La sonámbula, recuerdos del futuro
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Fernando Spiner |
Protagonistes | Eusebio Poncela Lorenzo Quinteros Patricio Contreras Gastón Pauls Norman Briski Alejandro Urdapilleta Lucrecia Capello Noemí Frenkel Martín Slipak Pastora Vega Aparicio Belén Blanco Martín Adjemián Pía Uribelarrea Silvina Bosco María José Gabin Sofía Viruboff Mario Filgueiras José Fabio Sancinetto |
Producció | Rolo Azpeitía, Ana Píterbarg (assistent de producció)[1] |
Guió | Fabián Bielinsky, Fernando Spiner i Ricardo Piglia |
Música | Leo Sujatovich |
Dissenyador de so | Marcos De Aguirre |
Fotografia | José Luis García |
Muntatge | Alejandro Parysow |
Productora | Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1998 |
Durada | 107 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Buenos Aires |
La sonámbula, recuerdos del futuro, també coneguda simplement com La sonámbula, és una pel·lícula argentina de ciència-ficció de 1998 dirigida per Fernando Spiner i protagonitzada per Eusebio Poncela, Gastón Pauls i Sofia Viruboff. El guió va ser escrit per Fernando Spiner i Ricardo Piglia. La seva estrena es va produir el 24 de setembre de 1998 al Festival Internacional de Cinema de Toronto.[2]
Sinopsi
Corre l'any 2010 en una Argentina ucrònica, i és el Bicentenari de la Revolució de Maig. Durant aquest any, el govern realitza proves experimentals amb una nova substància química. Però ocorre un accident, pel qual la gent perd la memòria, i amb ella la seva identitat.
Una jove, Eva Rey (Sofia Viruboff) és una d'aquestes persones i les autoritats creuen que pot ser la clau d'aquesta estranya situació. Ella també pensa unir-se al grup subversiu de Pardal (Gastón Pauls). A Eva se li permet sortir de la instal·lació experimental on l'han estat tractant, però acompanyada d'Ariel (Eusebio Poncela). Només que en lloc de vigilar a Eva, Ariel comença a enamorar-se d'ella.[3]
Repartiment
- Eusebio Poncela... Ariel Kluge
- Alejandro Urdapilleta... Aldo
- Lorenzo Quinteros... Gauna
- Gastón Pauls... Gorrión
- Norman Briski... Duke
- Sofía Viruboff... Eva
- Patricio Contreras... Santos
- Pastora Vega... Doctora Estévez
- Belén Blanco
- Noemí Frenkel
Nominacions i premis
Als Premis Cóndor de Plata de 1999 va guanyar els premis al millor muntatge i a la millor direcció artística. Al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana de 1999 va guanyar els premis a la millor música, al millor so i a la millor opera prima i el premi "Coup de Coeur" al Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc.[4]
Referències
- ↑ Diz, Javier; y Rey, Malena (2015): «Fernando Spiner y Ana Piterbarg hablan de “Los siete locos y Los lanzallamas”», artículo del 12 de marzo de 2015 en el sitio web Los InRocks (Buenos Aires). Consultado el 16 de marzo de 2016.
- ↑ “El fin del mundo es una mujer que se despierta” Arxivat 2021-11-12 a Wayback Machine., Entrevista a Fermamdp Spiner sobre la pel·lícula
- ↑ “La sonámbula” de Fernando Spiner ya se disfruta de manera online Cine de Género Latinoamericano
- ↑ Fernando Spiner, recuerdos del futuro, un cineasta del presente, al web del govern de Buenos Aires
Enllaços externs
- Fitxa de la pel·lícula a CineNacional.com
- La sonámbula, recuerdos del futuro a YouTube