Ko e Iki he Lagi

Versió original, 1974

"Ko e Iki he Lagi" (en català: "El Senyor al Cel", també titulat en anglès " Lord in heaven, Thou are merciful ")[1] és l'himne nacional de Niue. Va ser adoptat el 1974, quan Niue es va convertir en un estat autònom dins del regne de Nova Zelanda.

Imatge de la NASA de l'illa de Niue a l'oceà Pacífic

Història

Durant el temps en què Niue era un territori de Nova Zelanda, l'himne nacional de Niue era el "God Defend New Zealand" de Nova Zelanda. "God Save the King" va ser (i encara és) l'himne reial de la monarquia de Nova Zelanda. "Ko e Iki he Lagi" es va crear abans de la dècada de 1970. No se sap qui va compondre la lletra o la música, però se sap que va ser preparada (és a dir, posada en paper) per Sioeli Fusikata.[2][3] Ja s'havia convertit en una cançó popular a Niue, però poques vegades havia sorgit l'oportunitat perquè la gent la cantés en esdeveniments públics. En els Jocs del Pacífic Sud de 1963, Niue va utilitzar la bandera de Nova Zelanda, d'acord amb la resta de colònies de l'Imperi Britànic que no utilitzaven la Union Jack als jocs. Niue també va utilitzar el "Ko e Iki he Lagi" com el seu himne en lloc de "God Defend New Zealand", perquè els organitzadors havien demanat que s'utilitzessin "melodies identificatives" per representar les nacions als jocs en comptes d'himnes nacionals reconeguts. No obstant això, Niue no va guanyar cap dels esdeveniments, així que "Ko e Iki he Lagi" no va sonar públicament als jocs.[4]

El 1974, el mateix any que la nova constitució de Niue va concedir a Niue l'estatus de lliure associació amb Nova Zelanda després de l'aprovació de la Llei constitucional de Niue de 1974 al Parlament de Nova Zelanda, Niue va adoptar "Ko e Iki he Lagi" com el seu himne nacional, substituint "God Defend New Zealand".[3] "God Save the King" es va mantenir com a himne reial que s'utilitzaria quan el monarca està present a Niue.[5]

Lletra

Original de Niue [5] Transcripció IPA [a] Traducció a l'anglès [5] Traducció al català

Ko e Iki he Lagi
Kua fakaalofa[b] mai
Ki Niue nei, ki Niue nei
Kua pule totonu
E Patuiki toatu[c]
Kua pule okooko[d] ki Niue nei

Ki Niue nei, ki Niue nei
Ki Niue nei, ki Niue nei

Kua pule okooko[d] ki Niue nei
Kua pule ki Niue nei

[ko e i.ki he la.ŋi]
[ku.a fa.ka.a.lo.fa mai̯]
[ki ni̯u.e nei̯ ki ni̯u.e nei̯]
[ku.a pu.le to.to.nu]
[e pa.tu.i.ki to.a.tu]
[ku.a pu.le o.ko.o.ko ki ni̯u.e nei̯]

[ki ni̯u.e nei̯ ki ni̯u.e nei̯]
[ki ni̯u.e nei̯ ki ni̯u.e nei̯]

[ku.a pu.le o.ko.o.ko ki ni̯u.e nei̯]
[ku.a pu.le ki ni̯u.e nei̯]

The Lord in Heaven
Who loves
Niue, Niue
Who rules kindly
The Almighty
Who rules completely over Niue

Over Niue, Over Niue
Over Niue, Over Niue

Who rules completely over Niue
Who rules over Niue

El Senyor al Cel
Ques estima
Niue, Niue
Que governa amablement
El Totpoderós
Que governa completament sobre
Niue
Sobre Niue
Sobre Niue
Que governa completament sobre
Niue
Que governa sobre Niue

Vegeu també

  • Llista d'himnes

Notes

  1. See Help:IPA, Niuean language § Phonology and Niuean language § Orthography.
  2. Also written faka'alofa.[6]
  3. Sometimes written Kehe patuiki toatu[7] or 'E he patuili to 'atu.[6]
  4. 4,0 4,1 Also written oko'oko.[6]

Referències

  1. «Niue [Niue National Anthem, "Lord in heaven Thou art merciful..."]». Music.ohiolink.edu, 01-06-2006. [Consulta: 11 juliol 2014].
  2. «Complete National Anthems of the World: 2013 Edition». www.eclassical.com, 2012.
  3. 3,0 3,1 «Niue». CIA World Factbook. [Consulta: 11 juliol 2014]."Niue". CIA World Factbook. Retrieved 11 July 2014.
  4. «Pacific Games 1963 medalists». Athletics Oceania. Arxivat de l'original el 2013-10-30. [Consulta: 11 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Niue». Nationalanthems.info. [Consulta: 11 juliol 2014]."Niue". Nationalanthems.info. Retrieved 11 July 2014.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Niue Language Week - Flag Raising Ceremony 2015» (en anglès britànic). [Consulta: 11 febrer 2022].
  7. Niue Youth Network NZ. «NiueYouthNetworkNz Singing - Niue National Anthem, "Ko E Iki He Lagi"». YouTube, 16-10-2015. [Consulta: 11 febrer 2022].