La doble vida del faquir
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Elisabet Cabeza i Esteve Riambau i Möller |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 2005 |
Durada | 92 min |
Idioma original | català castellà |
Descripció | |
Gènere | documental |
Lloc de la narració | Catalunya |
La doble vida del faquir és una pel·lícula dirigida per Elisabet Cabeza i Esteve Riambau el 2005 i protagonitzada per Joaquim Jordà, Joan Altamiras, Xavier Bagué Bofill, Jordi Bertran, Ramón Cléries, María Teresa Pascual, Artur Pous i Lluís Ros.
Argument
Les golfes d'un col·legi construït a finals del segle xix a Sant Julià de Vilatorta allotgen un vell projector cinematogràfic que torna a funcionar per projectar una pel·lícula rodada allí mateix el 1937: "Imitant al faquir". Els protagonistes eren els alumnes d'aquella institució, llavors orfes i ara venerables espectadors de la seva pròpia infància atrapada en les imatges rodades per Felip Sagués, un cineasta amateur refugiat durant la guerra civil en aquest poble proper a Vic.
Carmina Sagués evoca la figura del seu pare mentre cinc dels protagonistes de "Imitant al faquir" rememoren el rodatge i la vida quotidiana en aquella escola gestionada per cures. A aquests testimoniatges s'afegeix el de María Teresa Pascual, filla d'un marquès que estiuejava a Sant Julià i protagonista femenina del film. Ella i Artur Pous, el noi que interpretava al valent explorador que es disfressa de faquir per alliberar a la seva germana de ficció de les arpes d'un pervers sultà, no han tornat a veure's des que van compartir aquella aventura adolescent i ara rememoren l'experiència. Un grup d'alumnes d'ara, de la mateixa escola, assisteixen a una projecció de la pel·lícula protagonitzada pels seus vells condeixebles.
L'escena final que contemplen, una batalla campal d'intenció còmica, remet a una guerra molt més sagnant que es lluitava cada vegada més prop de les portes del col·legi. Els records del final de la guerra deixen pas a una nova aventura cinematogràfica protagonitzada per alguns dels alumnes que avui acudeixen al col·legi. Els nens es tornen a disfressar de sultans davant d'un mirall que esborra la frontera entre el passat i el present i un nou faquir, interpretat pel cineasta Joaquim Jordà, els proposa un altre joc de màgia, un encanteri derivat d'un atzar que, alhora, il·lumina les paradoxes de la memòria històrica.
Referències
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- «La doble vida del faquir, documental (2005)». Oberon Cinematográfica. [Consulta: 10 març 2017].
- «La doble vida del faquir» (en anglès). IMDb. [Consulta: 10 març 2017].