Llengües mixes
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Istme de Tehuantepec |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes Llengües mixezoque | |
Subdivisions | |
Mixe Popoluca d'Oluta Popoluca de Sayula Tapachulteca | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | mixe1286 |
Les llengües mixes (o mikses) constitueixen una de les dues branques de la llengües mixezoque localitzades al sud de Mèxic. Les llengües d'aquesta branca es parlen principalment a Oaxaca on es denominen propiment mixe i també a Veracruz on se'ls denomina popoluca. El terme popoluca és una mica confús perquè existeix una llengua de la branca zoque que també es denomina popoluca. Antigament a Chiapas es va parlar el tapachulteca que era una altra llengua independent de la branca mixe.
Classificació interna
Les llengües mixes semblen tenir un temps de diversificació estimat d'uns 13 segles.[1] Davant dels 36 segles de diversificació del proto-mixezoque. Quant a les llengües de la branca mixe aquesta està formada pròpiament per les següents varietats:
- Variants de Mixe d'Oaxaca
- Mixe de Coatlán (mco)
- Mixe de l'Istme (mir)
- Mixe de Totontepec (mto)
- Mixe de Tlahuitoltepec (mxp)
- Mixe de Juquila (mxq)
- Mixe de Mazatlán (mzl)
- Mixe nord-central (neq)
- Mixe de Quetzaltepec (pxm)
- Variants de Popoluca de Veracruz
- Popoluca d'Oluta (plo)
- Popoluca de Sayula (pos)
- Variants de Chiapas
Comparació lèxica
El següent quadre resumeix els numerals en diferents varietats de llengües mixes:[2]
GLOSSA | Popoluca de Sayula | Popoluca d'Oluta | Mixe de Totontepec | Mixe de Tlahuiltotepec | proto-mixe |
---|---|---|---|---|---|
1 | tuʔk | tuʔk | toʔk | tuʔuk | *tuʔ.k |
2 | mečk | mesko | mehʦk | mahʦk | *mehʦ.k |
3 | tūgup | tuv | tōhk | tûkûk | *tuku.k |
4 | mak.tašp | mak.tasko | mak.tāšk | mak.tɔšk | *mak.tas.k |
5 | mogošp | mokoško | mugošk | makošk | *mokoš.k |
6 | tuhtup | tuhtuhko | toht | tutuhk | *tuhtu.k |
7 | guš.tuhtup | huš.tuhkuhtuh- | vuš.toht | wuš.tuhk | *wuš.tuhtu.k |
8 | tuku.tuhtup | tuku.tuhko | todoht | tuktuhk | *tuku.tuhtu.k |
9 | taš.tuhtup | tās.tutuhko | taš.toht | tɔš.tohk | *tas.tuhtu.k |
10 | makp | maku | mahk | mɔhk | *mah.k |
Referències
Bibliografia
- Dieterman, Julia Irene, 1995, Participant reference in Isthmus Mixe Narrative Discourse, MA. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate school of the University of Texas at Arlington.
- Hoogshagen, Searle & Hilda Halloran Hoogshagen, 1993, Diccionario Mixe de Coatlán, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 32. SIL, Mexico, D.F.
- Schoenhals, Alvin & Louise Schoenhals, 1965, Vocabulario Mixe de Totontepec, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 14. SIL, Mexico, D.F.
- Wichmann, Søren, 1995, The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6.
Enllaços externs
- Online resources for Mixe of Chuxnabán (Midlands) by Carmen Jany
- Bachillerato bilingüe Mixe de Tlahuitoltepec