Leonard Savage
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Leonard Ogashevitz 20 novembre 1917 Detroit (Michigan) |
Mort | 1r novembre 1971 (53 anys) New Haven (Connecticut) |
Sepultura | Cementiri Clover Hill Park, 5-CD-3 42° 32′ 02″ N, 83° 11′ 20″ O / 42.53383°N,83.18892°O / 42.53383; -83.18892 |
President Institut d'Estadística Matemàtica | |
1957 – 1958 ← Alexander Mood – Jacob Wolfowitz → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Michigan (–1941) Central High School |
Tesi acadèmica | The Application of Vectorial Methods to the Study of Distance Spaces (1941 ) |
Director de tesi | Sumner Byron Myers |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat i estadística |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, estadístic, economista |
Ocupador | Universitat Yale (1964–1971) Universitat de Michigan (1960–1964) Universitat de Chicago (1946–1960) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1945–1946) Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Brown (1943–1944) Universitat Cornell (1942–1943) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1941–1942) |
Membre de | Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1950–) |
Professors | Raymond Wilder |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Roy Radner, Morris DeGroot, Don Berry, William Cleveland, Venkutai Patil, James Mills Dickey, Robert Ling, William DuMouchel, Daniel Relles i Herbert T. David |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Jane Kretschmer (1938-1964) Jean Strickland (1964-1971) |
Fills | Sam L. Savage |
Pares | Louis Ogashevitz i Mae Rugawitz |
Germans | Richard Savage |
Premis
| |
Leonard Savage (Detroit, 20 de novembre de 1917 - New Haven, 1 de novembre de 1971), conegut com Jimmie, va ser un estadístic i matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
Els seus pares, Louis Ogashevitz i Mae Rugawitz, eren fills d'immigrants jueus. Quan va néixer, la seva mare era molt malalta i una infermera el va inscriure amb el nom de Jimmie, que va utilitzar tota la vida tot i que sempre va signar les seves publicacions com Leonard Savage. El canvi de cognom el va fer oficialment en els anys 1940's quan treballava per la intel·ligència militar.
Va fer els estudis secundaris a la seva ciutat natal, Detroit i els universitaris a la universitat de Michigan a Ann Arbor, sota la influència de Raymond Wilder, tot i que la seva tesi doctoral (1941), sobre l'aplicació de mètodes vectorials a la geometria mètrica,[1] va ser dirigida per Sumner Myers. El 1941-42 va passar un curs postdoctoral a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton amb John von Neumann. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar al Grup d'Investigació Estadística i, així, va orientar la seva activitat cap a l'estadística. A partir de 1946 va ser professor de la universitat de Chicago, on va ajudar a crear el departament d'estadística imantenint una estreta col·laboració amb Milton Friedman. Després d'una breu estada a la universitat de Michigan (1960-1964), es va traslladar a la universitat Yale el 1964,[2] on va exercir fins a la seva mort el 1971 als 54 anys.[3]
Savage va ser l'estudiós de la probabilitat subjectiva, observant que dues persones raonables, enfrontades a les mateixes evidències, poden assignar probabilitats totalment diferents al mateix esdeveniment: el cas de dos apostadors en el resultat d'un matx esportiu és un cas paradigmàtic.[4] En el seu influent llibre de 1954 The Foundations of Statistics va desenvolupar una teoria que va ser la base de la moderna teoria de la decisió.[5] El 1981, l'American Statistical Association i l'Institute of Mathematical Statistics, conjuntament, van publicar les seves obres escollides.[6][7]
A part del llibre esmentat, Savage va publicar un altre llibre sobre teoria de jocs i procesos estocàstics (1965)[8] i més d'una quarantena d'articles científics,[9] molts de ells defensant el seu punt de vista de la probabilitat subjectiva, en la qual basava l'estructura axiomàtica a través de la qual la noció d'incertesa es podia reduir a la de risc.[10]
Referències
- ↑ Lindley, 1972, p. 462.
- ↑ Kadane, 2001, p. 5.
- ↑ Berry i 1972, p47.
- ↑ Levin i Rudin, 2004, p. 134.
- ↑ Bradley, 2017, p. 16.
- ↑ Barnard, 1982, p. 367.
- ↑ Savage, 1981, p. 1 i ss.
- ↑ Lindley, 1980, p. 23.
- ↑ Lindley, 1980, p. 21-23.
- ↑ Zappia, 2021, p. 170.
Bibliografia
- Barnard, G.A. «The Writings of Leonard Jimmie Savage - A Memorial Selection» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society: Series A (General), Vol. 145, Num. 3, 1982, pàg. 367. DOI: 10.2307/2981870. ISSN: 0035-9238.
- Berry, Donald A. «Letters to the Editor» (en anglès). The American Statistician, Vol. 26, Num. 1, 1972, pàg. 47. ISSN: 0003-1305.
- Bradley, Richard. Decision Theory with a Human Face (en anglès). Cambridge University Press, 2017. ISBN 978-1-107-00321-7.
- Kadane, Jay «Jimmie Savage: an introduction» (en anglès). ISBA Bulletin, Vol. 8, Num. 1, 2001, pàg. 5-6. ISSN: 1936-0975.
- Levin, Richard; Rudin, David S. Estadística para Administración y Economia (en castellà). Parson Educación, 2004. ISBN 0-13-476292-4.
- Lindley, D.V. «L.J. Savage» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society. Series A (General), Vol. 135, Num. 3, 1972, pàg. 462-463. ISSN: 0035-9238.
- Lindley, D.V. «L. J. Savage - His Work in Probability and Statistics» (en anglès). The Annals of Statistics, Vol. 8, Num. 1, 1980, pàg. 1-24. ISSN: 0090-5364.
- Savage, Leonard J. The writings of Leonard Jimmie Savage: a memorial selection (en anglès). American Statistical Association / Institute of Mathematical Statistics, 1981.
- Zappia, Carlo «Leonard Savage, the Ellsberg Paradox, and the Debate on Subjective Probabilities: Evidence from the Archives» (en anglès). Journal of the History of Economic Thought, Vol. 43, Num. 2, 2021, pàg. 169-192. DOI: 10.1017/S1053837220000152. ISSN: 1053-8372.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leonard Savage» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hill, Bruce M. «Savage, Leonard Jimmie». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 novembre 2022]. (anglès)
- Chaloner, Kathryn. «Bayesian Statistics: Thomas Bayes to David Blackwell». MathAlliance, 2013. [Consulta: 4 novembre 2022]. (anglès)