La cera virgen
Fitxa | |
---|---|
Direcció | José María Forqué |
Protagonistes | Carmen Sevilla José Luis López Vázquez Francisco Algora Manuel Alejandre Abarca Maribel Martín Luis Barbero Fernández Eduardo Calvo Alfonso del Real Julia Caba Alba Álvaro de Luna Blanco Emilio Laguna Salcedo Eva León Conde Ramón Reparaz Gogó Rojo Carlos Vasallo |
Producció | José Manuel M. Herrero |
Guió | Rafael Azcona, José María Forqué i Florentino Soria |
Música | Adolfo Waitzman |
Fotografia | Manuel Berenguer |
Muntatge | Mercedes Alonso |
Productora | Orfeo PC |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 21 febrer 1972 |
Durada | 102 min |
Idioma original | castellà |
Color | Eastmancolor |
Recaptació | 273.869,16 € |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
La cera virgen és una pel·lícula espanyola de comèdia del 1972 dirigida per José María Forqué amb guió de Rafael Azcona i protagonitzada per Carmen Sevilla i José Luis López Vázquez.[1][2]
Sinopsi
Florencio Grijalba és el cacic d'un poble de la manxa, obsessionat amb Maria, una jove que es va desmaiar a la processó de Setmana Santa. Força reprimit sexualment, ha emprat a casa seva i a les seves empreses a les tres germanes de María, Paula, Pilar i Paca, però no li fan oblidar María, que s'ha vist obligada a marxar del poble a treballar a un bar d'alterne de Madrid amb el sobrenom de "Wanda".
Finalment les tres germanes són acomiadades i amb María planegen venjar-se. Inauguren un club al poble i posaran en evidència la hipocresia dels seus veïns. Però les coses no funcionen com esperaven, ja que el veritable negoci, en mans de Florencio, és una cereria, que funciona com a tapadora dels homes del poble per gaudir de la companyia d'altres dones. I quan Florencio li confessi a María que només pot posseir-la si està dormida, ella el posarà en evidència davant la seva família i el poble.
Repartiment
- Carmen Sevilla ... María / Wanda
- José Luis López Vázquez ... Don Florencio
- Vera Sanders... Paca
- Maribel Martín ... Paula
- Eva León ... Pilar
- Gogó Rojo ... Puri
- Julia Caba Alba... Alcahueta
- Alfonso del Real... El Botanas
- Valentín Tornos... Pascual, pare de María
- Francisco Algora... Matías
Premis
Maribel Martín va rebre el premi a la millor actriu secundària als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1972.[3]
Referències
Enllaços externs
- Presentació de la pel·lícula a Historia de nuestro cine
- Escena de la pel·lícula a YouTube