburg | |
6 juny 1431 – 4 novembre 1433 ← Guillaume de Challant – Jean de Prangins → Diòcesi: bisbat de Lausana | |
Abat Sant Filibert de Tournus | |
1413 – 1431 | |
Abat abadia de Notre-Dame d'Ambronay | |
1400 – 1413 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Collège de Sorbonne |
Activitat | |
Ocupació | Catholic monk (en) |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Altres | |
Títol | Príncep-bisbe |
Família | De La Palud |
Louis de La Palud (Châtillon-la-Palud, segle XIV - Chamoux-sur-Gelon, 21 de setembre de 1451) fou un abat, bisbe catòlic i cardenal suís.
Biografia
Provenia d'una família de la Bresse, i era fill d'Aymé de La Palud, senyor de Varambon, i d'Alix de Corgenon. Després dels seus estudis a la Sorbona, ingressà a l'orde benedictina de Tournus. Des del 1404 va ser abat d'Ambronay i des del 1413 de Sant Filibert de Tournus.
Va participar en els concilis de Constança (1414-1418), Siena (1423) i Basilea (1431-1449). El 1431 va ser nomenat bisbe de Lausana. El papa Eugeni IV el va traslladar el 1433 a la diòcesi d'Avinyó. Louis no va acceptar el trasllat, i la negativa va ser acceptada el 1435 pel Concili de Basilea, després del qual va ser excomunicat per Eugeni IV el 1436.
L'antipapa Fèlix V el va nomenar cardenal el 1440 i a partir del 1441 bisbe de Sant Joan de Mauriena.
El papa Nicolau V el perdonà i el 1449 el nomenà cardenal prevere de Sant'Anastasia.
Bibliografia
- Martin Schmitt, Memoires historiques sur le diocèse de Lausanne, vol. 2, Friburg, 1859, pp. 161-168.
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 2, pp. 9, 11, 30, 61, 100, 173 i 187-188.
- Lorenzo Cardella, Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa, Roma 1793, vol. III, p. 122.
- Salvador Miranda, LA PALUD, O.S.B., Louis de, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.