Leptadapis
  | |
| Període | |
|---|---|
Eocè[1] | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Adapidae |
| Gènere | Leptadapis Gervais, 1876 |
| Espècies | |
| |
Leptadapis és un gènere extint de primats de la família dels adàpids que visqueren a Europa de l'Oest durant l'Eocè. Se n'han trobat restes fòssils a Espanya (incloent-hi el Roc de Santa i Sossís, al Pallars Jussà[2]), França, el Regne Unit i Suïssa.[1] Les espècies d'aquest grup pesaven entre 2[2] i 8-9 kg.[3] La morfologia de les dents canines, premolars i molars indica que consumien fulles, mentre que els estudis del desgast dental han revelat que alguns també es nodrien de fruita.[2] Els músculs de la masticació estaven ben desenvolupats.[4]
Eren primats diürns i bons escaladors, tot i que no podien saltar tant com altres primats de l'Eocè.[5] Tenien les extremitats anteriors i posteriors de mida relativament similar. Pot ser que es moguessin a poc a poc pels arbres o que correguessin de quatre grapes.[6] Leptadapis és un dels pocs prosimis que mostren dimorfisme sexual.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Leptadapis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Leptadapis». Bestiari Fòssil de Catalunya. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Rose, 2006, p. 185.
- ↑ Hartwig, 2002, «Adapiformes: Phylogeny and adaptation» (D. L. Gebo).
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 53 i 55.
- ↑ Rose, 2006, p. 180.
Bibliografia
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Hartwig, W. C. The Primate Fossil Record (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.